skip to Main Content

“Crec que seria un bon moment si els governs aprofitassin l’oportunitat per invertir en habitatge”

Jaume Garau (Palma, 1977) és doctor en economia i treballa com a consultor de governs en matèria econòmica. Parlam amb ell sobre els preus del lloguer i la importància de l’habitatge públic: Garau defensa l’opció de fer-lo en sòl rústic. 

Diuen que el preu de l’habitatge tendrà una tendència a la baixa. Feia falta una pandèmia per aconseguir-ho?
El preu de l’habitatge baixarà en part. És veritat que amb la darrera crisi econòmica el preu dels pisos més bons va baixar al voltant d’un trenta per cent de mitjana però els pisos bons, per dir-ho d’alguna manera, van sortir al mercat estranger. Aquest és un dels problemes que tenim i és que hi ha molta gent atenta en les ofertes que hi ha. Que els preus ara s’abaixin en un deu o un vint per cent no és una solució perquè en poc temps el seu preu tornarà a pujar molt. Aquesta baixada no és solució ja que, la majoria de persones no tenen 200 mil euros per gastar en un pis: fan falta polítiques públiques.

Creus que aquesta tendència a la baixa suposarà més especulació en l’habitatge?
Els preus baixen però segurament els nostres sous també baixaran i estarem de nou en la mateixa situació. El que passa és que inversors, siguin d’aquí o estrangers, compren habitatges i especulen amb ell perquè saben que és un bé de primera necessitat. En proporció, crec que estarem igual o pitjor. Crec que seria un bon moment si els governs aprofitassin l’oportunitat per invertir en habitatge. Una solució pot ser l’ús del sòl rústic, Crec que és un tema delicat en una illa tan urbanitzada com la nostra però crec que seria l’opció més econòmica, donada la urgència de la situació.

No pot ser contraproduent a escala mediambiental, fer noves construccions i no aprofitar els pisos que tenim buits?
Sí, és evident que tocar el sòl rústic hauria de ser la darrera mesura però del sòl públic sempre se n’ha fet un molt mal ús. Per exemple, quan un promotor fa una nova construcció, el 15% l’ha de destinar a sòl municipal. Essent així, en un espai com Balears, hauríem de tenir molt sòl públic. On ha quedat? Una part s’ha utilitzat per instal·lacions, com piscines, camps de futbol o escoles i podríem discutir si es tractava d’un ús prioritari. L’altra part, sovint s’ha venut a promotors privats perquè els ajuntaments solen anar ofegats econòmicament i a més, no hi ha cultura de política pública d’habitatge. És una pena però hem malbaratat una bona part del sòl públic i ara mateix no tenim moltes més alternatives que usar sòl rústic. De fet, en els darrers anys hem vist com s’han fet macroaeroports, autopistes o benzineres en sòl rústic en nom de l’interès general i crec que fer habitatge social també és interès general, fins i tot molt més que altres coses. Arribats a aquest punt i donada la manca d’habitatge, qualque cosa hem de fer.

No hi veus altres solucions?
Sí, que el govern compri habitatges. Per exemple, durant la passada crisi del 2008 era un bon moment perquè el govern comprés habitatge, evitar l’especulació i poder-lo destinar a les persones, amb un lloguer de protecció oficial. D’aquesta manera evitam la nova construcció i també tenim elgran avantatge d’evitar la creació de guetos perquè es poden fer intervencions molt puntuals. En canvi, els habitatges de nova construcció tenen el risc de segregar les persones amb rendes més baixes. Així i tot, ara també podria ser un bon moment per comprar habitatge públic però per jo no és una opció prioritària.

Per què?
Perquè encara que els preus dels pisos baixin una mica, continuaran essent molt cars. L’habitatge nou, en canvi, és més barat. A més, el segon inconvenient és que la compra de pisos vells implica sovint haver de fer reforma i això és una despesa més que s’ha de sumar. De totes maneres crec que es poden combinar. Els països que fan polítiques d’habitatge solen combinar les dues opcions i aquesta seria la millor opció.

I l’opció de fer una llei que limiti el preu del lloguer?
El problema és que aquestes mesures no acaben de tenir l’efecte desitjat perquè la picaresca de la gent acaba fent que el preu del lloguer s’acabi incrementant. Per exemple a Berlín es van implementar una mesura d’aquesta mena amb la qual no es podia incrementar el preu del lloguer a no ser que es dugués a terme alguna reforma. El que va passar és que tothom va fer petites reformes per justificar l’increment del preu.

Quin percentatge de pisos de protecció oficial tenim a les Illes Balears?
És mal de calcular però el percentatge d’habitatge de protecció oficial no és superior a l’u per cent i crec que és una imprudència per dos motius. En primer lloc, perquè temps abans un de cada quatre pisos construïts eren de protecció oficial i això s’ha perdut. En segon, perquè en molts altres països existeix i funciona. En resum: teníem una política d’habitatge públic que ja no existeix i que hauríem de recuperar perquè és un dels pilars de l’estat del benestar. A partir d’aquí, podem discutir la fórmula de tirar-ho endavant.

Pagar manco per l’habitatge reverteix positivament en l’economia, no?
De manera espectacular. La despesa d’habitatge és molt cara i crec que tenir pobres ens surt molt car. M’explic: no podem desatendre aquestes persones en situació de pobresa i crec que, en aquest sentit, el sistema està molt mal muntat: hem de pagar una hipoteca i quan no la podem pagar, hem de rescatar els bancs que ens han deixat els doblers: això no té ni cap ni peus. No som conscients en com això condiciona tot el sistema econòmic.

A Manacor tenim un centre molt degradat. Quina seria la millor opció?
Tot i que imagin que la situació econòmica de l’Ajuntament deu ser estreta crec que el que s’ha de fer és aprofitar el sòl públic que tot promotor ha de cedir quan fa una nova construcció per fer habitatge de lloguer social. I si no li va bé, permutar-lo per altres espais. Crec que és important tenir la consciència que es poden fer polítiques actives d’habitatge i a vegades val més invertir en habitatge que en un camp de gespa artificial o en una piscina. A més, crec que tots ens hauríem de plantar i anar tots a l’una: entre tots crear la consciència, davant del govern balear i davant del govern de l’Estat, de la necessitat d’una política pública d’habitatge.

Vols afegir alguna cosa més?
Sí. En primer lloc crec que és important dir que, tot allò que es pugui fer, agafant un paper i un bolígraf, s’ha de fer. És a dir, més enllà de les competències, crec que podem fer lleis i normatives que ens ajudin a canviar les coses. També crec que és important destacar que l’habitatge pot ser una política pública i ho ha de ser. Després ja discutirem si es fa bé o millor. De la mateixa manera que existeix la sanitat pública i la sanitat privada o l’educació pública i la privada, també, l’habitatge públic hauria de conviure amb el privat. Finalment, m’agradaria dir també que l’habitatge barat no és un efecte crida. El que fa un efecte crida és que tenguem un sistema econòmic que demandi una gran quantitat de llocs de feina amb baixa qualificació. Tenim una economia molt basada en el turisme de masses i això és el que fa l’efecte crida.

Back To Top
×Close search
Search