skip to Main Content

“Un diagnòstic no ha de servir per posar una etiqueta, sinó per entendre millor què passa a l’infant”

[pullquote] Victòria Pascual és de Son Servera. És psicòloga i coordinadora del servei de desenvolupament infantil i atenció primerenca d’Aproscom fundació
[/pullquote]

Què és SEDIAP?

El SEDIAP és el servei de desenvolupament infantil i atenció primerenca, i pertany a Aproscom fundació. És un concert amb la Conselleria d’Afers Socials. El servei funciona de l’any 1999. Ha crescut molt al llarg dels darrers anys. Actualment tenim cent seixanta usuaris. Respon a un dret de les famílies i els infants que tenen qualsevol tipus de retard o trastorn de desenvolupament (o risc de tenir-ne) de rebre suport i ajuda.

Com us arriben aquests infants?
Treballam amb una unitat de serveis socials que fa una valoració als infants per veure si en poden ser usuaris o no. A aquesta unitat els infants hi poden arribar derivats per professionals de l’àmbit educatiu o de l’àmbit sanitari. A vegades les famílies també es posen en contacte directament amb nosaltres, però sigui com sigui tots els infants han de passar per aquesta valoració. Per cert, el nostre telèfon de contacte és el 971552625.

Quants de professionals sou?
Som un equip de tretze professionals entre els quals hi ha psicòlegs, logopedes, fisioterapeutes i una treballadora social.

D’on són els vostres usuaris?
L’àrea d’actuació a nivell geogràfic és ampla. Actuam a tota la zona de Llevant i Migjorn, de Cala Rajada a Ses Salines i també penetram bastant cap a l’interior. Pensa que de SEDIAPS n’hi ha a Palma, a Inca i aquí.

Ens pots explicar en què consisteix el servei que oferiu?
Allò que feim és donar atenció a l’infant en el seu entorn més proper, li oferim els suports que necessita pel seu procés d’aprenentatge. La intervenció sempre la feim des de la globalitat, entenem que no podem parcel·lar el nin. Sigui quin sigui el professional que intervé en la família, ho fa de manera global, no només d’una àrea.
És una metodologia nova?
Sí, no és una metodologia comuna, no és allò que es fa normalment. Nosaltres la vàrem posar en pràctica el 2014. Fins aleshores utilitzàvem la metodologia tradicional, que també té en compte els infants i les famílies, però d’una manera més clinicoterapèutica. Abans, donàvem pautes igual a les famílies, però dins una sala d’un centre, ara ho feim a casa seva.
Les teories de l’educació avui en dia diuen que els infants aprenen segons els seus interessos i les seves motivacions, que aprenen de les persones amb qui estan cada dia. Aquestes persones, de manera natural, ofereixen els aprenentatges als nins. Per això per nosaltres són tan importants les famílies. Perquè, tot i que els professionals tenguin els coneixements tècnics, qui coneix els nins és la família. Tampoc no es tracta que els pares es converteixin en professionals, sinó que tenguin el suport necessari per oferir les màximes oportunitats d’aprenentatge als infants, de manera natural.

Com podeu aconseguir tot això?
Nosaltres feim una valoració dels infants i de la família. Miram quines són les seves fortaleses, com és el seu dia a dia, com són les seves rutines. Quan els nins ja van a escola també miram com es comporta el nin allà, com són les seves relacions socials. Per últim també miram quines són les prioritats de la família. A partir d’aquí feim un pla d’intervenció, ens marcam un objectiu, feim feina en equip, els treballadors i la família. Llavors comencen les visites, a l’entorn natural. En aquestes visites, el professional pacta amb les famílies de quina manera donarà el suport. Què volem aconseguir? Com ho podem fer? Moltes vegades les famílies ja tenen estratègies, però és molt comú que tenguin dubtes o inseguretats de si allò que fan està bé o no. Per això el professional és un suport. Llavors fan les pràctiques d’allò acordat i de setmana en setmana es marquen objectius i es revisa com ha anat.

Un únic professional visita cada família?
Sí, això és un altre aspecte important de la nostra metodologia. Aquest model d’intervenció facilita la confiança i la proximitat amb la persona de referència. Aquesta persona, que evidentment té una especialitat, té el suport de l’equip al darrere, i si en un moment puntual es necessita el reforç d’un altre professinal, fan una visita conjunta. Deim que és una metodologia transdisciplinària.

M’explicaves que és un paradigma nou, com hi vàreu arribar?
A través d’unes jornades que anàrem a fer a Madrid. Allà vàrem conèixer Marga Cañadas, una al·lota de València que és la pionera de tot això a Espanya. Ella ho va posar en pràctica, i ha estat tan solidària que ha estirat i assessorat tot aquest moviment. A Balears som els únics que ho feim, però a poc a poc creix per tot.

També feis un diagnòstic?
A vegades els nins arriben amb un diagnòstic, seria el cas de la síndrome de Down, per exemple. Altres vegades tenen qualque orientació diagnòstica, i d’altres, senzillment han observat un retard. Nosaltres també treballam el diagnòstic, però sense cap obsessió. No ho feim per posar cap etiqueta, sinó per entendre millor què li passa al nin i afinar més la intervenció: Per la família també hi ha la necessitat d’entendre què passa.

Quins són els problemes més freqüents que tractau?
El més freqüent avui en dia són retards evolutius i trastorns relacionats amb el llenguatge i la comunicació, relacionats amb trets autistes. Certes alteracions genètiques que es poden detectar durant l’embaràs s’han reduït.

Pel que fa a l’escolarització, quines opcions hi ha?
A la nostra comarca tots els nins de 0 a 6 anys van a l’escola ordinària. A partir d’aquí hi ha tot un ventall de possibilitats, des d’anar a l’escola ordinària amb un suport, fer una escolarització combinada, o anar a un centre d’educació especial. També hi ha nins que donam de baixa del servei perquè han respost positivament. Això és molt important. No hi ha d’haver gens de por de posar-se en contacte amb nosaltres. Hi ha famílies que esperen i vénen tard. Podríem haver ajudat els nins abans. El cas contrari, que véngui un infant que llavors no necessiti ajuda, no és cap problema.

Back To Top
×Close search
Search