skip to Main Content

“Damunt l’escenari, ens cauen les etiquetes”

Ja fa un bon grapat d’anys que els usuaris de l’Estel de Llevant tenen el taller de teatre com una de les seves activitats quotidianes. Enguany ha estat, però, la primera vegada que han representat una obra fora de Mallorca. El seu grup, Estepa teatre, va actuar a l’Altre Festival, un esdeveniment cultural internacional que es va dur a terme a Barcelona de dia 8 a dia 11 de Juny, i que reunia els mons de la salut mental i de les arts escèniques.

Perquè ens contin aquesta experiència ens hem reunit amb un grup representatiu d’usuaris i amb dues treballadores, així com amb la directora de l’obra, Lluqui Herrera. Ella ens conta com es va gestar el projecte. Ens diu que es tracta d’una obra de creació col·lectiva. “Vaig demanar als actors un record de l’estiu que volguessin compartir i ficcionar”. Tothom va posar el seu gra d’arena en el procés de creació. “Aquell qui volia contava un fet i en feia una improvisació; llavors les històries que més ens interessaren les vàrem escriure; i la meva feina va ser passar-les de narració a estructura dramàtica, de manera que apareguessin els personatges”. N’Adrià, un dels actors, diu: “Està molt bé que sigui col·lectiu, tothom passa més gust que no amb una cosa tancada que no dónatant de joc”. I na Carme, actriu, afegeix: “Ens ha estat més fàcil entendre els personatges i crear l’emoció, perquè sortien de nosaltres mateixos”.

És el primer any que na Lluqui ha treballat amb aquest grup i n’està molt satisfeta: “Hi ha hagut una entrega molt guapa. Tothom va mostrar disponibilitat i generositat. Fixa’t que al principi assajàvem una hora i mitja a la setmana i vàrem passar a assajar-ne tres. El festival ens va posar les piles”. La satisfacció, en aquesta primera experiència compartida, és mútua. “Na Lluqui ens va ensenyar que qualsevol error és una oportunitat i que el teatre és cosa d’un grup, no d’una persona; que si ens equivocàvem, qualque company ens ajudaria. Sobretot, ens va dir que havíem de gaudir d’allò que fèiem”.

N’Alícia, una de les treballadores de l’Estel que també ha participat de l’obra, i que coneix de prop els usuaris diu: “Jo els he vist com una floreta que s’obria. El teatre, i l’ambient que s’ha creat, han estat l’aliment d’aquesta flor”. Coincideix amb na Lluqui en què, sense cercar explícitament l’efecte terapèutic, el varen trobar. “Jugar és terapèutic. Jugar ens connecta amb el nin interior, amb la persona sense prejudicis, sense pors ni limitacions. Quan jugues et rescates a tu mateix. Pots jugar a moltes coses, nosaltres hem jugat a contar històries”. Argumenta convençuda la directora.

Han representat l’obra tres vegades, a Barcelona i a Manacor, i estan oberts a representar-la més si els surt l’oportunitat. Quan en parlen, ho fan contents, i tothom té qualque cosa a destacar. Quan els demanam què els ha agradat més, hi ha diversitat d’opinions. Diu en Miquel: “A jo m’ha agradat el fet que no frissàvem; a ca meva, quan estudiava, ho podia fer a poc a poc, sense estressar-me”. En Toni destaca els exercicis que feien de tot d’una. “Sempre començàvem amb activitats per relaxar-nos, i això m’agradava molt perquè a jo m’anava molt bé”.

A la funció de Manacor, quan varen haver representat l’obra varen fer una mica de col·loqui, de diàleg amb el públic. Molts coincideixen en què allò que els va emocionar més és que els seus familiars i amics els anassin a veure. N’Adrià diu que el va emocionar molt el seu padrí jove, perquè li va dir “Quan parlaves vaig tenir ganes d’alçar la mà i dir, això és el meu fillol”

N’Adrià és un apassionat de les gloses i al llarg de l’obra en va fer un parell. N’Encarna, per la seva banda, va cantar una cançó. Té molt bona veu i li agrada molt cantar. Això és el que també ha procurat la directora, mostrar al màxim les qualitats de cadascú. Diu n’Encarna: “Aquest moment del cant, vaig aconseguir disfrutar. Per molt bé que ho facis, tu sempre ho vols fer millor, i moltes vegades, per sentir-te satisfet necessites que els altres t’ho diguin, però aquesta vegada vaig aconseguir sentir-me bé jo, gaudir el moment”. Tots coincideixen en destacar això, el gaudi. “Hem après a jugar damunt l’escenari sense pensar que la gent ens mirava”. La veritat, per a tots aquells que vàrem veure l’obra, és que es transmetia aquest plaer.

Diu la directora que la feina feta d’altres anys es coneixia molt, que ha estat molt profitosa. El grup encara recorda na Margalida Tauler, qui fa molts d’anys va ser la primera voluntària que va introduir el teatre a aquesta associació, i li estan molt agraïts.
Enguany era la primera vegada que feien l’obra sense apuntador, però al contrari del que pugui parèixer estaven més tranquils. “Havíem de confiar en nosaltres mateixos, ens va dir na Lluqui. Tanmateix, al final, tothom ja se sabia el text de tothom”. Aquesta segurament ha estat la clau, compartir-ho tot, l’emoció, els nervis, la responsabilitat i l’èxit. “La diferència entre uns i altres és la riquesa. Damunt l’escenari ens cauen les etiquetes. Allà no som una treballadora, una usuària o una directora. Tots som, senzillament, actors”

Back To Top
×Close search
Search