skip to Main Content

“Determinades especulacions gratuïtes quant a l’obertura de les fosses només generaran frustració”

[pullquote] Antoni Tugores es mostra escèptic quant a la possibilitat d’iniciar amb garanties d’èxit una exhumació de restes dels represaliats de la guerra civil com la que es va dur a terme a Porreres
[/pullquote]“No vull participar de cap teoria basada en pures especulacions bastant gratuïtes, que l’únic que faran serà crear frustració”, així de contundent s’expressa Antoni Tugores a l’hora de valorar la possible exhumació de fosses a Manacor. I segueix: “Qui s’hi ha cremat més les celles he estat jo. Hi he estat dies i més dies, mirant de llegir entre línies el que diuen autors d’una banda i de l’altra. I hi ha algunes coses molt clares: al cementeri vell hi hagué una gran mortandat. Després, per les queixes dels veïns, es duen les execucions a Son Coletes”. De tot això, tanmateix, “no n’hi ha documentació oficial, i s’ha de llegir entre línies el poc que tenim, com ara les partides de calç que es comanaven”. Una vegada cremats, els cossos eren tapats de calç i terra. Tugores recorda que “el primer dia de guerra maten tanta de gent que fan caramulls i es cremen. A Manacor en aquell temps encara enterraven en terra i no hi havia espai, si no fos dins les capelletes, que es reservaven per a gent de Falange i de l’exèrcit nacional”. Segons l’investigador manacorí, “l’única diferència entre unes fonts i les altres són els números. I 75 morts no són una cosa menor, de fet, és una barbaritat”.

Comptant els presos duits de Porreres, Felanitx, Sant Llorenç o Algaida, aquesta xifra podria arribar a cent.

Tugores recorda que a Manacor, durant la guerra, hi havia tres cementeris: el del pla de Son Mas (a l’actual parc municipal), el d’en Déu (situat a la part de darrere d’aquest mateix cementeri), i el de Son Coletes.

A banda dels morts cremats al pla de Son Mas, també hi ha els de Son Coletes. Era un lloc en mal estat, amb una creu central. Allà, explica Tugores, “enterraren els afusellats a partir de la creu i en sentit radial. De fet, els deixaven morts al costat de la gaveta perquè la gent els anàs a veure. Fins i tot n’hi havia que llogaven taxis per anar a veure el batle Garanya mort”.

El 1964 s’inicia un projecte per fer un nou cementeri a Son Coletes. “Bernat Ballester, femater, i Toni Saïm, exhumen els cossos i són transportats dins sacs al cementeri del pla de Son Mas”. Una vegada acabades les obres les restes del cementeri del pla de Son Mas, incloses aquelles que havien estat transportades de Son Coletes, són traslladades al cementeri nou, i duites a l’ossera que hi ha a la fossa comuna, hi ha milers de morts no catalogats, allà dins”. Per tot això, Tugores adverteix que “s’ha d’anar molt alerta a crear cap falsa expectativa. No és el mateix el cementeri de Manacor que el de Porreres. Si tenguéssim el llibre ens podria donar llum de moltes de coses”. El llibre, però, va desaparèixer “misteriosament”.

Back To Top
×Close search
Search