“Dotze pinzellades”, nou disc de Josep Ros

Un disc de música per a piano no deixa de ser una novetat dins el panorama musical de Manacor. Projectes sonors d’estils molt diferents neixen dins aquí, gairebé sempre lligats a les músiques més modernes. Així i tot, enregistrar música no és cosa fàcil, sobretot perquè l’engranatge necessari per a fer-ho és complex.

Tampoc és habitual avui compondre dia un cicle de música per a piano sol. Josep Ros presentà diumenge 22 al Teatre Municipal “Dotze pinzellades”, un àlbum per a piano interpretat per Andreu Riera. Ros comentà, a la presentació, que en mans de A. Riera les composicions semblaven millor del que eren. Indubtablement, tenir sempre a mà un pianista dotat, virtuós, fa que ens acostumem a la seva alçada interpretativa i obviem la generositat que mostra moltes vegades a l’hora de compartir temps i música.
“Dotze pinzellades” en un recull d’impressions sonores de caire molt diferent. Des de ritmes de “guajira” fins a gairebé cançons de bressol, cada peça està dedicada a una persona concreta, important dins la vida del compositor. Així hi apareixen familiars, però també amics com Jaume Santandreu, Xavier Gelabert, Antoni Parera Fons. De totes les peces, A. Riera interpretà “Cel blau rentat de fresc”, “Comunió” i “Cançó de panades. Deixe’m lo dol”, una selecció que incloïa peces de caràcter intimista però també d’extrema dificultat com la “Cançó de panades”.
Tenir amics de diferents disciplines artístiques és un avantatge, perquè Joan Riera Ferrari és l’autor de la coberta del disc. Eugènia Gallego, des de CASMUSIC fou l’encarregada de producció i aclarí que escullen projectes molt concrets en els quals participen amb passió, un fet que se reflecteix dins el producte final. Antoni Parera Fons no es volgué perdre l’estrena, viatjà a Mallorca per poder acompanyar la presentació d’una música cuidada i pensada.
Ros pogué comptar amb un bon grapat d’amics: també els membres del mític grup ”Amigos” -Martí Gomila, Tomeu Matamalas, Carles Gil… no ens hem de pensar que Ros sempre ha estat dins la “música culta”. Ell, com ara fan bona part dels joves de Manacor, tenia també una “banda” alternativa. Avui compon música neoimpressionista, peces pensades i acurades que Andreu Riera passa per les mans com qui fa randa.