“De porter només en juga un, i sofreix molt”

Tomeu Nadal (Manacor, 1989) juga de porter des dels dotze anys. Ho ha fet a les categories inferiors del CE Manacor i del RCE Mallorca. També ha passat pel Getafe i el Nàstic, però on ha destacat de veres ha estat en el seu equip actual, l’Albacete, actual líder de la Segona Divisió de futbol.

Sou líders de la categoria. Et deus trobar en un núvol, tan a prop del somni de jugar a Primera Divisió.
Sí, anam els primers. I jugar a primera seria el somni de qualsevol al·lot. Vaig arribar a l’equip quan érem a Segona B, pujàrem i no ens esperàvem mai ara trobar-nos on som. L’objectiu era la permanència, perquè tenim un pressupost dels mitjans de la categoria.

És curiós que hagis passat un periple tan llarg fins a assolir la continuïtat com a titular a una edat que per a un futbolista ja és de plena maduresa. Això és perquè ets porter?
Segurament. Els porters aconseguim la maduresa esportiva a partir dels 27 anys. Durant dos anys i mig vaig jugar quinze partits. Si hi ha un porter amb un poc més d’experiència que tu el trien. Però ara a l’Albacete tenc la confiança total del cos tècnic i del club, treballant dia a dia.

Com et defineixes com a porter?
Sempre diuen que els porters estam un poc sonats, que som els més nirviosos de l’equip, però jo aport tranquil·litat. En l’u contra u som un porter fort i em maneig bastant bé en el joc aeri i en el joc amb els peus.

El sistema de l’Albacete demana joc de peus al porter?
Sí, la idea de l’entrenador és intentar iniciar amb el porter el joc en curt.

Com dus això de viure a fora, com a mallorquí?
Fa vuit anys que vaig partir. El primer any costa més sortir d’on has estat tota la vida, has de fer amistats noves. Però és una bona experiència a nivell personal viure a altres llocs.

Com veus el Mallorca, enguany?
Quan fa tants d’anys que ets a la corda fluixa, caus pel teu propi pes. A Segona B començaren de zero i els va servir per veure quines coses feien malament. Es veu bé que han encertat tant amb el cos tècnic com amb la plantilla. Tard o d’hora tornaran ser a Primera.

Et planteges tornar-hi?
Estic molt content a Albacete i hi tenc contracte fins al 2021, però està clar que a tots els mallorquins ens agradaria jugar amb el Mallorca a Primera o a Segona.

Com és la vida a Albacete?
No és una ciutat gaire gran, però té pràcticament de tot, i la gent surt molt, hi ha molta vida al centre. La gent que ve a veure’ns queda sorpresa.

Ton pare és Sebastià Nadal, històric porter del Manacor. Com t’ha influït?
Vaig començar de jugador perquè mon pare no em deixava jugar de porter, deia que de porters només en jugava un, i que, a més, sofrien molt. Toni Pascual, històric entrenador de porters del Manacor, m’ho va proposar i em vaig decidir. “L’únic que et dic, si fas de porter, és que hauràs de ser millor que jo”, em va dir mon pare. M’ha ajudat molt, m’ha influït moltíssim, m’ha deixat jugar, i m’ha deixat passar gust. No m’ha jutjat mai. El que som com a persona ho dec als meus pares i als valors que m’han inculcat.