skip to Main Content

De les galtades que donam com a societat als nousvinguts

*Ressenya literària de Mateu Mas.

Miquel Oliver Nogués (2013), Ocumé. Edicions Documenta Balear. Palma.

Hi ha llibres que toquen parts sensibles, que fiquen el dit a la llaga dels principis interioritzats dels que tant ens agrada presumir. A Ocumé, en Miquel Oliver Nogués posa davant la nostra cara allò que quan passejam pel carrer intentam esquivar amb la vista, el que preferim ignorar, allò denunciable que tant sols intentam erradicar criticant-lo per les xarxes virtuals o a converses de cafè.

L’element central de la trama és en Samuel, un jove subsaharià que aconsegueix arribar a Palma i que desperta del somni africà per trobar-se amb la realitat de les societats urbanes europees: rebuig, exclusió, menfotisme…. i s’aferra a una espurna de llum de la mà de la solidaritat individual d’algunes persones que el destí fa que coincideixin. Però com que l’obra, en gran part, està basada en fets reals, no acaba bé, perquè la vida d’aquestes persones no és cap conte de fades, i en Samuel acaba morint a milers de quilòmetres de ca seva. Ara, sense voler acaba deixant una forta empremta a les persones que l’han envoltat durant la seva estança a Palma, i és el sentit que els empeny a creure que sí que val la pena ajudar els més necessitats.

A través de les poc més de cent pàgines d’Ocumé, ens submergim dins el complex món dels prejudicis cap a tot allò que ve de fora, i una vegada més són els infants els qui ens mostren les barreres mentals que hem creat amb l’excusa de les races, les nacionalitats, els orígens o les llengües. Oliver Nogués ens acosta a l’animadversió racial i de classe des de la pell de qui més la pateix, fins i tots els que les entitats socials que s’anuncien per televisió no poden atendre perquè no són ni un número, i podem comprendre la necessitat de recursos com els que acostuma a promoure Jaume Santandreu, qui té un paper destacat en les aventures d’en Samuel per Palma.

Amb un llenguatge proper i uns personatges que sembla que tens al costat, Ocumé ens ajuda a reflexionar sobre què punyetes és això que anomenam solidaritat. És evident que les institucions no fan els deures, però els ciutadans també podríem fer molt més que criticar i denunciar el sistema des del nostre sofà fabricat a Suècia.

L’any 2013 el llibre de Miquel Oliver Nogués guanyà el Premi Baltasar Porcel Vila d’Andratx. Per tant, no és cap novetat, però el missatge que transporta segueix ben vigent, ara que amb tot el tema dels refugiats hi ha una onada de reflexions sobre el tipus de societat en què ens hem convertit.

Back To Top
×Close search
Search