“Una de les coses bones de la festa de Sant Antoni és que molta de gent se’n sent protagonista”

[pullquote] Antoni Gomila (Manacor, 1974) és mestre d’escola al col·legi de Sant Vicenç de Paül. Conegut arreu de Manacor per les seves investigacions històriques, és també un santantonier de pro, un fet que el va menar a formar part del Patronat de Sant Antoni, del qual és el president des de fa cinc mesos.[/pullquote]

Com es produeix la teva arribada al capdavant del Patronat de Sant Antoni?

Es produeix perquè Mateu Juan va sortir elegit com a regidor de l’Ajuntament i va trobar oportú que havia de dimitir d’un càrrec. Jo ja estava de vicepresident, i la gent va trobar que el que estava de vicepresident havia de passar a president, gairebé per assentiment. Ens quedava vacant el lloc de vicepresident, ningú ho volia ser. La resta de gent va proposar que la vicepresidenta fos na Maria Antònia Torrendell, i ella ho va acceptar.

Com reps aquesta responsabilitat? Amb quines sensacions?

De tot d’una ho vaig rebre amb respecte, i després vaig veure que hi havia molta feina i molta responsabilitat a darrere. Tot d’una vaig pensar que ho pogués ser un altre, però la resta de la junta directiva i els companys del patronat m’hi animaren. El que em va decidir a donar el sí va ser el grup de feina que tenim. Són cent carros de foc, tenir una ajuda com aquesta. És ver que tens moltes responsabilitats i molts de trulls, però sense l’equip de feina tot això seria impossible.

Quin serà el segell d’Antoni Gomila al capdavant del Patronat?

Jo som partidari de conservar l’aspecte tradicional de la festa. No s’ha de tocar absolutament res. I no s’ha de conèixer si hi ha un president o un altre. Ara bé, amb els complements de la festa sí que s’hi pot fer molta feina, que ja se n’ha feta molta. Enguany feim un concert que serà una novetat en aquest sentit. Potenciar l’aspecte cultural em fa ganes. En l’aspecte organitzatiu de l’associació, sempre hem mirat molt per la casa. Hem vist que calia revisar els estatuts i ja estan revisats.

Quins aspectes destacaries d’aquests canvis en els estatuts?

La formació i organització de les comissions, o també com s’ha de fer per entrar a ser membre del Patronat, etc. Són aspectes de caire més organitzatiu intern, el que hem actualitzat.

Què destacaries de la festa de Sant Antoni d’avui, tant per bé com per mal?

El contra més gros és la massificació. Quan parlam de les festes populars tenim tendència a comparar el que es fa a un poble i a un altre. De vegades deim mig en broma mig de veres que és millor que no sortim tant a damunt els diaris. La festa ha de ser participativa, ha de ser de la gent, l’ha de fer el poble. No hi ha d’haver una gernació que vengui a badar. De cada vegada pareix que hi ha més gent que mira que no que participa, i això fa que deixi de ser popular. I tanmateix, hi ha moltíssima de gent que participa i fa coses: des de fer un fogueró, a fer una carrossa, a glosar, preparar el cavall, i també hi ha una gentada que col·labora en l’aspecte organitzatiu amb el Patronat. Molta de gent se sent protagonista de les festes. Això fa que els manacorins la visquem molt dignament.

Quins són els problemes derivats de la massificació?

La seguretat, és el que fa passar més pena. En els espais tancats hi ha d’haver mesures. A Completes, per exemple, hi ha un pla d’autoprotecció. Ara bé, és ver, que no tot són problemes. Veure tanta de gent junta davant l’Ajuntament, participant i cantant… L’any passat, per exemple, un dels nostres col·laboradors, en Bernat de s’Hort, va tenir la idea d’anunciar cada cançó que cantaven els sonadors amb una pissarreta, i va funcionar: tothom cantava!

Quina és la relació que ha de mantenir el Patronat de Sant Antoni amb l’Ajuntament i amb l’Església?

Per estatuts tenim un representant nat de l’església, el rector, i un de l’Ajuntament, que és el batle i que sol delegar en el regidor de festes. La relació ha de ser molt estreta. Sense l’Ajuntament la festa no seria possible. Les Completes les anam a fer a l’església, i ha de ser així perquè tot té un espai i un temps. A nivell econòmic, en podríem sortir. Però en altres qüestions com la feina que aporta la brigada, el condicionament dels carrers, la logística, l’assegurança… l’Ajuntament hi ha de ser.

No obstant això, l’organització de la festa, l’elaboració del programa ha de ser del Patronat, no és ver? Ho dic perquè fa alguns anys hi hagué una forta polèmica entorn d’una festa no tradicional que es va intentar organitzar… Fins a quin punt el Patronat ho pot aturar?

Al programa no hi posam res que no sigui en referència a les tradicions. És per això que no s’hi inclouen concerts, perquè no serien les festes de Sant Antoni que nosaltres tenim. Gràcies a déu fa estona que no se n’ha tornat a parlar, d’aquesta moguda. Hi ha molts de dies per fer aquestes coses. Enguany hem fet una campanya demanant per Sant Antoni posin música d’aquí. El que sí que volem és fer entendre que hi ha molts de dies per fer segons quin tipus de festa, i al carrer i a la plaça. No ens agrada veure convertir una plaça en una discoteca a l’aire lliure el dia de Sant Antoni. Volem que al carrer hi hagi les músiques de Sant Antoni.

I tanmateix, és un fet que hi ha molta de gent, tanta o més que la que segueix la festa, que viu totalment d’esquena a aquesta celebració, i només en coneix els bars i els pubs.

Hi ha molta de gent que ho veu com un negoci. Hi ha una comunitat que ho viuen de forma totalment aliena. Nosaltres tenim total respecte cap a aquesta gent, no es tracta de forçar ningú. Si forçam la gent a fer festa, no en farà. La gent fa festa perquè en vol fer, perquè ells ho han triat, no perquè el Patronat o l’Ajuntament els hi hagin obligat.

Què destacaries del programa d’enguany?

El concert que farem al claustre del Convent sobre les músiques de Sant Antoni, amb l’Agrupació de Sa Torre i la Banda de Música de Manacor. La resta són els actes tradicionals de sempre.

I quin és el bessó de la festa?

El besssó de la festa són els foguerons i les beneïdes. Sempre hem dit que l’eix central han estat les beneïdes. Fins i tot l’any 37 no s’aturaren. També hi ha l’ofici solemne, les completes. Els foguerons, tot i ser un element més modern, també són indestriables de la festa. Al segle XIX és cert que ja n’hi havia, però no eren com avui.

Han sortit grups discutint alguns aspectes de la festa relacionats amb el Patronat. El paper de les dones dins la colla de dimonis, la successió familiar, els doblers de la bacina…

Tot això està regulat. El reglament de règim intern regula la colla de dimonis, el baciner, la seva successió. Es diuen moltes coses. I tot això és fals. Els dimonis que ho són ara, per quina herència és? És cert que el pare d’en Mateu era baciner, però no anam més enrere. No ha estat mai hereditari sinó que es transmet de forma natural. Quan aquella persona ho deixi, ja veurem com es fa.

Que els diries als manacorins de cara a les festes?

Que hi participin, i que en passin gust, cadascú dins el seu redol, on es trobi més a pler. I que en gaudeixin amb seny, que ja es veu que la gent que van darrere els dimonis hi van, alerta. I tanmateix sempre pareix que hi ha gent que cerca brega. Per posar un exemple: l’any passat feren falta milers d’euros per arreglar les coses que s’havien espenyat durant les festes.