skip to Main Content

Cristina Faus i Albert Montserrat: “A l’Auba portam un programa amb molta tragèdia”

Albert Montserrat[pullquote] Les Serenates a l’Auba presenten el proper 17 d’agost una parella de cantants que promet un vespre d’òpera amb molta tragèdia, com diu el tenor  Albert Montserrat.  Ell i la mezzosoprano Cristina Faus faran duets molt coneguts combinats amb peces i solos que poques vegades poden escoltar-se a Manacor.  Aquest és un dels punts forts del programa, la combinació d’òpera i sarsuela conegudes pel públic amb una part més delicada i compromesa artísticament.
[/pullquote]

D’òpera parlam breument amb ells. Curiosament, comparteixen una característica: no començaren directament al món del cant, sinó que provenen d’altres entorns acadèmics i artístics.

C.F.  Jo vaig començar a estudiar cant quan em vaig graduar en Magisteri per la Universitat de València.  Vaig ser plenament conscient de que, davant l’energia inesgotable dels nins, havia de treballar la meva veu.  A partir d’aquí vaig iniciar un camí personal completament diferent i vaig acabar cant al Conservatori.

A.M. El meu camí és poc usual en el món del cant.  Jo venc del món del teatre, i des de sempre he estat involucrat en activitats teatrals al meu barri de Gràcia.  Un taller d’òpera a càrrec de Carme Bustamante (després la meva professora) em va fer entendre que l’òpera ho conté tot:  música, literatura, disseny de vestuari, escenografia… és un espectacle total, que parteix d’un element fonamental que és el llibret.

Albert és conscient de que les produccions operístiques són cares, i que pot ser això és el que crea la fama de món elitista.

A.M. Hi ha gent que es gasta molts diners en una entrada de futbol, per exemple, i ningú els acusa de ser elitistes. Penso que al final és una qüestió de mandra, per a gaudir de l’òpera tu has de saber de què va el llibret, has de conèixer l’argument… hi ha una obra literària al darrere, has de conèixer els personatges i l’acció. Avui dia tot es consumeix “ràpid”: menjar ràpid, música ràpida… no es vol perdre temps en pensar i llegir.  Però l’òpera és un espectacle teatral complet, absolutament fascinant.

Ell coneix la tradició teatral de Manacor. A l’Auba presenten un programa que reuneix peces extremadament belles i apassionades, encara que tenen els seus gustos particulars com a intèrprets.

C.F. Intentam combinar peces d’autors més coneguts, com Sorozábal, amb altres compositors no tan coneguts com Lecuona. Cantarem, per exemple, un duet de “El Gato Montés” que preparo per al Palau de les Arts de València (pel novembre). Jo m’identifico molt amb Rossini, m’encanta l’òpera bufa i la seva comicitat.  A més a més, quan vaig començar a treballar-ho es va convertir en un dels meus compositors de capçalera. I ens acompanya la pianista mallorquina Alícia Moreno, amb la qual és un plaer treballar.

A.M. La veritat és que portam un programa amb molta “xitxa dramàtica”.  Hi ha Carmen, vaja, i altres peces amb un bon component passional. Personalment m’inclino més pel verisme, per aquest estil operístic  que retrata la condició humana, la realitat dels ambients i les emocions viscudes pel personatge.

Back To Top
×Close search
Search