skip to Main Content

“Cosas que se olvidan fácilmente”, un viatge pels records a través de les petites coses

Cinc persones. Cinc persones de públic. Un públic comptat amb els dits d’una mà per tocar l’obra de Xavier Bobés amb les mans. Cosas que se olvidan facilmente és un viatge pel món dels records a través de les petites coses. Qui és que no té una capsa, a qualque racó de ca seva, on guarda les coses, emocionalment significatives, que acumula al llarg de la vida? Amb la intenció oculta, inconscient i infantil de voler guardar les vivències, el temps, i la vida, si m’apures?

Aquest és el viatge que ens ofereix l’autor, que ens demana expressament que no revelem res d’allò que hem viscut, al llarg d’aquesta hora i mitja que dura l’obra, asseguts al voltant de la taula-escenari de fusta.

Tanmateix, tots en tenim de capses, i tots hem contemplat fotografies antigues de familiars desconeguts, i hem intentat fer hipòtesis de la seva vida, i els hem imaginat enllà de la figura immòbil, del pam d’imatge en blanc i negre esgrogueït pel temps.

Sense desvelar cap detall més de l’obra, puc dir que a banda del viatge a través de les sensacions i els sentiments, hi ha un altre viatge paral·lel, en aquest cas cap a una època històrica que ens hauria de resultar més llunyana que no ens resulta.

Sorprèn gratament la capacitat que tenen els objectes, les minúcies, de contar-nos coses, de fer-nos reflexionar, de fer-nos fer preguntes. No parla l’autor, parlen els objectes, ell es manté en un discret segon pla i deixa parlar els objectes. I què en diuen, de coses!

Sens dubte és la proximitat la que fa que puguem sentir tan bé aquesta veu, la veu del silenci, i que puguem mirar-la de prop, tocar-la, ensumar-la, tastar-la… Per això han de ser cinc, només, els espectadors, cadascun dels quals se sentirà coprotagonista de l’obra. Al cap i a la fi, cadascun de nosaltres també serà, un dia, una fotografia vella dins una capsa.

L’obra es va representar a l’Auditori Sa Màniga. Xavier Bobés n’és el creador, l’intèrpret i el director, i amb aquesta obra va guanyar el Premi de la Crítica a noves tendències 2016.

Back To Top
×Close search
Search