skip to Main Content

Colors de Cossiers per cloure la festa

Els primers balls de la sortida de Cinquagesma dels cossiers són silenciosos, tranquil·líssims, capaços d’amplificar l’emoció sostinguda dins el fobiol, el ritual retoc del tamborí, el cop sort de l’espardenya cossiera damunt la pedra del carrer. A la plaça, atrets per la xeremia cercavilera, s’arremolinen els manacorins del veïnat. Riuen a cada ball, els cossiers, i boten al compàs i a l’uníson.

Fan volta curta, o recta llarga, enfilant el carrer de Ciutat, per amunt, cap a sa Bassa, cap a la plaça de Weyler. I d’allà, cap a darrere l’església, on els esperava un refresc de coca i galletes arrissades, de mistela i un poc de vi, amb cadires habilitades per donar una oportunitat als més granats de poder veure un ball dels cossiers, la dansa de figura més emblemàtica de Manacor, la recuperada per les tres muses del magisteri fa, ja, més de trenta anys.

I després cap a l’església. Ben davant, a la plaça del Palau, davant la portalada oberta de pinte en ample, els esperava el fester encès, olor de llenya seca cremant, espira de final de festa, cendra calenta.

I amb solemnitat, en processó lenta i amorosa, els cossiers anaren fent passes sincopades cap a l’altar on s’encimbella el final de les Fires i Festes.

Tocarà esperar-los, ara ja, fins l’any que ve, que tornaran a sortir, puntuals i sol·lícits, el dia del pregó de Fires i Festes, carregats de joia i primavera, lleugers de tant de temps de descans.

Back To Top
×Close search
Search