skip to Main Content
“Concebem L’espai Públic Com Un Espai Només De Pas Però En Realitat Són Zones Per Estar”

“Concebem l’espai públic com un espai només de pas però en realitat són zones per estar”

Lluís de Victoria (Palma, 1982) és enginyer industrial. Actualment treballa a l’EMT però durant molt de temps fou consultor de mobilitat. Parlam amb ell sobre el model de ciutat, les voravies i els carrers de Manacor.

Quin és el model de mobilitat que té Manacor actualment?
Manacor, des del meu punt de vista, té un gran avantatge perquè ha preservat el model de ciutat compacta tradicional de la Mediterrània al llarg dels segles i presenta dos nuclis molt ben definits, Manacor i Porto Cristo. Manacor ciutat, a més no té grans desnivells, cosa que Porto Cristo sí que té i que per ventura fa que s’hagi de tractar de manera una mica diferent. A més, el fet de ser capital comarcal fa que tengui molts serveis dins del nucli i això suposa l’avantatge de què, bona part dels habitants que hi viuen, puguin recórrer distàncies curtes i que, sobre el mapa, sembla que es poden fer a peu fàcilment. Per tant, presenta un gran potencial per adoptar un model de mobilitat sostenible.

Dius sobre el mapa. Què passa en realitat amb els carrers de Manacor?
Clar, aquest és un dels punts importants. Per anar a peu no t’has d’haver de jugar la vida… Un dels grans problemes de Manacor és que, tal com diu el Pla de Mobilitat que es va redactar l’any 2009, una part important de les voreres són molt estretes. Manacor té 122 quilòmetres lineals de vorera i si miram les dades que reflecteix aquest pla, podem veure que un 10% d’aquests quilòmetres tenen manco de 60 centímetres. Aquesta distància no permet que, una persona total sola i sense cap altre element a sobre com una bossa, per exemple, pugui caminar de manera confortable. A més, un 21% es troba entre 60 i 89 centímetres. Aquesta distància ja permet el pas, més o manco correcte per una sola persona però no en el cas que hi hagi un encreuament amb una altra. Per exemple, una cadira de rodes necessita almanco 90 centímetres de voravia però també una persona amb un cotxet o amb un carretó… La gent necessita que les voravies siguin el més accessible i diàfana possible. Amb totes aquestes dades podem dir que un 31% de les voreres de Manacor no compleixen el llindar mínim exigit i a més, que aquestes es concentren sobretot al voltant del centre històric i les voreres més amples es troben als afores de Manacor perquè ja hi ha hagut uns criteris urbanístics que han obligat que hi hagi un cert espai per als vianants. Així i tot, en carrers de l’eixample manacorí encara hi trobam voravies relativament estretes per l’amplada del carrer i no s’ha aprofitat aquest potencial.

I això suposa que la gent vagi per la calçada.
Clar. Vianants i cotxes han de compartir aquest espai i, en general, ja estam acostumats a aquesta convivència però no és el més idoni.

Per què tenim aquestes voreres tan estretes?
Una part de culpa la té l’urbanisme de cada d’època i que hem anat heretant i una altra és que hi ha una part de l’espai públic que està privatitzat: molts d’aquests carrers tenen una filera de cotxes aparcats, ocupant el viari públic. Als carrers de prop del centre on encara es permet la circulació de vehícles però on s’ha eliminat un cordó d’aparcament s’hi han pogut fer unes voreres bastant més dignes. Pens, per exemple en el carrer de l’Amistat. L’urbanisme ens marca però també ens ha de marcar l’ús que fem d’aquest espai.

Per tu quina seria la solució ideal?
La ideal seria passar al format de la plataforma única i també caldria suprimir les places d’estacionament de cotxes. Aquesta és una solució que ja s’ha adoptat en diversos carrers i que funciona bastant bé.A més, fa uns anys es van construir dos aparcaments municipals que, pel que he sentit, estan bastant infrautilitzats: es podrien donar aparcaments als veïnats a preus raonables com a alternativa a la supressió de places i així guanyaríem molt d’espai públic.

I per les bicicletes, quin model s’ha d’adoptar?
Allà on sigui possible, és millor que hi hagi una segregació perquè una bicicleta pot arribar a anar a 20 o 25 quilòmetres per hora i el vianant va a 3 o 4. Si no és possible, com és el cas dels carrers del centre, jo som partidari que les bicicletes hi puguin accedir sempre que circulin a una velocitat adequada que els permeti interactuar correctament amb els vianants.

Una ciutat amb voravies més amples i transitables convidaria a deixar el cotxe i anar més a peu?
N’estic convençut. Tenim molts exemples, com per exemple Pontevedra, que també té un model de ciutat compacta i ha apostat per una xarxa de zona 30 i els carrers de barriada també estan pacificats i han aconseguit que la gent surti a passejar. El que passa és que moltes vegades concebem l’espai públic com un espai només de pas però en realitat són zones per estar: per xerrar, per veure un amic, per asseure’s a un banc… Per fer vida. Quan aconsegueixes treure la pressió que el cotxe fa sobre l’espai públic, les persones hi retornen de manera natural. No és res que no es fes fa quaranta anys: quan l’espai públic ens ho permetia, sortíem a seure a la fresca, els nins jugaven al carrer… I si ho fan les ciutats nòrdiques, nosaltres que tenim un clima molt més benèvol, també ho podem fer.

Back To Top
×Close search
Search