Tomeu Amer (Manacor, 1981) és artista de circ. Amb la companyia que fundà el 2012 amb Griselda Juncà, Hotel Iocandi, ha produït un bon grapat d’espectacles, com “Esquerdes” (2015) o…
La decisió d’anar a una residència
[pullquote]
Jaume Melis (Manacor, 1939) i Juan Antonio Sánchez (Orellana la Vieja, 1943) són residents, i tenen en comú que són a la Residència per decisió pròpia
[/pullquote]
Jaume Melis: “Som fadrí i no tenc fills”
Com es troba a la Residència?
Aquí m’hi trob molt bé, em tracten de meravella i només puc estar agraït del personal.
Per què és aquí?
Vaig venir perquè vaig estar molt de temps a l’hospital de Palma, no sé que em va pegar, que havia perdut la memòria. Com que vivia tot sol i això em podia tornar a pegar, vaig venir aquí.
Té família?
Tenc tres germans, en tenc un que és el que més se’n cuida de jo, per circumstàncies, llavors en tenc un altre que té nétes i les guarda i un altre que viu a València. Som fadrí i no tenc fills.
El visiten els seus germans?
Sí! Ahir el major em va venir a veure. A l’altre, dilluns li vaig tenlefonar , a veure si em duia doblers, que el tenc autoritzat perquè els m’administri. Gast molt poc, eh! En quate o cinc mesos he gastat 100 euros.
Com passa el temps aquí? Surt a fora?
Aquí camín molt per passar el temps. Surt a El Porrón o Can Vinyes. El dimarts sortim en grup i feim una taula llarga. M’agrada cantar. Havia cantat a la Capella de Manacor, a l’Auditori de Palma…
Juan Antonio Sánchez: “He vengut aquí per voluntat”
Vostè va néixer a Badajoz, quin temps fa que viu a Mallorca?
Vaig venir als anys 80, havia llegit coses sobre Mallorca, vaig voler venir a veure l’illa, i em va agradar per quedar-hi. Vaig vendre la finca que tenia allà. Em vaig instal·lar a Felanitx.
Hi té família aquí?
Sí, quan vaig venir cap aquí, llavors varen venir la meva germana i el meu cunyat, i mon pare.
Com es troba de salut?
Ara estic bé, però fa uns anys vaig tenir un càncer, i vaig fer 11 mesos de quimioteràpia, i tenc pàrkinson ara, però duc uns xips i estic bé, i me’n record de tot.
Quin temps fa que és a la Residència?
Fa un any que som aquí. Tot d’una havia estat a una residència de monges, però no em va agradar, i quan vaig arribar aquí vaig dir: Això és meravellós.
És aquí per voluntat pròpia?
Sí. Les nebodes no ho volien, jo també les vaig criar un poc, perquè els nins m’agraden molt, però no vull molestar. I aquí estic molt bé.
Com s’entretén, com passa el dia dia?
El matí vénen na Laura i na Bel, la psicòloga i la monitora, i també tenim una fisioterapeuta. Estam encantats. A més, jo també m’encarreg de l’hort de la residència, sembr espinacs, alls, cebes, carxofes… Llavors ho duc a recepció, i qui en vol, n’agafa, amb un donatiu. Em ve a veure la germana, i les seves filles i netes. També cant, amb en Jaume, ell és molt alegre. Però ell té la veu més educada que jo.