skip to Main Content

“Compartim amb els infants moments molt importants de la seva vida”

[pullquote] Bel Fullana Rigo (1992, S’Horta) és educadora infantil
[/pullquote]

Quina és la teva titulació?
Som educadora infantil, és un FP de grau superior. Són dos anys d’estudis, que jo vaig cursar a Global Centre d’Estudis, a Manacor.

Hi havia al·lots quan estudiaves? O és una formació que majoritàriament fan dones?
Quan jo estudiava hi havia un al·lot, però casualment, ell volia a entrar un altre FP, no va poder i va fer aquest per no estar fora fer res, diguéssim que no era una cosa vocacional. És veritat que aquesta tasca o formació, està associada més a les dones, segurament perquè són infants molt petits. Però bé, jo pens que els homes estan igualment capacitats, si els agrada; això són estereotips.

A quina feina pots accedir amb aquesta titulació?
Pots estar a una escoleta de 0 a 3 anys, als menjadors escolars, ser monitor de temps lliure, estar a ludoteques, fer animació…

Tu treballes actualment?
Sí, ara estic a l’escoleta Confits de Felanitx. I de fet, tot d’una que vaig acabar l’FP ja vaig trobar feina, vaig acabar al juny i al setembre ja començava, ara fa tres anys i mig. Durant aquest temps he estat a diferents escoletes, a Campos, Porto Cristo, Porto Colom i Felanitx.

Quines són les teves tasques diàries?
Actualment som tutora de zero a un anys, i la meva feina és seguir les seves rutines: dormir, menjar, papilles i biberons, canviar bolquers, i una estoneta de joc, l’estona que ells estan desperts i no tenen gana. Quan són més grans, això s’inverteix, i hi ha més temps per a jocs i menys dedicats a aquestes rutines.

Quina diferència hi ha entre tu i un mestre, si n’hi ha?
A una escoleta, tant qui té la carrera com qui té l’FP pot fer la mateixa feina, no hi ha cap diferència, fins i tot, una persona amb un FP pot dur una escoleta. No consider que una mestra sabi més que una educadora. A l’educació infantil la teoria és molt guapa, però el que et trobes no té res a veure amb els llibres, el que t’ensenya realment és la pràctica.

Què és el que t’agrada més i el que t’agrada menys d’aquesta feina?
El que m’agrada més són els nins, poder estar amb nins cada dia és genial. Veure com creixen, compartir amb ells moments importants de la seva vida… Un dia no xerren i el dia següent et diuen ‘hola’… Per sort o per desgràcia hi ha coses que tu veus abans que els pares. De fet, quan estàs allà, és com si fossin els teus fills, i sobretot quan són tan petits.
Què no m’agrada? Home, canviar els bolquers no és que sigui una cosa molt agradable… Però no hi ha res concret que no m’agradi. Pot ser quan hi ha moments de crisi, d’estrés, que els nins se barallen, o ploren tots a la vegada, etc. O el sou, que podria estar millor. Les condicions, també, pentura, hi hauria d’haver més al·lotes.

Quin pot esser el sou aproximat?
Entre vuit-cents i nou-cents euros. Pens que està mal pagat, i no és pels que et paguen, ni per les directores, és pel que posa el conveni. A les escoles cobres més, és injust que nosaltres cobrem menys; feim la mateixa feina, o més. Jo he estat a un souvenir i cobrava més. La gent no valora la feina que feim, no veuen la feina que hi ha darrere els nadons, es pensen que seim i els miram. I realment amb nosaltres aprenen a caminar, a xerrar… És la base de la vida.

Vols afegir qualque cosa més?
Que és una feina que s’ha de fer per vocació, i que has de tenir molta paciència, la resta es pot aprendre, però la paciència l’has de tenir.
.

Back To Top
×Close search
Search