skip to Main Content

Comencen les obres per a la instal·lació del gran mural en memòria dels represaliats el 1936 a Manacor

Dilluns era el dia. Històric. O no. El batle Pedro Rosselló havia citat Pere Josep Pascual al seu despatx, que hi acudí acompanyat d’alguns companys del Comitè de Son Coletes. Més de trenta anys després de l’inici de la reivindicació d’un memorial digne per a les víctimes del feixisme a Manacor el 1936 per part d’Andreu Pascual Frau i dels seus companys de comitè, havia de ser ara el seu fill, Pere Josep, qui en prengués el relleu.
Andreu Pascual, Frau, va impulsar la idea d’elaborar un mural en memòria dels afusellats i represaliats pel feixisme. N’encarregà el disseny a Jaume Ramis i en tenir-lo a les mans elaborà ell mateix un gran mural de ferro de prop de tres metres d’alt amb la dramàtica figura d’un home que moria en un afusellament. Andreu Pascual i el comitè de Son Coletes elevaren la petició formal d’instal·lar el mural a tots els batles que des d’aleshores passaren per l’Ajuntament manacorí.
Miquel Oliver va ser el primer, fa ara alguns mesos, que no optava per la negativa o pel silenci. En una breu carta autoritzava Pere Josep Pascual i el Comitè de Son Coletes a instal·lar aquest mural de la memòria.
Els anys havien passat. Cal recordar que el mural original elaborat per Andreu Frau va ser instal·lat ja fa anys al Bosc de la Memòria de Calvià. I que quatre rèpliques més havien estat instal·lades a Porreres, Petra, Capdepera i Son Valentí de Palma. En rebre el “sí” d’Oliver, Pere Josep Pascual posà fil a l’agulla per tenir a punt per a la celebració de l’acte de Son Coletes d’enguany, el mural i insistí a demanar la ratificació del permís d’Oliver a Pedro Rosselló.
Rosselló ho hagué de consultar amb el secretari de l’Ajuntament, però davant l’informe positiu segons el qual aquesta instal·lació no contravendria la Llei de memòria històrica, Rosselló va donar el vistiplau definitiu a la històrica reivindicació. El mural estarà instal·lat al costat de la fossa comuna on reposen les restes de molts dels afusellats aquell fatídic 1936 a Manacor.
Rosselló remeté, també una carta a Pascual, que ha estat enviada igualment a tots els mitjans de comunicació. El batle hi diu: “Des de la meva absoluta convicció democràtica, crec que tots els ciutadans tenim dret a manifestar, des del respecte, la tolerància i de forma pacífica, els nostres sentiments.  Ho hem de fer en la forma i manera que considerem oportuna, sempre dins del marc legal i respectant els principis constitucionals”.
Rosselló segueix dient que “som plenament conscient que la guerra civil espanyola del 1936 fou, com totes les guerres, un error històric que va deixar importants seqüeles en moltes famílies de cada bàndol de la confrontació. Es varen causar fissures insuperables amb conseqüències que encara avui són patents en la nostra convivència”.
El batle té paraules de record per una transició que considera modèlica: “L’any 1978 amb la promulgació de la Constitució Espanyola com a norma fonamental gràcies a l’esforç, el sacrifici i la tenacitat de moltes persones, es va aconseguir que dos bàndols que havien lluitat sense pietat en la història fossin capaços d’entendre’s. Aquest és el camí que sense cap dubte hem de consolidar, tancant ferides i apostant pel respecte mutu, la convivència pacífica i lluitant pels interessos generals de tots els ciutadans”.
Després d’això té paraules dures contra l’actitud dels governants de l’Ajuntament de Palma entorn del monument de la Feixina: “No puc entendre els comportaments de persones i dirigents polítics que, avui dia, continuen impulsant accions i comportaments que contribueixen a obrir o a mantenir obertes ferides que haurien d’estar totalment cicatritzades. No puc entendre comportaments com el que està duent a terme actualment el govern municipal de l’Ajuntament de Palma amb decisions com la de procedir a la demolició del monument de Sa Feixina, que a dia d’avui té un incalculable valor històric, totalment al marge de les connotacions franquistes del passat, que ja no existeixen, i que només suposa divisió i enfrontament. Uns conceptes contraris a l’esperit d’enteniment i concòrdia necessaris per la convivència pacífica de tots i de cadascun dels ciutadans”.
I finalment reitera la ratificació al permís atorgat per Miquel Oliver perquè el mural puugi ser instal·lat a Son Coletes: “Per la meva part, en favor de complir amb el que està legalment establert, vaig sol·licitar al Secretari General de l’Ajuntament de Manacor un informe jurídic amb l’objectiu de determinar si la instal·lació del mural que és el símbol del Comitè de Son Coletes, compromesa per l’anterior batle Miquel Oliver per escrit el 22 d’octubre del 2015, podia infringir el que preveu la Llei 52/2007, de 26 de desembre, de Memòria Històrica, per la qual es reconeixen i amplien drets i s’estableixen mesures a favor dels que sofriren persecució i violència durant la guerra civil. La conclusió de l’informe del secretari, del 22 de març del 2016, va ser que no s’aprecien motius per considerar que la instal·lació del mural sigui contrària a la Llei”.
El batle conclou que són totes les víctimes de la guerra les qui són homenatjades amb aquest mural: “Entenc que allò desitjable i exigible seria, sens dubte, poder honorar i dignificar entre tots cadascuna de les víctimes de la guerra civil, independentment del bàndol en el qual participaren, perquè totes han de tenir el mateix valor com a víctimes que foren de l’horror d’una guerra que mai no hauria d’haver començat. Amb tot i pel que he exposat anteriorment, des de la meva pròpia consciència i convicció, no puc posar cap trava al que sol·licita en el seu escrit. Autoritz, per tant, la instal·lació del mural en el lloc acordat. Per tot això haurem de concretar de mutu acord el dia i la hora més oportuna per a la instal·lació”.
Pere Josep Pascual, emocionat
Per part seva, Pere Josep Pascual, fill d’Andreu Pascual Frau, ferrer i autor de la rèplica que finalment serà instal·lada a Son Coletes, mostrava aquesta setmana la seva satisfacció al nostre mitjà: “Ha estat una gran emoció per part del Comitè de Son Coletes i particularment meva, perquè mon pare va ser el promotor i va anar a cercar un dibuixant i va trobar el millor del món, Jaume Ramis”. Pascual recordava que “el mural estarà col·locat a devora la fossa comuna, en la qual hi ha els assassinats i represaliats, per als quals fa més de trenta anys que reivindicam aquest mural”. Per a Pascual, la instal·lació del mural és una mostra que “els governants actuals de l’Ajuntament volen trencar amb el passat, perquè fins ara, la dreta, amb totes les seves actuacions es declarava a ella mateixa hereva del franquisme. Seé cert que s’han hagut d’enfrontar amb la vella guàrdia, però això ja és una qüestió seva”. Entorn del fet que sigui ell i no son pare qui vegi instal·lat el mural afirma que “això és una gran pena que hagi anat d’aquesta manera i per això hem d’agafar amb il·lusió i alegria aquesta decisió, perquè hi ha un gest important cap a la reconciliació”. No obstant això, pascual recalcà que  “per fer una reconciliació total fa falta que moltes persones que van pel poble canviïn de mentalitat i que sàpiguen que el franquisme  va ser una dictadura que va entrar per les armes i va enderrocar amb un cop d’estat un govern legalment i democràticament constituït”.
Tasques d’instal·lació
Ara és la brigada de l’Ajuntament la que se’n cuida de les tasques prèvies a la instal·lació del mural devora la fossa comuna. Al tancament d’aquesta edició estava previst l’abocament del formigó dins l’encofrat. Aquesta base de ciment serà la que servirà de suport al gran mural, de 2,80 metres d’alt i més d’una tona de pes. Es calcula que els dies 14 o 15 el mural podria quedar instal·lat i preparat per ser inaugurat solemnement el diumenge dia 17 d’abril a les 12.00, en l’acte que cada any organitza al cementeri el Comitè de Son Coletes.

Back To Top
×Close search
Search