skip to Main Content
“Dins De La Dificultat També Hi Ha L’oportunitat De Seguir Aprenent, Reflexionar I Saber Mantenir La Calma”

“Dins de la dificultat també hi ha l’oportunitat de seguir aprenent, reflexionar i saber mantenir la calma”

Lluís Enric Molada (Palma, 1990) va estudiar INEF a Barcelona i actualment és l’entrenador de l’equip de vòlei Conectabalear Manacor. Combina aquesta feina amb la preparació física i l’scouting a la selecció de vòlei de Croàcia. Valoram amb ell la temporada i el futur de l’equip.

Quina ha estat la teva trajectòria abans d’arribar al Club de Vòlei Manacor?
Tenia clar que m’agradava l’educació i l’educació a través de l’esport. Com que també sempre m’ha agradat el vòlei, vaig decidir fer feina com entrenador. Des de llavors només m’he dedicat a això. He fet feina a molts llocs a la vegada per aprendre i per poder viure d’això. He treballat amb equips professionals i amb infants petits. Quan vaig acabar la carrera vaig començar treballant al Centre de Tecnificació Esportiva Joaquim Blume, primer amb joves d’entre 16 i 18 anys. Després vaig estar al FC Barcelona de vòlei, on vaig fer feina amb la secció femenina de Superlliga i amb el juvenil femení. Anys després també vaig treballar amb el juvenil masculí. Després vaig fer feina a distància amb un equip francès, fent scouting, que són qüestions d’anàlisi i estadística. Després d’això vaig estar treballant amb la selecció espanyola femenina, també fent scouting. Finalment, abans de venir a Manacor, vaig anar a Alemanya a treballar amb un equip de primera divisió amb qui vàrem quedar subcampions de copa i va ser una gran experiència per jo. Quan vaig tornar a Mallorca, en Jaume em va oferir treballar amb ell i li estic totalment agraït perquè necessitava trobar un espai com aquest on fer feina i compaginar la meva vida personal.

Ara fa un any i mig que vares arribar a Manacor i estaves de segon entrenador.
Sí i també estava amb el juvenil masculí, que vàrem fer primers de Balears i quarts d’Espanya.

Des de la partida de Jaume Febrer estàs com a primer entrenador. Com valores la temporada actual?
Caòtica. Per moments divertida i per moments tensa. El teu objectiu com entrenador sempre és que els jugadors millorin, ja sigui a nivell físic o tècnic. Començàrem la temporada volent millorar l’anterior i al principi va anar bé però ens hem trobat amb lesions i amb gent jove que encara no gestiona bé el fet de perdre o guanyar. A nosaltres, com entrenadors, també ens ha costat gestionar jugadors d’alt nivell i el poble sempre espera més. Vàrem començar a perdre i la dificultat està a saber sortir d’aquesta situació. D’altra banda també pens que és divertit perquè dins de la dificultat també hi ha l’oportunitat de seguir aprenent, reflexionar i saber mantenir la calma.

Com ha afectat la partida de Febrer a l’equip? Us hi heu acostumat ràpidament?
En Jaume ha estat l’entrenador de l’equip durant els darrers tres anys i des de llavors ha passat de ser un equip amateur a un equip professional. Amb la seva partida no hem tengut temps de mirar enrere i hem hagut de tornar a ordenar l’equip i marcar objectius. Després de la primera setmana l’equip es va acostumar al canvi.

Has fet canvis en el joc?
La base dels entrenaments és semblant però he anat canviant certes coses, com per exemple l’actitud i l’ordre en defensa, treure millor i analitzar els punts forts de l’equip: que tothom sàpiga els seus punts forts i els dels altres per potenciar-los i en les situacions difícils, cercar la part on estam millor per tenir més estabilitat al camp.

Després de passar a Superlliga van venir jugadors de fora. Creus que això ha suposat malestar?
A mi m’agrada analitzar els sistemes d’equip i un equip, per tenir un bon rendiment, ha de tenir una bona comunicació interna. El fet de tenir gent que només pot entrenar els horabaixes fa que es perdin oportunitats de fomentar aquesta comunicació i establir vincles. També hi ha diferències de ritmes: no és el mateix el que pot fer un jugador professional que un amateur i això també implica molta empatia: els professionals han d’entendre que hi ha gent a l’equip que està compaginant els entrenaments amb feina o estudis i els amateurs han d’entendre que jugam a una lliga d’alt nivell i no podem afluixar i ser molt constants. Això és difícil de gestionar: ens hem de voler entendre i a partir d’aquí, cohesionar-nos per tal que l’equip guanyi. Jo no dividesc entre professionals i no professionals: tenc clar que tenc un grup de catorze persones i qualsevol d’ells pot ser important en un moment de la temporada. Tothom ha d’estar preparat.

Creus que el canvi de Na Capellera al Miquel Àngel Nadal ha influït?
Crec que no. Al joc sí que li influeix perquè Na Capellera és més petit i més alt i el Miquel Àngel és més ample però més baix i el vòlei es juga en altura. Pel que fa a l’ambient, diria que no, el canvi no és una excusa tot i que Na Capellera era molt acollidor. Quan es jugava a Na Capellera hi havia més ambient perquè tot anava bé. També pens que la gent de Manacor valora molt l’actitud i potser nosaltres enguany no hem sabut transmetre l’energia que li agrada a l’afició. També hi ha hagut partits on s’ha creat una bona atmòsfera però ens ha costat transmetre una actitud més autèntica i entregada.

Us queden quatre partits. Quins són els objectius?
Un món! Ens queda un mes i si tot surt bé per ventura sigui més perquè jugaríem play off. De moment l’objectiu és certificar la permanència. Queden quatre partits i tots són importants. No tot depèn de nosaltres perquè també hem de tenir en compte els rivals però nosaltres hem d’estar preparats físicament i mentalment per arribar en les millors condicions a cada partit. El partit més important ara és aquest dissabte contra el Textil Santanderina. Si guanyam aconseguirem passar-los. A més, si el Soria perd, encara pujaríem un lloc més. Després jugarem contra el Vecindario Gran Canària i allà també tenim l’oportunitat de sumar punts. El gran repte serà contra el Teruel, que són els segons. Després, el darrer partit serà a canostra contra l’Ushuaia Eivissa, que crec que si l’ambient és positiu, es pot guanyar.

Què passa si tot va malament i passau a descens?
Crec que tot és com la vida, hi ha moments bons i dolents però nosaltres no contemplam aquesta opció.

Vols afegir qualque cosa?
Convidar a l’afició a venir a donar-nos suport dissabte a les 19 h contra el Santanderina. Els jugadors estan fent un esforç i necessiten ànims.

Back To Top
×Close search
Search