skip to Main Content

Conèixer la mar ens fa ser més de la terra

Són prop de les dues. En Pere i en Toni prenen el carretó de damunt la marina seca de s’Illot i davallen el llaüt fins a la mar. Fan camí, davall l’envelat de la barqueta i amb una mar incòmoda però que es deixa navegar, cap a Portocolom. Allà faran nit en companyia de tres barques més. Hi arrriben en poc més de dues hores. La barqueta transita mar endins, paral·lela a indrets encara conservats, com el caló d’en Rafelino, o cala Virgili, però també davant la massa hotelera de Cales de Mallorca, o la platja i el moll estibats de Porto Cristo.

En arribar a Portocolom són els primers. Després arribaran en Sebastià i na Francina, amb un llaüt una mica més gros i un balou. Fan tard perquè han enganxat l’amarra del mort amb l’hèlix al moll de Porto Cristo, però ho han pogut resoldre. Més tard vendran en na Marta i en Sebatià. Ja hi són, fondejats a la boia de Portocolom, en Guillem i na Maria Antònia. Tots tenen fills, uns de més grans, d’altres de més petits. Soparan a terra i dormiran dins les barques. L’endemà dematí, sense frisar, berenaran al primer lloc que trobaran obert a Portocolom i ja grandia, però una bona estona abans de dinar, enfilaran travessia cap al sud. Els espera cala Mitjana. Els bons felanitxers en diuen així. A l’eixida s’hi havien d’afegir na Mercè i en Jaume, però una avaria en el motor ha fet que els haguessin de remolcar la barca cap a Portocolom una altra vegada.

Cala Mitjana és així coneguda pels felanitxers, però molts d’altres vilatans compatriotes de Nadal Batle en diuen Can Fierro. La cala està vorejada per un xalet imponent, un moll “privat” i un xibiu del qual es treu sempre la concessió que, curiosament, guanyen sempre els Fierros, propietaris de tota la urbanitzacioneta particular d’aquest indret idíl·lic. En temps de la dictadura, la guàrdia civil i els empleats de la casa treien defora banyistes i barquers que s’acostassin a la platja, que concebien d’ús privat i particular.

Avui aquest ús privat sembla que queda restringit al mollet, d’on surt cada un parell d’hores una llanxa magnífica que transporta amics i coneguts dels Fierros.

Hi dinen d’un poc de tot. Pasta amb llenties i tomàtiga. I fuet. I patates fregides.

Els nostres amics han fondejat al costat nord de la cala. I s’hi abarloen, Aprofiten un vell norai incrustat dins les penyes per subjectar les barques per popa, mentre que per proa tiren l’àncora vetlant que no es perjudiquin els redols de posidònia que poblen el fons de la cala.

El lleu balanceig de les ones, en haver sopat, condorm els visitants manacorins de cala Mitjana. La lluna vella comença a decréixer, però encara ha sortit avui amb esplendor. L’endemà dematí es desperten amb les primeres clarors. En Sebastià es banya amb la petita Aina, solitaris enmig de l’aigua cristal·lina. El silenci només és trencat pel remoreig de les ones insignificants quan arriben a l’arena. Tan bé hi estan, que hi faran tot lo dia, a cala Mitjana, fins que decideixin tornar, gairebé entrada de fosca, al majestuós i natural port de Felanitx.

Back To Top
×Close search
Search