skip to Main Content
Des Del Districte Cinc, Ara Que No Han Passat Cent Dies

Des del Districte Cinc, ara que no han passat cent dies

Porto Cristo és la forma més habitual d’escriure el nom del nostre poble, però alguns sectors intel·lectuals i ben formats defensen el terme Portocristo. Els manacorins, i manacorines, diuen, deim, Es Port, i una mica més enllà l’anomenen Es Port de Manacor. A una rotonda propera hi trobam escrit Porto-Cristo. En els mapes antics observam la toponímia Cala Manacor, mentre que els seguidors del Comandant Alberto Bayo el batejaren amb l’emblemàtic Porto-Rojo. No podem obviar el nom que fa referència a la Patrona, sovint oblidat, de la Colònia del Carme, o Colònia de la Mare de Déu del Carme. I, per si no bastassin els noms, el nou delegat de la zona costanera, el bon Sebastià Nadal, s’hi refereix com a Districte Cinc. Un nom modern.
L’any en què les Jornades d’Estudis Locals que organitza l’Ajuntament tenguin com a tema objecte d’investigació aquell territori que els carters coneixen com a 07680, podrà ser un treball important la recopilació i contextualització de totes les maneres que té el món d’anomenar-nos. Ara bé, si les coses no canvien per La Sala de la Plaça del Convent, la zona on els telèfons començaven per 57 i llavors per 82 seguirà sense ser una prioritat.
Ara que encara no han passat cent dies des de la constitució del nou govern local, pens que és un bon moment per plantejar un conjunt de reflexions sobre el nostre poble, aquell conjunt de cases i finques, places i carrers, compresos entre Cala Murta i Cala Petita.
L’estiu de 2018 un bon amic manacorí em comentava, commocionat, el desgavell que havia vist a l’Escola de Ses Comes, amb barracons ben enmig del carrer, i jo li vaig dir que en pocs mesos la cosa se solucionaria, perquè així ens ho havien promès des de l’Ajuntament i des de la Conselleria d’Educació. Un any més tard, la cosa continua ben igual, però amb la població més desconfiada i emprenyada. Ara tornen a assegurar-nos que l’inici de les obres per eliminar els barracons és imminent, però ja és segur que, un curs més, part dels infants del nostre poble hauran de fer classe dins unes aules prefabricades. En el millor dels casos, encara quedarà un barracó al CEIP Mitjà de Mar. Es farà res per retirar-lo? O s’esperarà a què n’hi hagi mitja dotzena? Hi ha intenció de cercar uns terrenys per a una escola nova? Un municipi que presumeix de tenir el títol de Ciutat Amiga de la Infància no es pot permetre tenir cap alumne en aquestes condicions.
Però aquesta no és, des del meu punt de vista, l’única mancança del poble on desemboquen els torrents de Na Llebrona i de Ses Talaioles. Pobles més petits com Petra, Vilafranca o Porreres disposen de teatres, espais on poden fer distints tipus d’espectacles (concerts, cinema, debats, obres de teatre, dansa, etc.) amb accessos amples, patis de butaques amb pendent i personal encarregat de la seva gestió. L’actual Centre de Cultura de Porto Cristo té totes les cadires a la mateixa altura, de manera que si algú més alt que tu s’asseu davant teu ja no pots veure l’escenari en condicions. I que algú et tapi la visió molesta molt. Però molt. Els menuts que fan obres de teatre han d’anar a representar-les a Manacor, perquè el Centre de Cultura no disposa de les condicions adients per a fer-ho com es mereixen els infants després de tot un curs d’intensos assajos. A més, sovint queda petit. Tant a la presentació del llibre de Pau Mas, Inicis del Futbol a Porto Cristo, com a l’horabaixa de cinema on es projectà, entre altres, el tràiler de Jostissi de Carreró, una cinquantena de persones hagueren d’estar dretes durant tot l’acte. De fet, moltes activitats culturals ja no es fan el nostre poble per manca d’un espai adient. Fa uns anys hi havia una entitat que s’encarregava de la gestió i dinamització del Centre de Cultura. Qui hi ha ara?
Hi ha moltes altres temàtiques referents al poble del Patró Pelat que mereixen una especial atenció i reflexió: la pèrdua d’arena de la platja a la part del Flamingo, la possibilitat de construir un tanatori i una piscina coberta, la manca d’aigua potable, la poca participació popular en l’organització de les Festes, la importància d’oferir als joves formació especialitzada en les branques de l’hostaleria, la restauració i la nàutica, el caos circulatori i la mobilitat, el tancament de comerços, la degradació de la zona del Rivet i un bon caramull de temes, sense oblidar els mals endèmics com són els problemes d’il·luminació, la recollida de residus o els excrements de ca.
Confiem que la regenerada Associació de Veinats de Porto Cristo es converteixi en un agent actiu capaç de fer participar i implicar la gent en la millora del nostre poble, i que el nou Consistori doni resposta al conjunt de necessitats que té el Districte Cinc. Ara bé, posats a triar, crec que tots preferim unes escoles modernes que no un nom modern.
Qui en vulgui prendre nota, que ho faci.

Mateu Mas

Back To Top
×Close search
Search