skip to Main Content

Dimònies per Sant Antoni

Sempre hi ha coses més importants que els drets de les dones.

L’assemblea antipatriarcal de Manacor i el Col·lectiu de Dones de Llevant presentàrem dia 16 tres dimònies a les completes alternatives.

Primer de tot, volem agrair la col·laboració de totes aquelles persones que, desinteressadament, ens han ajudat a fer possible el seu primer ball. A les dimònies, per ficar-se a l’infern, a na Magdalena, per les dimònies petites, i en Joan, per la dimònia gran. També a tots els músics i músiques que les acompanyaren, i a Ca’n Garanya pels complements, i en general a totes les persones que venguéreu a l’acte de les completes alternatives a cantar els goigs i acollíreu les dimònies amb il·lusió.

Els motius per presentar tres dimònies són molts:

Per començar, volem aclarir que no tenim cap intenció que es canviï la fesonomia del dimoni gran, ens encanta el personatge i com a manacorines l’estimam, però perquè es mereixi el nostre respecte, l’ha de poder interpretar una dona. I qualsevol home. Molta gent té ballera, i totes i tots pagam i feim la festa.

Una dona ha de poder ballar dins el personatge del dimoni o sant Antoni. Tan clar com que les dones hem de tenir els mateixos drets que els homes.

Per altra banda, la nostra voluntant no és instaurar una figura nova, ara bé, si el poble vol dimònies, n’estarem ben orgulloses d’aportar valor i diversitat a la festa. Però sobretot, el que volem es remoure consciències i fer reflexionar als manacorins i manacorines sobre la invisibilització de les dones, en aquest cas, a la festa de Sant Antoni. Cada 8 de març, dedicam tot un mes a visibilitzar un col·lectiu de dones (perleres, emprenadores, educadores, sanitàries, artistes, etc) i al llarg de tot l’any fem moltíssims actes al respecte.

Pensam que totes les tradicions s’han de revisar, ja que és innegable la seva vinculació amb el sistema patriarcal en el que han estat creades, perpetuades i estimades. També sabem, perquè ens ho han dit, que mai és bon moment per qüestionar les tradicions. A nosaltres ens importa la festa, l’estimam, però mai passarà per damunt dels drets de les dones, que recordam, son drets humans.

A més, no hem inventat res, no sóm les primeres en canviar la tradició ni les festes populars. Sant Antòni mateix ha canviat molt al llag d’aquests anys d’èxit i eufòria santantoniera. El dimoni, per posar un expemple de canvi, ja no fa por. I a Ariany, al 2008, fou el propi Ajutament que decidí aportar a la colla de dimonis, dues dimònies, per posar un exemple proper.

Per últim, i no per això menys important, la dimònia que hem presentat, és un personatge femení en aspecte… perquè estam cansades de la injustícia de tenir sempre representacions masculines, però no és una dona, les dones no tenim banyes ni la cara vermella. Si un home volgués interpretar el personatge de la dimònia n’estaríem ben contentes, ara bé, mentre no tenguem espai les dones en les representacions masculines, que és, en essència, el nostre objectiu no estarem contentes.

Només afegir però que l’objectiu últim és reivindicar que hi hagi representació femenina per tot, també a l’infern, de fet, hi seríem si no hi hagués un sistema patriarcal que ens ho dificultés intencionadament. Volem estar als alts càrrecs dels centres educatius, no només a la base; volem que els nostres noms també siguin considerats importants a l’hora d’anomenar carrers i places, volem que les nines quan s’imaginin el seu futur, tenguin referents femenins en tots els àmbits… i les festes populars, és una més.

Visca Sant Antoni, i sant Antoni, com a patró dels animals, guardau-mos a totes i tots, que hi ha un bon que fer!

Back To Top
×Close search
Search