skip to Main Content
Crisi Sanitària I Crisi Laboral: Parlam Amb Diverses Persones Que No Poden Fer Feina

Crisi sanitària i crisi laboral: parlam amb diverses persones que no poden fer feina

L’anunci de l’estat d’alarma i el confinament de la ciutadania per mor del coronavirus ha comportat el tancament de molts negocis i petits comerços a Manacor i tot i que, tot apunta que es tracta d’una mesura temporal i preventiva és ben segur que passarà factura econòmica a la nostra ciutat. Recollim les opinions i en parlam amb autònoms, propietaris de restaurants i escoletes, amb monitors d’activitats extraescolars, amb terapèutes i amb empleats del món de l’hoteleria.

“Si no cream més sortides laborals més enllà del turisme, sempre estarem igual”

Guillem Avellà és propietari d’un negoci de restauració, està donat d’alta com autònom i té dos empleats contractats “L’únic que demanés que ens llevin les despeses de seguretat social i pagaments del trimestre” diu Avellà perquè “si no facturam no hi ha entrada de doblers i per tant no és lògic que hi hagi d’haver sortida”. D’altra banda, considera que les previsions de futur són males de fer perquè tot depèn de “si la gent respecta les normes i el temps que s’allargui aquesta quaresma” però opina que Això sí, tem que les ajudes vagin “com sempre” destinades al sector turístic i no per als treballadors, autònoms i petits empresaris. A més, afegeix que “si a les Balears no cream més sortides laborals més enllà del turisme, sempre estarem igual: un any pel mal temps, un altre per una grip o un atemptat”.

 

 

“Si passa factura a la població en general , me’n passarà a mi”

Marina Cánovas és autònoma i es dedica als tallers de creació artística per infants, tant al seu espai com per escoles o per activitats subvencionades per l’Estat i explica que “la meva activitat professional depèn per una banda, de l’economia de les persones que vénen a les sessions a Calidoscopi, per tant si passa factura a la població en general, en conseqüència me’n passarà a mi, ja que la meva, al ser una activitat de lleure, és prescindible” diu Cánovas. A més, afegeix que també depèn “dels pressupostos generals en educació o cultura, i com ja hem pogut veure altres vegades, són sectors que acostumen a patir grans retallades, de manera és possible que minvi la quantitat d’encàrrecs que rebré”. D’altra banda, considera que “per començar s’hauria de baixar la quota mensual als autònoms, que actualment ja estava excessivament alta”.

 

“El fet d’aturar romp tota una dinàmica de feina que després costa molt de recuperar”

Moli Quetglas és autònom i combina feina al teatre amb el Molí d’en Xema als matins. “De moment imagin que m’ha afectat com a tothom, el problema és el dia de demà”. Quetglas explica que “el fet de dirigir obres de teatre necessita continuïtat i constància i el fet d’aturar romp tota una dinàmica de feina que després costa molt de recuperar”. Així i tot, es mostra optimista i està segur que tot d’una que es pugui “defensarem els projectes que tenim en marxa amb més força que mai”. Finalment, considera que “l’autònom és el gran oblidat” i afegeix que s’hauria d’abolir el pagament de quotes sense haver-se de donar de baixa i “fins i tot que fessin una estimació dels teus ingressos anuals i depenent d’aquesta ingressessin un 75% del teu sou durant el temps que no es pugui treballar”.

 

“Emocionalment, la situació és molt dura”

Pilar Barceló té una escoleta de nins de 0-3 anys amb 4 empleades, i ara mateix no fan feina: “No sabem fins quan haurem de tenir tancat, el coronavirus directament no ens ha afectat, a l’escoleta ningú ha presentat cap símptoma” diu Pilar però explica que econòmicament l’afecció serà molt gran tot i que afirma que “ho sabrem quan se sàpiga quant de temps dura la situació”. Afegeix que “emocionalment, la situació és molt dura” perquè és difícil abandonar els infants i les famílies en aquests moments però “intentam mantenir el contacte amb elles i ajudar-les en la mesura del possible”. D’altra banda creu que “sens dubte, costarà perquè vivim del turisme i es ressentirà tot” i que “haurien d’afavorir a les petites empreses, els autònoms i el petit comerç per intentar que tenguin les mínimes pèrdues”.

“Els sanitaris en acabar la crisi tendrem bastanta feina”

Gabriel Suñer és osteòpata i explica que actualment, segueix les indicacions del Reial Decret que va publicar el govern el passat cap de setmana passat i també del Col·legi de Fisioterapeutes de les Illes Balears que recomana però no prohibeix el tancament de totes les consultes de fisioteràpia. “En el meu cas i seguint aquestes indicacions només estic tractant urgències, d´una en una i amb material homologat com guants, mascaretes i líquid”. Consegüentment, diu que ha reduït considerablement la feina aquesta darrera setmana i que “evidentment això m´ha afectat, personalment i professionalment però es tracta de posar un gra d´arena per poder superar aquesta situació com més aviat millor”. Així mateix considera que, en el seu cas, es podrà recuperar perquè “confinar a gent sana pot dur consequències psíquiques i físiques i això pot dur a més sofriment a la gent” i creu que “els sanitaris, en acabar la crisi, tendrem bastanta feina”. Finalment considera que “jo no som cap expert en economia però s’ha d’ajudar a la gent més vulnerable, anul·lar quota autònoms, les hipoteques i reduïr despeses innecessàries”.

 

“Esperem que tota aquesta situació passi aviat i pugui venir turisme”

Pep Piña treballa a l’economat d’un hotel de Cala Millor i explica que actualment “està donat d’alta però de moment m’han donat vacances durant una setmana”. Piña afirma que “confiem i esperem que tota aquesta situació passi aviat i que pugui venir turisme”. D’altra banda, considera que tot plegat afectarà si la resposta que donam no és idònia “perquè hem de tenir en compte que si a Mallorca no ve turisme, estarem ben arreglats i serà una roda: si no hi ha feina en un sector com l’hoteleria crec que la resta serà molt complicat”. Finalment, pel que fa a les mesures econòmiques que s’haurien de prendre Piña considera que “tot el que pugui aportar l’Estat pugui ser immediat i en sortim aviat”. Així mateix espera que el govern pugui ajudar les empreses perquè, en cas que facin acomiadaments, aquests siguin temporals i la gent pugui reincorporar-se a la feina tan bon punt es retorni a la normalitat.

 

Tomeu Melis: “Tot plegat coincideix amb les meves vacances”

Tomeu Melis és jardiner a les Coves del Drach des de fa gairebé tres anys. Sempre treballa des del mes d’abril fins al mes de febrer i té un mes de vacances durant el març. Aquesta vegada “tot plegat coincideix amb les meves vacances, sempre durant el mes de març” diu Melis mentre afegeix que “ara passaré els quinze dies que queden a dins ca nostra i a partir de dia 1 d’abril, veurem què ens diu l’empresa”. Tot i les incerteses generalitzades, Melis no anticipar cap fet perquè des de l’empresa encara no han anunciat si es farà feina o no. Així i tot, Melis es mostra optimista i explica que viu a foravila i pot estar a l’aire lliure i sempre té feines per fer. A més, en cas que la situació empitjoràs molt, tendria el coixí de l’atur i la plena confiança de recuperar la feina.

Back To Top
×Close search
Search