skip to Main Content
“Dos Vilafranquers Moriren El 36 Per Venjança I Gelosies”

“Dos vilafranquers moriren el 36 per venjança i gelosies”

Jaume Sansó (Vilafranca, 1964) va ser batle de Vilafranca durant dotze anys. En fa quinze que investiga sobre la guerra civil al seu poble i fruit d’aquesta tasca és Vilafranca (1931-1945). La II Repúblicas. La por i la repressió a la Guerra Civil i la Postguerra.

Quina tasca s’havia fet fins ara en la investigació de la memòria històrica sobre la guerra civil a Vilafranca? La teva feina ha estat d’investigació o de recopilació?
Vilafranca és un poble on, malauradament, no s’havia aprofundit en matèria històrica. Tenim buits importants que no s’han explicat o bé no hi ha hagut cap investigació rigorosa. I si hem de parlar del període de la II República, la Guerra Civil i la postguerra, sols s’havien realitzat aportacions a publicacions com Memòria Civil, publicat per Diario Baleares l’any 1986, el Diccionari Vermell de Llorenç Capellà l’any 1989 o bé el capítol de Memòria i Oblit d’una guerra de TVMallorca dedicat a Vilafranca. Era per tant, necessària i imprescindible abans d’esdevenir un poble desmemoriat.

Quines xifres s’extreuen del teu treball? Quantes persones moriren a Vilafranca a mans del feixisme? Quin perfil tenien? Eren càrrecs polítics? O també hi havia població “rasa”?
A la investigació, entre els assassinats, hi apareixen tres vilafranquers, dos empleats públics d’altres pobles, un manacorí que vivia a Vilafranca i un santjoaner que estava directament relacionat amb el nostre poble. Cinc d’ells tenien un perfil polític o de significació amb el moviments socials de la República. Però n’hi ha dos que foren per venjança i gelosies. Cal esmentar que tenim dos casos, el de Jaume Barceló “de Son Pou” i el de Pere J. Font “de Son Deixopte”, que mai se’ls havia reconegut com a víctimes del feixisme. De la mateixa manera, als vilafranquers que vivien fora del nostre poble, no se’ls havia reconegut mai, com si aquest fet eximís el poble de Vilafranca dels fets.

On foren assassinats els represaliats vilafranquers? A Porreres? A Manacor? A Vilafranca mateix?
Entre els assassinats en podem trobar dos a Palma, un a Manacor -Son Coletes-, un a Porreres, un a Vilafranca, un a Andratx i un a Sant Joan. En aquest cas, l’ajuda d’altres investigadors que ja havien treballat amb temes d’investigació del període als diferents pobles ha estat de gran ajuda, com Antoni Tugores a Manacor, Arnau Company a Sant Joan o Manel Suárez a Calvià. En el cas del manacorí Pere Frau, veïnat i casat a Vilafranca, estam a l’espera de l’obertura de la fossa del Pou de Sant Lluís de Porreres per localitzar-ne el cos.

I dels qui patiren presó per defensar les seves idees durant la guerra o la immediata postguerra?
Tenim set casos que, amb diferent sort, hagueren de patir la repressió feixista des de les presons del franquisme. El cas més paradigmàtic és el de Joan Garcias “Garcies” que no tan sols va haver de patir les presons, com la de Manacor o el Castell de Bellver, sinó que va passar fins a set anys a diferents camps de concentració.

Hi hagué dones represaliades a Vilafranca? Parles de les vides que hagueren de dur les viudes de roig?
En el cas de les dones, faig una referència especial a la mestra santjoanera Francisca Juan. Era la mestra de l’escola de nines i patí moltíssimes envestides de la dreta vilafranquera durant el període republicà per les seves “idees avançades”. Però el que la va condemnar fou ser l’al·lota del serverí Sebastià Sancho, metge titular de Vilafranca. Francisca fou desterrada del poble i apartada de la docència, i Sebastià, assassinat al cementeri de Palma després d’un Consell de guerra injust.

Back To Top
×Close search
Search