skip to Main Content
“De Bolets Que No Coneguis, No En Masteguis”

“De bolets que no coneguis, no en masteguis”

Cada vegada hi ha més gent que s’interessa per aquesta activitat, que és anar al bosc a cercar bolets. Molts desconeixen algunes coses bàsiques que cal tenir en compte, així que en aquest article he pensat, ajuntar les meves competències policials amb la meva gran passió com a cercador de bolets i comentar algunes coses que crec que s’han de saber per a practicar aquesta activitat.
L’utensili més correcte per a transportar els bolets és la cistella de vímet (paner). D´aquesta manera, els bolets estaran airejats i, a més, pels espais de la part d´abaix de la cistella podran caure les espores dels bolets collits, afavorint l’aparició de nous bolets en el futur. La bossa de plàstic és del tot desaconsellable, ja que impedeix que s’escampin les espores i els bolets es faran malbé més aviat.
Entre els entesos hi ha qui creu que és millor tallar els bolets i altres que diuen que és millor arrabassar-los. La meva opinió és que depèn de l’espècie de bolet. En qualsevol cas, el que cal evitar és utilitzar utensilis i pràctiques que puguin danyar els micelis (“arrels” dels bolets). Si removem la terra i l’humus destruïm els micelis i, així, passaran anys abans que tornin a créixer bolets en el mateix lloc.
A l’hora de collir bolets amb la intenció de menjar-los, hem d’estar segurs 100% de què són bons. No és prou amb què s´assemblin als de la foto d’un llibre.
Si no tenim experiència en anar a collir bolets convé que, al principi, ens acompanyi alguna persona que en sàpiga. Si no coneixem ningú i decidim anar sols, el millor és que comencem amb espècies fàcils d’identificar. El mès  habitual per les nostres terres és començar amb els forts (blancs i amb el tronc fort) o els esclatasangs, que són fàcils d’identificar tant pel seu aspecte com pel seu característic degoteig de “sang” quan els arrabasam o tallam.
La idea que té molta gent de què “la muntanya és de tots” no és del tot correcta. Una part de les muntanyes i boscos són de titularitat pública, però una altra part importat són de titularitat privada i moltes d´aquestes es dediquen a l´explotació ramadera. Si entram en una zona barrada hem de recordar sempre de deixar tancat el portell per on hem entrat, ja que sinó poden fugir els animals. Molts propietaris posen cartells en els quals diuen que no permeten cercar bolets en les seves propietats i cal respec-tar que no vulguin ningú a casa seva. A vegades, val més parlar amb el pagès de la finca i si no vol que cerquem bolets a casa seva, val més respectar-ho i partir, així evita-rem conseqüències legals.
Així doncs, cal que respectem les propietats privades i, a les muntanyes públiques,  cal que ens informem per on podem anar a cercar bolets, així anirem segurs i no farem malbé la nostra estimada muntanya.
I recordau, a la muntanya cercant bolets, com a més segurs, millor.

Andreu Alba. Policia Tutor de Porto Cristo

Back To Top
×Close search
Search