skip to Main Content

“Com a professional és molt enriquidor fer feina a un altre país, perquè veus la seva música de prop”

“El lema de l’illa de Sal és ‘no stress’ i ho fan tenir ver. No s’estressen per res, i sobretot s’hi respira molta pau, molta tranquil·litat i molta energia positiva”. Qui parla amb aquest entusiasme és l’artista manacorina Marga Ros, que ha estat a l’illa de Sal, que forma part de l’arxipèlag de les illes de Cap Verd, entre els mesos de desembre i abril d’enguany. Ros hi era contractada per l’empresa Romàntic, a un complex hoteler de la companyia Riu, concretament a l’hotel Riu Funaná. Hi era per cantar. “Compensa, perquè a l’hivern la carrera professional baixa molt, aquí. Allà no tens un sou per tirar coets, però sí que t’ajuda a passar la part de l’hivern, a més, ens pagaven un petit apartament i nosaltres només havíem de córrer amb les despeses del dinar i del manteniment de l’habitatge”.

Marga Ros ha estat a l’illa de Sal fent de cantant juntament amb quatre músic més, dos d’europeus i dos de capverdians, amb els quals feien versions pròpies de la música hotelera, barrejant diversos estils com ara soul, jazz, pop, rock, funky, reggea…

L’illa de Sal es diu així perquè és àrida, plana, pelada. La seva màxima atracció turística, ens explica Marga Ros, és la mar, “tant pel kitesurf, com pel windsurf, el submarinisme, el turisme de pesca en general, etc.”.

El funaná, a banda del nom de l’hotel on actuaven Marga Ros i la seva banda, també és “la música pròpia de l’illa. Els músics d’aquí no tenen escola”, diu, “però són molt talentosos”

La beguda pròpia de l’illa es diu “groc”, un licor de graduació molt forta. Així i tot, recorda la cantant manacorina, el lema sempre s’imposava pertot, “no stress”, i de fet, “no vaig veure mai cap incident a causa de la beguda, un de sol, un dia. Els altres casos que hi pogués haver sempre es resolien amb una rialla a la boca”.

L’illa, tan pelada, com ens explicava Marga, no és autosuficient en molts d’aspectes, “i han de dur la fruita i la verdura de les altres illes de l’arxipèlag”. L’aigua és caríssima, allà, “i no es pot beure de l’aixeta, de fet l’aigua corrent per regar, procedeix de les aigües fecals depurades.

Pel que fa al turisme, hi ha molts d’europeus, sobretot italians i nòrdics, però també portuguesos (els nadius parlen una llengua criolla mescla de portuguès i la llengua pròpia del territori) i francesos. “Sol ser un turisme que repeteix”, explica.

A Santa Maria, el poblet de més a prop de l’hotel, viuen del turisme. És un poble “amb aquella bella decadència cubana”.

Una bella decadència que a Marga Ros li agradaria repetir, si en surt l’ocasió, perquè és una “experiència meravellosa i és molt enriquidor veure la seva música, perquè aprens molt com a professional. I conviure amb la gent en la seva realitat és una lliçó que no et dóna cap universitat.”

Back To Top
×Close search
Search