skip to Main Content

El discurs de padrina de graduació de Bel Riera

GRADUACIÓ 2n BATXILLERAT. CURS 2016-17. 25.maig.2017

Sempre havia pensat que la meva dedicació a la biblioteca m’alliberaria d’una sèrie de feines i compromisos els quals podia defugir sense donar gaire explicacions (sopars d’alumnes, festes diverses, viatges d’estudis, cerimònies de graduació a l’Auditori…). Com deia la professora Magdalena Nicolau, jo era feliç amb la meva ben treballada posició de “canterano”, aquest moble que hi ha al primer aiguavés de la casa, que tota la vida hi has passat per davant i ja no el te mires. Gran error! Aquí me teniu, per obra i gràcia de tots vosaltres, estimats meus, que m’heu feta padrina jove de la vostra promoció.

I així, els eixos centrals del meu discurs seran la Biblioteca i vosaltres. Molts entràreu allà per primera vegada quan éreu uns tits-tits, uns menuts d’ulls esglaiats, talment com en Harry Potter va descobrir la biblioteca de Howgarts. D’altres vos incorporareu a primer de Batxillerat, ja sense por de res. Alguns no l’heu trepitjada mai. Supòs que no necessitàveu dels llibres, de la Biblioteca o dels bibliotecaris. Permeteu-me un consell: assalteu les biblioteques!. No sabeu el que vos perdeu!

Però a tots vos contaré el naixement de la que a l’actualitat és la Biblioteca Miquel Àngel Riera. Era l’any 1993 quan la visionaria Junta Directiva de l’IES Mossèn Alcover, encapçalada per Joan Parera -alguns membres de la qual són encara a l’institut: Catalina Rosselló i Joan Perelló- es conxorxà amb una APIMA valenta i decidida a posar al dia la Biblioteca, que aleshores havia perdut la seva funció, convertint-se en un trist i desolat magatzem de llibres. La primera passa fou l’adquisició d’un bibliotecària, o sigui, jo mateixa.

Quan obrírem les estanteries hi trobàrem de tot: enciclopèdies endarrerides a on en Gandhi encara no havia començat la marxa de la sal contra l’Imperi britànic, postals i notes d’amor amagades dins les pàgines dels llibres de poemes, fotografies de l’antic Ramon Llull i, fins i tot, un fòssil bastant ben conservat d’entrepà de sobrassada. I llibres i més llibres que començàrem a classificar i catalogar. A poc a poc la dotaren de taules i cadires còmodes i de mobles coherents i moderns. I la utopia és feu realitat inqüestionable, perquè els alumnes la se feren seva. Totes i cada una de les Juntes directives del Mossèn i de l’APIMA sempre l’han considerada la nineta dels seus ulls i no li han negat mai cap millora que li donàs ales per volar i créixer per millorar.

Més endavant, l’any 2008, per acord unànime del Claustre de Professors i a iniciativa del director Jaume Rosselló, fou batiada amb el nom de Miquel Àngel Riera, un dels millors escriptors en llengua catalana del segle XX.

Per tant, podem parlar ara d’una biblioteca útil i necessària per a la comunitat a la qual serveix, amb uns professors, pares i alumnes implicats, una bona col·lecció, un espai físic i online adequat, uns bons serveis i activitats per oferir als usuaris i un pressupost digne. I podeu pensar i creure, i creure i pensar, que res no fou estat possible sense la constància, la intel·ligència, el sentit de l’humor i el recolzament constant dels tres Coordinadors de biblioteca que m’han acompanyada aquests anys: Magdalena Gelabert, Tomeu Carrió i Joana M. Perelló.

I ara vos toca a vosaltres, miralls meus. Des de la meva taula de Jutge d’Audiència, enorme i decimonònica, vos he anat observant, he crescut i aprés molt amb tots i he participat de la vostra alegria de viure. A la biblioteca hi heu entrat gojosos perquè heu aprovat i tristos perquè vos han suspès, però també enfadats perquè no estudiàreu suficient. Ha estat el lloc adient per fer-hi qualque becaina, per berenar-hi apressadament d’amagat, per perpetrar xuletas dignes del millor miniaturista medieval, per fotocopiar quantitats inimaginables d’apunts, per enamorar-vos a la primavera i desenamorar-vos a l’hivern i per demanar-me des d’un mocador de paper fins a les característiques del Renaixement italià o les causes i conseqüències de la Revolució russa. I, com que sou una promoció molt xerradora, els bibliotecaris vos hem llençat filípiques amenaçants que, tanmateix, ningú no ha escoltat.

També hi heu estudiat molt i molt, compartint els coneixements amb els companys, escoltant conferències i xerrades, exposant treballs i dibuixos, interpel·lant els convidats amb preguntes interessants i assenyades. Heu convertit la Biblioteca en casa vostra, en la casa de tots que havíem somniat.
Recordo amb enyorança les converses amb el professor Bagué, quan citava Plutarc: El cervell no és un tassó per omplir, sinó un llum per encendre. Professors i bibliotecaris sempre hem intentat que avalueu críticament els coneixements i les dades apreses a casa, a l’institut i a la vida. Teniu dret a revisar la vostra pròpia veritat, per molt important que sigui la veritat vigent.

I vos admiro per tants de motius! Per la vostra rebel·lia i desobediència. Hem lluitat junts aquests anys passats, tenyint el futur de verd esperança per tal de salvaguardar la llengua i la cultura del petit regne dins la mar. I hem sortit victoriosos. La participació dels vostres representants en el dia a dia del Mossèn ha estada cabdal i les suggeriments aportats han contribuït a fer-lo millor i molt més humà.

Vos heu involucrat amb força i empenta en moltes de les manifestacions culturals de Manacor: presentacions de llibres, teatre, exposicions de pintura, homenatges a escriptors, “La guerra a casa”… Quan el Mossèn és mou, es mou Manacor! Aquest curs també heu demostrat els valors de la solidaritat amb la crisi del Mediterrani, envers els nostres germans que respiren baix el mateix cel que nosaltres. Rebel·lia, desobediència i solidaritat: conserveu aquest valors i actituds quan vos enfronteu amb el món convuls que ens ha tocat viure i amb els reptes del futur que vos esperen.

Prest sortireu de Manacor cap a diverses universitats per continuar els estudis que escollireu. Uns partiran cap a Ciutat, els altres optaran per països europeus i la majoria anireu a aquella bella ciutat que du el nom del nostre club. No tingueu dubtes: hi aneu ben preparats per envestir els estudis que vulgueu. I presumiu, amb el cap ben alt: He estudiat a l’escola pública! Jo som del Mossèn! I, quan torneu, veniu a contar-nos com vos ha anat. Nosaltres sempre hi serem.

I, ja per acabar, vos vull dedicar un poema, un clàssic de Mario Benedetti:

No te quedes inmóvil
al borde del camino
no congeles el júbilo
no quieras con desgana
no te salves ahora
ni nunca
no te salves
no te llenes de calma
no reserves del mundo
sólo un rincón tranquilo
no dejes caer los párpados
pesados como juicios
no te quedes sin labios
no te duermas sin sueño
no te pienses sin sangre
no te juzgues sin tiempo

pero si
pese a todo
no puedes evitarlo
y congelas el júbilo
y quieres con desgana
y te salvas ahora
y te llenas de calma
y reservas del mundo
sólo un rincón tranquilo
y dejas caer los párpados
pesados como juicios
y te secas sin labios
y te duermes sin sueño
y te piensas sin sangre
y te juzgas sin tiempo
y te quedas inmóvil
al borde del camino
y te salvas
entonces
no te quedes conmigo.

Moltes gràcies! Bona nit i bona sort!

Back To Top
×Close search
Search