skip to Main Content

“Els darrers anys el club no s’ha aturat de créixer”

Com començau al Club Atletisme Manacor la nova temporada?
Personalment, n’estic molt content, de l’inici de temporada. Els darrers anys el club no s’ha aturat de créixer. L’any passat ja vàrem tenir una temporada molt bona, amb molta gent. Sempre coincideix que l’any dels jocs Olímpics hi ha més gent que s’interessa per l’atletisme, així com quan hi ha notícies importants, per exemple, la retirada d’Usain Bolt, també ha estat un efecte crida. Idò si l’any passat ja va ser un any bo en aquest sentit, enguany es presenta igual. Vull creure que més enllà d’aquesta repercussió dels mitjans, també hi ha una part de culpa de la bona feina que fa el club. Fa uns anys que som un referent de l’atletisme a nivell de les Illes Balears. Sense deixar de ser un club social, tenim esportistes amb objectius, reptes i resultats importants. Enguany hem tengut set atletes, a nivell escolar, que s’han classificat per a campionats d’Espanya, i de veterans també un altre grup considerable. Per exemple, Víctor Moreno, un veterà del club, va ser convocat amb la Selecció Espanyola per participar en l’Europeu, i amb l’equip de 4×400 han estat subcampions d’Europa.

Quanta gent teniu al club?
L’any passat, de grans, teníem 114 atletes federats, i enguany calculam que en tendrem una xifra similar. Dels més joves, fins a 12 anys, en tenguérem també un centenar i enguany probablement podríem arribar a 120. Hem de tenir en compte que això són xifres de gent federada. A diferència dels esports col·lectius, a banda d’aquests esportistes nosaltres també en tenim molts que vénen a entrenar sense estar federats. Entre uns i altres parlam d’aproximadament unes 280 persones.

Com estau a nivell d’entrenadors?
A vegades hi ha problemes per aconseguir la plantilla que desitges, perquè gent llicenciada en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport n’hi ha molta, o gent que té cursos, però nosaltres cercam gent coneixedora de l’atletisme, gent amb experiència. Pensam que això és indispensable per poder ensenyar bé la tècnica. Enguany, després de diferents anades i vengudes hem aconseguit un bon organigrama. Som deu entrenadors. Una de les nostres filosofies és formar-ne nosaltres mateixos, i treure entrenadors d’entre els atletes del club.

Amb quines edats treballau?
A partir de 5 anys ja poden començar, fins i tot si són més petits i poden seguir el grup, poden venir. Amb aquests grups de nins més petits sempre hi ha dos entrenadors. Per amunt no hi ha límit, tenguin l’edat tenguin poden venir, fins que tenguin ganes de córrer. L’any passat teníem un home de devers 70 anys. I a més, velocista. Precisament és un dels atletes que més medalles i campionats ha aportat al club.

Què teniu, més homes o més dones?
En categories absolutes, i de veterans, sempre hi sol haver més homes. És una llàstima, perquè en el cas dels joves més o manco hi ha paritat. L’any passat, del grup de petits eren aproximadament 50 nins i 50 nines. Crec que això és una cosa a destacar de l’atletisme, que hi hagi tants de nins com de nines, i que puguin entrenar junts i conviure.

En molts d’esports col·lectius hi ha una baixada d’atletes en arribar a l’adolescència o a l’edat universitària; també passa això a l’atletisme?
Sí, també passa. A més, sovint, els atletes que més destaquen, també destaquen en els estudis i molts se’n van a la Península a estudiar. Sí que hi ha una diferència entre l’atletisme i els esports d’equip i és que els atletes, si volen seguir formant part del club a distància, poden seguir. Els podem enviar els entrenaments. Tot és constància i ganes. Però sí, el mal dels estudis hi és. La meva opinió personal és que es poden combinar perfectament les dues coses, és més, és bo fer-ho. Aquella horeta de deixar d’estudiar per anar a córrer fa que descansis a nivell mental, que desconnectis, que amollis l’estrès… L’esport ajuda a estudiar, crea rutines i valors de feina esforç, superació. El darrer equip espanyol que va anar a l’Europeu, era una expedició d’una vintena de persones i gairebé totes tenien formació universitària. Els atletes sabem que no podem viure d’això i hem de cercar altres vies.

Quines modalitats entrenau?

Totes les proves d’atletisme, preparam velocistes, fondistes, llançadors, saltadors… A més, ara, la Federació Internacional ha assumit els campionats de trail, que fins ara duia la Federació de Muntanyisme. Enguany no tenim cap grup encara, però si pren per bé, també en farem. Feim pista, cros, ruta… També feim la part de carrera dels triatletes, i acollim gent que vol preparar qualque oposicició. Diguéssim que aquesta és la part de club social. Vull destacar que amb els nins, a les categories inferiors, feim feina de motricitat i coordinació, enfocada a l’atletisme, sí, però molt global. Així com creixen, comença l’especialització. A la categoria infantil ja començam a mirar què li agrada més al nin, a cadet, ja decidim, i a juvenil ja prioritzam una mica la competició. Sempre tenint en compte que al final qui decideix és l’atleta. L’entrenador pot orientar o aconsellar, però no forçar.

A nivell d’instal·lacions estau satisfets, teniu qualque demanda?
La pista està molt bé, la consider la millor pista de Balears. Ara bé, en la resta d’instal·lacions complementàries sí que tenim demandes. Ara mateix hi ha un projecte gairebé aprovat de fer una sala pel club, una sala de material i una oficina de video-finish. De maig a setembre de 2018 es farien les obres. En aquest sentit estam satisfets perquè consideram que els polítics han escoltat les nostres necessitats. Estaria bé poder incloure aquí una coberta per les grades. Llavors hi ha un altre problema que ens preocupa molt, i és el tema de l’aparcament. D’ençà que varen fer l’Acadèmia de tenis està col·lapsat. La setmana passada hi va haver una topada entre dos cotxes. Per sort, no va ser res greu, però així com varen ser dos cotxes podia haver estat un cotxe amb un al·lot. L’any passat vaig fer una queixa a l’Ajuntament en aquest sentit, em varen dir que pintarien les línies d’aparcament, reduirien les places i posarien llums. Però no han fet res. I ara mateix ja no em basten les bones paraules. Hi ha un problema de seguretat. No hem d’esperar a actuar a què passi una desgràcia.

Quins valors creus que promou l’atletisme?
El companyerisme, el respecte, l’esforç… Ja sé que tothom ho diu, però en el nostre cas es compleix el tòpic: no som un club, som una família. Respecte als esports col·lectius també tenim un avantatge. Moltes vegades hi ha problemes de nins que van a tots els entrenaments i no juguen els partits. A l’atletisme això no passa. Tothom participa. És més, depèn de l’atleta. Si algú no vol competir, no fa falta ho faci. Però això sí, tothom té les mateixes oportunitats.

Què ha de fer un nin, o un adult de Manacor que vulgui practicar l’Atletisme?

Si algú té ganes de provar-ho, es pot posar en contacte amb nosaltres per diferents vies. Tenim una pàgina web i un compte de facebook. O poden parlar directament amb jo a aquest número de telèfon: 637901909. Tothom és benvingut a provar-ho.

Back To Top
Search