Crispetes al Carrer d’en Gual

L’autor de la novel·la Hotel Tancat, Mateu Mas, passa a ampliar la plantilla de col·laboradors mensuals del Cent per Cent

Proposaré la instal·lació d’una màquina de crispetes a la seu de la Junta de Districte de Porto Cristo (a partir d’ara, JDPC). No sé si serà suficient demanar permís al bibliotecari. Fins fa poc, diven, bastava anar a l’apotecaria de la Plaça del Carme per a qualsevol tràmit. Joan! Te pareix bé que posem una màquina de crispetes a la Biblioteca? Ara hauré d’esperar a parlar amb el nou Delegat que, seguint tots els passos que marca el procediment administratiu comú, tramitarà la sol·licitud, consultarà la qüestió als òrgans del partit, després a l’equip de govern i al funcionariat,  i llavors emetrà una resolució en la qual estimarà o no la petició.
I és que, després d’assistir a la darrera Junta de Districte, he pensat que per poc que pugui no me’n perdré d’altra.  Un dels punts de l’ordre del dia tractava de les propostes d’inversions que, des de la JDPC, s’han de demanar a l’Ajuntament. El President Joan Gomila, en nom d’AIPC, en presentà un bon parell: canvi de gespa al camp de futbol, arreglar voravies, embelliment d’alguns carrers, etc. Propostes segurament necessàries, no ho negaré, però poc ambicioses per a un poble amb moltíssimes mancances. Ara, pitjor foren les dels demés membres de la Junta: cap ni una. Les excuses, que s’accepten com a bones per trobar-nos a inici de legislatura, foren que no s’entenia el punt de l’ordre del dia de “Propostes d’inversions” o que la JDPC no s’havia convocat amb prou temps com per a plantejar aquest tema als membres de les agrupacions polítiques. Amb molta raó, Catalina Perelló, del PSOE, demanà que les propostes que s’hagin de sotmetre a votació es presentin amb antelació suficient com perquè els partits les puguin estudiar i debatre abans del Ple. Una mica de serietat, vaja. També sonaren plenes de saviesa les paraules de Salvador Vadell, que recriminà la manca d’esperit d’unitat als membres de la Junta. Si no aconseguim que aquestes reunions siguin per arribar a acords, convertirem això en una xerrada de camilla dins un casino, els assegurà, visiblement emprenyat. Il·lusionant fou la intervenció de Ramon Pérez de Podem, que exigí consultes populars per decidir on s’han de fer les inversions. Si la cosa tira endavant em declararé fan seu. Al final, s’acordà un Ple Extraordinari per dia 7 d’octubre on els partits aportaran les seves propostes d’inversions. S’arribarà a qualque acord? Més crispetes, per favor.
Però el punt estrella fou el quart, en el qual el President sol·licità que la JDPC fos l’autèntic òrgan de gestió del nucli costaner. Es referí a l’enfilall d’articles dels Estatuts que detallen com s’ha de dotar l’ens de funcions i competències. En el seu argumentari, criticà la gestió centralitzada i s’atreví a comparar els greuges que pateix Catalunya amb els que patia Porto Cristo abans que el seu partit fos clau en els governs municipals. Interessant. Enginyosa fou la manera contestar-lo que, amb la calma i mesura que el caracteritzen, va emprar el Delegat Sebastià Nadal. Jo duc un conte per tu, Joan, li digué, mentre mostrava una edició il·lustrada de la faula La cigala i la formiga. Com que la cigala no havia fet la feina quan era hora, a l’hivern no tenia queviures i havia de demanar-los a la formiga. Li va retreure que, després de 12 anys des de la creació de la Junta, no hagués volgut desenvolupar els estatuts fins ara, que s’acostava un hivern llarg i fred pel partit hegemònic de Porto Cristo, i que a més ara ho volgués fer amb presses.
Les coses han canviat a La Sala, i els nous governants, com els pertoca, volen ser els que marquen els nous ritmes i melodies de la política municipal. També al Port. Es preveuen unes sessions de la Junta d’allò més divertides, i esperem que, després de les discussions, arribin també els acords. Veurem si instal·len la màquina de crispetes per gaudir-ne encara més.

Mateu Mas Perelló