skip to Main Content

“Les delegacions locals de la Creu Roja són les que coneixen de primera mà la problemàtica de l’entorn”

[pullquote] Mateu Ballester (Cala Rajada, 1956) és president de la delegació local de la Creu Roja de Manacor des de fa catorze anys. Passam revista amb ell de les activitats d’aquesta entitat benèfica
[/pullquote]

Quants de socis hi ha a la Creu Roja de Manacor?
Actualment hi ha gairebé 800 persones. D’entre aquestes s’elegeix un comitè de vuit persones que són alhora les que trien el president de la delegació, amb el vist-i-plau del president autonòmic. Jo he renovat com a president tres vegades.

Són socis econòmics.
Sí. És gent que no té temps per edicar a una activitat social i fa una aportació econòmica periòdica, a partir de trenta euros anuals.

La Creu Roja és pertot…
Sí. Som a 190 països del món. Cada país adapta la Creu Roja a les seves necessitats. La seu central és a Ginebra. A final de novembre ens reunírem tots els presidents d’Espanya per marcar les línies d’actuació.

Quines són aquestes línies?
Sobretot, estar més a prop de les persones, per a la qual cosa es dóna molta importància a les delegacions locals, que són les que coneixen de primera mà la problemàtica de l’entorn. El nostre objectiu és intentar cobrir totes les mancances socials que tenim dins la població que l’administració no pugui atendre.

Quines despeses teniu? Hi ha persones assalariades? Sou autosuficients?
Ara mateix tenim a sou uan treballadora social i un administratiu. També pagam el lloguer d’aquest local. I sí, podem dir que la creu roja de manacor és autosuficient. A banda de l’entrada fixa dels socis, també disposam dels doblers del Sorteig de l’Or de la loteria. La recaptació de les butlletes venudes per cada delegació és integrament per a ella.

Quins serveis oferiu?
Mitjançant concurs, tenim la concesisó municipal del servei de teleassistència, que atén uns tres-cents usuaris. A banda d’atendre’ls quan ho demanen, també ens hi posam en contacte cada setmana o cada quinze dies per saber com estan. Disposam d’un centenar de voluntaris que fan tasques com ara l’acompanyament per a persones majors de seixanta-cinc anys. Els acompanyam al metge, a l’hospital, a arreglar papers, etc. Tenim una mitjana de tres o quatre acompanyaments setmanals. Un altre grup de voluntaris seleccionen la roba per a la gent que ve a demanar ajuda d’armari. I uns altres que tenen esment del servei d’alimentació, que cada mes prepara uns lots per entregar a les famílies més vulnerables. Creu Roja Joventut compta amb una trentena de joves que fan activitats per als més petits. Cada dissabte tenim una quinzena de nins que poden gaudir de reforç escolar.

Per aquestes dates, alguna activitat específica?
Sí. Hem fet una campanya d’apadrinament de regals. Els al·lots podien fer una carta demanant els regals que més volien, fins a un màxim de trenta euros. Ho hem cobert tot: fins a quaranta-sis regals.

Oferiu altres serveis?
Tenim el programa Sercuidador, on comptam amb tres voluntaris que fan petites substitucions a familiars cuidadors de persones molt dependents. I també hem tengut un curs d’auxiliar de comerç de l’IMAS, amb una vintena de persones que ara faran les pràctiques a l’Hiper. Ara començam també un nou curs d’auxiliar de neteja.

Podríem quantificar quanta de gent ateneu?
Es fa difícil dir una xifra. Hi ha persones que vénen diverses vegades. D’altra gent que acudeix a nosaltres per saber on s’ha d’anar. Vénen gent sense papers o que no troben feina. A molts els redirigim a altres serveis o institucions. Només de persones grans atenem més de cent persones, cinquanta o seixanta famílies…

Amb la crisi sortiren perfils nous de gent vulnerable.
Sí. Gent que queda sense feina, que paguen un lloguer o una hipoteca, que tenen fills… tenen una casa però no poden pagar ni el llum. En tema energètic podem ajudar, previ informe social. També en lloguers, farmàcia, ulleres…

Els usuaris vénen… o els anau a cercar?
Els més necessitats vénen, però hi ha gent que no comprèn o no vol veure que està necessitada, i de vegades ens arriben avisos de veïnats o coneguts. Demanam a la gent que s’impliqui per poder arribar a tothom que no necessiti.

És curiós que a l’estat del benestar faci falta la iniciativa privada per compensar les debilitats del sistema…
Sí. Estel de Llevant, Aproscom… L’administració no arriba segons a on i ho ha de suplir la societat civil. I tanmateix, aquesta mateixa societat civil sovint acaba sent sustentada per la mateixa administració.

Back To Top
×Close search
Search