David Carabén: “Despullo els moments que activen la meva creativitat”

Has publicat no fa gaire La forma d’un sentit, un llibre que recull les lletres de Mishima. Quina relació hi ha entre el llibre i el concert que veurem a Manacor, que du el mateix títol?

En realitat, aquesta gira ha sortit mig improvisada. Després de publicar L’ànsia que cura, ara fa dos anys, se’m va fer la proposta de publicar un llibre que recollís les lletres de Mishima. I sabent  que la presentació del llibre reclamaria algun format de concert, vàrem fer aquesta proposta de concert.

On ets tu tot sol amb la guitarra?

No. M’hi acompanya el piano de Mishima i també un trompeta que ha tocat amb nosaltres en alguns concerts. Hem consolidat un repertori que està elaborat a partir de tres ítems: en primer lloc unes cançons de Mishima que les hi incloem perquè en aquest format la gent hi pugui parar més atenció a les lletres, i unes cançons també que havien desaparegut del repertori de Mishima però que han estat importants en el meu aprenentatge com a compositor. En segon lloc hi incloem algunes versions en català d’autors que m’han marcat a l’hora de fer cançons, com ara Georges Grassens, Randy Newman o Serge Gaisnburg. I finalment, un tercer bloc amb tres o quatre poemes musicats de Joan Vinyoli, queés el poeta que m’he adonat que més m’ha influït a l’hora de compondre.

En el llibre expliques l’origen de les lletres.

Hi ha una introducció que és una pura i dura sustracció de les notes que prenc al mòbil en el meu dia a dia. Mentre llegeixo, passejo pel carrer, converso amb un amic, puc escriure reflexions, una cita, o puc escriure una primera idea. Vaig voler posar aquesta mena de making off, per despullar els qüestionaments que activen la meva creativitat. Tenen aquest mateix desordre i aquesta mateixa profunditat o frivolitat atenent les hores del dia. I també és així que en la part final sí que s’hi explica aquest origen motivador de les lletres

Això vol dir que al concert hi presentes cadascuna de les cançons?

Xerro més que en els concerts de Mishima però tampoc no ho faig per a cada cançó, seria avorrit i solipsista, hi ha algunes cançons que ajuden a explicar les meves inquietuds, i si que ho aprofito. I segons l’audiència, si veig que s’hi interessa els dono més corda.

Els poetes diuen que els poemes no s’han d’explicar, per facilitar que el públic se’ls faci seus i els reinterpreti.

En realitat, la meva explicació, és més un gest que una ciència. Estic introduint les cançons com un presentador presentaria l’artista que ve a continuació. No m’imposo ser ni periodístic ni omniscient sobre les meves cançons. Explico els punts de partida, la primera força, més per entretenir, que no per dir la veritat. Algun amic m’ha dit “però aquesta cançó no sortia d’una altra banda?”. Potser sí, però en el moment d’escriure el llibre no me’n vaig recordar.