skip to Main Content
D’on Venim I On Anam: El Recorregut Per Aconseguir Aigua Potable A Manacor

D’on venim i on anam: el recorregut per aconseguir aigua potable a Manacor

“La situació que es dóna a Manacor amb l’aigua és inaudita a nivell d’Europa Occidental” afirma rotundament el gerent de la SAM, Francesc Grimalt. Aquest enginyer entrà com a gerent de la SAM fa poc més de tres anys i de llavors ençà s’han solucionat una sèrie de problemàtiques que afectaven l’abastiment d’aigua. Segons Grimalt, la situació que tenia el servei d’aigua a Manacor no era excessivament complicada, “simplement requerien una dedicació específica”. Es tractava d’un elevat percentatge de fuites, superior al 50%, constants talls i evidentment, el fet més greu i encara no resolt, que l’aigua que surt per les aixetes de Manacor no és potable. “El problema bàsic que tenia l’empresa és que no hi havia direcció específica de la SAM d’ençà que s’havia recuperat la concessió del servei, simplement es gestionava un dia a dia i es requeria una organització interna” explica Grimalt.
La situació actual és, segons el gerent la d’una empresa estructurada, amb els problemes “més banals”, com les fuites i les avaries ordinàries, digerits. “Ara ens trobam en la situació ideal per començar a fer front al problema principal que és la potabilització de l’aigua” afirma Grimalt.

El gerent de la SAM, Francesc Grimalt
Les vies que hi havia damunt la taula per fer arribar l’aigua potable eren tres. La primera seria la construcció de nous pous, que seria la tradicional, sumats als 6 que ja funcionen a Manacor -Sa Moladora, Ses Tapareres, Sa Torre, Es Pollencí, na Mavida i Sa Gravera-.“Amb ocasió del Pla General vàrem haver de negociar amb Recursos Hídrics l’assignació de cabals d’aigua pel municipi i vàrem descobrir que és una via que no és pràctica perquè els aqüífers avui dia estan molt explotats i la qualitat de les aigües és la que és” explica Grimalt, tot afegint que el que sí que s’està fent en aquest sentit és una reordenació de cabals en els pous existents. La segona via, segons explica el gerent de la SAM seria la “d’enganxar-nos” a la xarxa en alta del govern que es gestiona a través de l’Agència Balear de l’Aigua i la Qualitat Ambiental (ABAQUA). Actualment aquesta xarxa de canalització d’aigua arriben fins a Maria de la Salut i està adjudicada la conducció fins a Petra, és a dir, que la situació continua en el mateix estat des de fa prop més d’un any: “Està pendent d’adjudicar el contracte de la redacció del projecte per fer arribar la infraestructura fins a Manacor però no hi ha una previsió perquè estigui finalitzat abans de quatre anys” explica el gerent.
Així mateix, la xarxa en alta d’ABAQUA preveu un punt de distribució d’aigua a tota la comarca del Llevant, des de Santanyí fins a Artà, a Manacor i des de la SAM s’està treballant de manera coordinada amb el govern per tal de connectar la xarxa d’aigua manacorina a la general. “Aquesta connexió però s’ha de concebre dins un equilibri general de tots els recursos de l’illa i seria imprudent que l’aigua de Manacor depengués només d’aquesta xarxa general” explica Grimalt. A més, remarca la importància d’aquesta gestió conjunta dels recursos hídrics, tenint en compte que el canvi climàtic que vivim que pot suposar grans pluges així com períodes de grans sequeres, que poden afectar diverses parts de l’illa de manera indistinta. “Hi haurà anys que dependrem majoritàriament del govern i d’altres que fins i tot nosaltres tenguem cabals excedentaris i que compartim l’aigua” afirma el gerent.
Finalment, la tercera solució que feia anys que es plantejava era la construcció d’una desnitrificadora. Segons el gerent de l’empresa pública però, era una línia que no tenia gaire recorregut perquè no abordava la problemàtica de la calç. “Vàrem descartar aquesta opció per tal d’oferir una solució conjunta a les dues problemàtiques que afecten la ciutadania: la calç i els nitrats i per això es plantejà l’opció de la planta potabilitzadora, que és en el que estam ara mateix” afirma el gerent.
El camí a seguir, és doncs a llarg termini, segons Grimalt, una combinació dels diferents recursos existents: millorar els cabals i conductes dels pous, enganxar la xarxa manacorina amb la general d’Abaqua quan arribi a Manacor i la més urgent, la construcció d’una planta potabilitzadora, que solucionaria l’excés de nitrats i de calç a l’aigua i serviria una aigua “òptima”. En aquest sentit, l’Ajuntament ha presentat una proposta amb aquest projecte al govern de les Illes Balears per tal de subvencionar aquesta planta a través dels doblers de l’Impost de Turisme Sostenible i amb un cost d’aproximadament 5 milions d’euros. Aquest projecte ja es presentà anteriorment durant el mandat de Cati Riera però la proposta no fou acceptada.
La presidenta de la SAM, Cristina Capó, té esperança en l’acceptació de la proposta però és conscient que no és una qüestió que depengui directament de l’Ajuntament. Segurament la resposta es donarà abans que acabi l’any. En cas que la resposta sigui negativa, Capó explica que s’intentarà finançar a través de pressupost propi amb les anomenades inversions sostenibles. “Per poder fer aquest tipus d’inversions que provenen del pressupost municipal, necessitam primer que els pressupostos de l’Estat estiguin aprovats” afirma Capó
D’altra banda, pel que fa a la factura de l’aigua, el gerent informa que un cop s’instal·li la potabilitzadora no s’apujarà el preu de l’aigua perquè “la planta s’ha dissenyat amb criteris de sostenibilitat i no es multiplicarà el cost de l’aigua que se serveix”. Això sí, la presidenta de la SAM informa que es preveu una pujada de preu pròximament a totes aquelles persones que més consumeixen “amb l’objectiu de fomentar un consum responsable”.
Sigui com sigui, segons Grimalt, és important tenir en compte que el projecte per la potabilització està fet i només queda veure de quina manera es materialitzarà. Així mateix, considera que la bona gestió del cicle de l’aigua està prenent una importància increïble a escala europea: “Sigui per incentius econòmics com per restriccions normatives, sabem que en uns quants anys s’haurà de veure una millora en la gestió de l’aigua” considera el gerent.
D’altra banda, pel que fa a la zona costanera, la SAM ha assumit també aquest mes de juliol la gestió de l’aigua de Cala Murada. La resta de punts del litoral, de moment segueixen funcionant a través d’empreses concessionàries. Així i tot, el gerent de la SAM considera que a mitjà termini a les zones costaneres els interessa estar integrades amb la xarxa general de l’illa perquè en un moment donat es puguin fer transferències d’aigua. En aquest sentit, Capó explica que encara queden bastants anys per acabar les concessions però que la propera passa seria la municipalització de les aigües de Cales de Mallorca.

Back To Top
×Close search
Search