skip to Main Content
Daniel Gómez: “La Vida Es Configura Dins Una Multitud D’espais Que, A Vegades, Només Transitam Uns Segons”

Daniel Gómez: “La vida es configura dins una multitud d’espais que, a vegades, només transitam uns segons”

Daniel Gómez (Manacor, 1992) és músic i graduat en Antropologia Social i Cultural per la UNED i ha centrat el seu Treball de Final de Grau en estudiar l’experiència de la dona en la música. Parlam amb ell de l’èxode laboral i els seus efectes.

Què és l’èxode laboral i quin impacte té socialment?
Allò que em suggereix el concepte d’èxode laboral és, a primera vista, moviment. El mateix moviment que agita a persones, recursos o informació d’un punt a l’altre del planeta: globalitat i capitalisme en estat “pur”. Si volem interpretar la globalitat que ens ha tocat viure consider que hem de mirar la nostra realitat social inmediata com inmersa dins una espècie de xarxa que relaciona, per inèrcia, diversos espais. Supos que, desde el nostre punt de vista, com a manacorins i manacorines, hem d’advertir sobre els límits que conformen la ciutat on vivim i que es desdibuixen conformant altres espais, circumstàncies o formes de reciprocitat amb els demés nuclis urbans. A més, tenint en compte el “món digital”, seria factible pensar que dormim a Manacor, treballam a Palma i compram a la Xina. La vida es configura dins una multitud d’espais que, a vegades, només transitam uns segons.

I en l’àmbit personal com ens afecta? Té relació l’èxode amb el desarrelament?
Si pensam sobre el fenòmen de l’èxode laboral i imaginam que, en ell, existeix una forta separació espacial entre el lloc de residència i el de feina, podríem suposar que es pro-duiríen procesos de desarrelament. Seguint el fil, ens podríem plantejar cóm afectaria aquests a la conciliació familiar o al nostre propi temps d’oci. En alguns estudis sobre migracions es parla sobre les sensacions que tenen els migrants una vegada han tornat a les respectives societats d’origen, associant-les a un “estat de liminalitat”. Com si haguessin quedat al buit del trànsit i haver de repetir la “reinserció a casa”. A petita escala, ens podríem demanar si aquest èxode laboral manté en la liminalitat a les persones que la viuen. Ens podem imaginar una vida on el trànsit d’un punt a un altre conforma gran part del nostre dia a dia, però, no sense ser conscients que es possible que això afecti negativament tot allò que no té a veure amb la jornada laboral.

Té un major impacte sobre les dones? 
Crec que tendría implicacions diferents. En el fet de la conciliació familiar, podría accentuar la càrrega de feines domèstiques sobre les dones. Alhora, també podríem veure com les dones renuncíen al seu lloc de feina parcial o completament, per així poder “complir” amb el mandat de la maternitat. Al final, crec que s’accentuaríen les desigualtats de gènere presents.

La feina a distància és el futur?
Considero que, a vegades, pareix que no ens basta el temps i no sempre podem cobrir les nostres necesitats. Com dius, una manera de reconduir la situació podría ser la de treballar desde casa. A mi em suggereix com a una espècie de solució que planteja un capgirament del “món físic” al “món digital”, la immediatesa i la connexió directa com a forma de vida.

Back To Top
×Close search
Search