skip to Main Content

“Donar la batlia al PI era més del mateix”

[pullquote] Sebastià Nadal (1977) és mestre d’escola a l’escola de Sant Vicenç de Paül. Després de quatre anys a l’oposició amb el grup socialista, ara s’estrena a l’equip de govern com a delegat de Medi Ambient.
[/pullquote]
Comencem pel teu lloc a la llista. Et presentes com a número tres, quan fa quatre anys vares ser el número dos. 
A la vista del paper de cadascú durant el mandat anterior, jo mateix vaig considerar que jo havia d’anar de número tres. Els mitjans que tens estant a l’oposició són molt inferiors. Fas el que pots. Jo som mestre i faig una avaluació constant de la meva tasca. I vaig trobar que na Núria Hinojosa, objectivament, havia fet més mèrits que jo per ser al número dos de la llista.
Tot i que només feia quatre anys que éreu dins l’Ajuntament, sorprèn una mica que no s’incorporàs cap cara nova a la vostra llista.
Teníem clar que dins les nostres possibilitats havíem fet bona feina. Cadascú dins la seva faceta. L’equip era nou de la passada legislatura. Els tres que ja teníem experiència repetíem amb vistes a les possibilitats de governar. Hem millorat en vots, però no aconseguírem millorar en escons.
Governar ara deu ser diferent.
Sí. Quan l’oposició ve a demanar informació o a reclamar alguna millora els dic: “Què voleu? El que voleu sentir. El que puc fer. O el que em deixen fer. I ara veig les dificultats que té ser a l’equip de govern. Tothom hauria de passar per tot, per saber què és. Ara no diria coses que vaig dir. O en diria d’altres que vaig callar. Governar és un món a part.
Explica’ns com vius la nit electoral.
M’agafa diferent de l’anterior. Ja ho havia viscut. Tot plegat em va plegar a la taula. Les notícies funcionaven per whatsapp. N’Amanda Fernández ens anava passant referències. El PP davallava molt, Volem treia un regidor. I el PI em va sorprendre, no n’hi donava cinc. La primera reacció és de sorpresa, després d’alegria, en veure que sumàvem. Alegria per haver mantingut els resultats, però és cert que aspiràvem a més. Havíem fet una feina molt seriosa durant la legislatura. I una precampanya també seriosa amb la bústia. Posàrem coses assumibles al programa i ara hem de demostrar que ho eren.
I després vénen les negociacions.
Jo no hi vaig prendre part, però vaig participar en totes les assemblees del partit. Ens hauria agradat governar amb MÉS sense haver de dependre de tercers. Amb AIPC ho vèiem factible. Amb el PI era més complicat. Em va quedar gravat el missatge de Cati Riera a Amanda Fernández la mateixa nit electoral: “Setze són molts i jo vull ser batlessa”. Amb això s’havia d’interpretar que en un pacte de setze hi sobrava qualcú i que ella, sí o sí, havia de ser batlessa.
Decidíreu deixar les negociacions per això. 
Pactar amb PI i AIPC volia dir estar en minoria dins un govern. Ara bé, abans d’haver-hi un pacte hi ha d’haver un acord. No pots fer un pacte si no has tancat un acord. En aquest sentit tenim la consciència ben tranquil·la. Donar la batlia al PI era més del mateix. I partíem d’una premissa: en un pacte de setze la batlia havia de ser per a MÉS. Per fer segons què i continuar igual ens estimam més estar a l’oposició.
Es diu que va ser tot plegat una estratègia premeditada i pactada amb anterioritat amb MÉS.
No ho diria així. Nosaltres teníem un marge, hem jugat les nostres cartes: o governàvem pactant o estàvem a l’oposició. En vista dels resultats, l’únic que podíem exigir és que el batle fos Miquel Oliver.
Tens les competències en aigua. Continuareu amb la gestió municipalitzada?
Això no es qüestiona. La gestió de l’aigua ha de ser municipal. S’ofereixen empreses, però així com vénen els vaig dient que no és necessari. L’aigua és rendible. Però no es tracta de tenir beneficis, sinó de reinvertir-los perquè tot repercuteixi en el poble.
L’aigua és rendible, però no és potable.
Que m’agradaria que ho fos i que faré feina perquè així sigui és un fet. Ara bé tenim un percentatge de pèrdues frega el cinquanta per cent. Ens hem de treure les banyes per tenir aigua potable i perdre-la pel camí? L’important ara és detectar les fugues i resoldre-les.  Primer hem de garantir l’abastiment d’aigua. Quan vaig a Palma dic: “Vénc a demanar aigua”. Primer garantir l’abastiment d’aigua, després, no perdre aquesta aigua pel camí i, finalment, que aquesta aigua sigui potable. I no vol dir que tot això no sigui paral·lel.
En quatre anys això es pot aconseguir?
Jo som optimista. Per resoldre els problemes de pressió estam pendents de contractar un pou nou. S’ha d’aprovar l’interès general per poder fer les obres i connectar-ho amb la xarxa. Mentrestant, els tècnics han de jugar amb la pressió, perquè hi hagi aigua sempre. En un mes podrem arreglar la qüestió del subministrament. Ara bé quest pou no garantirà la potabilitat.
I les fugues? Hi ha un pla integral per resoldre-les?
Hi ha la possibilitat de canviar la xarxa que és l’opció que m’agrada més, per no haver de posar pedaços. Ara bé, la idea era aprofitar les obres d’instal·lació de la xarxa de gas per no haver d’obrir una altra vegada. El problema és que s’ha de fer un nou concurs, i si aquest concurs el guanya una empresa diferent de la que va guanyar el concurs del gas, el pressupost es duplica automàticament, i l’obra deixa de ser viable.
Estam avesats a veure recollida de residus selectiva i porta per porta a pobles petits. Ho veurem a Manacor?
Tenim una concessió per quatre anys, i en duim un any i mig. De cara a un pròxim plec sí que es pot treballar. I també hi ha la possibilitat d’ampliar el plec de condicions. Ara ja feim recollida porta a porta al centre, però sense seleccionar. Fer la recollida selectiva porta per porta és més car, però després a l’hora de reciclar ens costa menys doblers. A la gent li costa molt d’entendre.
Funciona bé el servei?
Hem contractat un servei per fer una auditoria a la neteja. D’ençà que hem arribat a l’Ajuntament hem rebut una pluja de queixes de deficiències en el servei. Volem saber si es compleix, i en quin grau de qualitat. Volem tenir una fotografia objectiva. Els primers informes de conclusions els tendríem pel febrer, el contracte de supervisió és per un any.
Aquest servei també es podria municipalitzar, com el de l’aigua?
Sí. Es podria decidir una vegada feta aquesta avaluació del servei. El que està clar és que així no podem continuar, perquè al departament li ve just passar les incidències diàries. ha de ser l’empresa la que faci aquesta supervisió.
La moció del PP entorn de les declaracions de Germà Gordó per l’oferta de la nacionalitat catalana a la resta dels Països Catalans sembla feta per dividir l’equip de govern…
No he llegit les declaracions d’aquest home. Entram en valoracions de partit. A Palma ningú ha dit res en contra d’això i jo tenc altres maldecaps molt més grossos. El pacte que tenim és a nivell municipal. Jo tenc més de mitja cama nacionalista, i si m’oferien la nacionalitat, ja decidiria que faria en el seu moment. El que està clar és que si haguéssim de fer uan moció per cada animalada que diu un ministre a Madrid, n’hi hauria una cada setmana.
Ets creient i formes part d’un equip de govern que posa messions fortes per la laïcitat de les institucions. 
Aquí és on tenc més crisis, perquè ho veim de manera diferent. Puc respectar tothom, sempre que se’m respecti a mi. És on tenim disparitat de criteri amb la resta de l’equip. Per la part nacionalista tenc claríssim que no em barallaré. En aquesta altra part no ens posam d’acord. Si decidim que la corporació no ha de tenir representació no hi aniré. Però entenc que la corporació hi ha de tenir representació.
Vols afegir res més?
Sí, estam fent passes per aconseguir l’acreditació de les àrees de joc infantil a nivell europeu, per assegurar-nos que compleixin la normativa vigent. Serà un punt de partida per fer feina damunt les àrees.

Back To Top
×Close search
Search