skip to Main Content
Dotze Víctimes Mortals I Un Infant Desaparegut, Balanç Momentani De La Torrentada Al Llevant Mallorquí

Dotze víctimes mortals i un infant desaparegut, balanç momentani de la torrentada al llevant mallorquí

Vergues de llamp claríssimes en un cel tapat de negror anunciaven el desastre. Auguraven la tragèdia. Els trons avisaven. I a mitjan horabaixa s’encetava una pluja massa pròpia de l’època de tardor al llevant mallorquí. Massa pròpia, però tan poc habitual en les quantitats registrades. 232 litres a la Colònia de Sant Pere, 157 a Artà, 97 a Son Servera. Però el drama es vivia a Sant Llorenç. En poques hores s’hi registraren prop de 200 litres i quan acabà el vespre de dimarts a dimecres, la xifra s’elevà fins als 300. Ben aviat les xarxes socials bulliren, primer amb vídeos que mostraven com l’aigua passava per dins el poble, amb el torrent que començava a desbordar-se. Les imatges, però, gairebé de forma immediata, esdevengueren dantesques. Famílies senceres enfilades a les plantes altes de les seves cases, als terrats, i persones fins i tot enfilades als arbres per salvar la força de la torrentada feresta.

Els cotxes semblaven juguetes de plàstic enduits per la riuada i l’aigua entrada a les cases del centre llorencí sobrepassant fins i tot l’alçada mitjana d’una persona. L’aiguat obria les portes de les cases, les portasses de les cotxeries i arrossegava, juntament amb canyes i branques, tot quan trobava al seu pas.

Un vídeo de la plaça de l’Ajuntament llorencí amb l’aigua corrent a tota velocitat i arrossegant els cotxes mostrava amb tota la seva brutalitat la força de l’aigua desbordada. I també, ben aviat, se succeïen les notícies sobre l’arribada dels torrents a Porto Cristo i, sobretot, a s’Illot.

Els serveis d’emergència quedaren col·lapsats. L’112 rebia centenars de telefonades i aviat quedaren tallades totes les carreteres d’accés a Sant Llorenç, com també la carretera de Porto Cristo a Son Servera, a l’alçada de l’antiga discoteca Drah, o la que uneix Artà amb Can Picafort.

Deu morts i un desaparegut
Els rumors de nirvis per persones desaparegudes s’escamparen aviat, però tanmateix era prest encara i tot permetia albergar esperances. Durant la nit següent a la pluja els equips d’emergència dugueren a terme 450 rescats. La guàrdia civil ajudà a sortir dels seus cotxes més de 200 conductors i 50 veïns que no podien sortir de les cases negades.

Amb el temps, però, es veié que l’aigua no anava de verbes i arribà la primera mala nova irreparable. Un home d’edat avançada moria atrapat al soterrani de ca seva, a Sant Llorenç, sorprès per la tromba d’aigua. També una dona major moria a ca seva en les mateixes circumstàncies.

L’exbatle d’Artà Rafel Gili moria a ca seva atrapat per una paret que caigué per la força de l’aigua. Tenia setanta-un anys.

Un home de nacionalitat britànica era localitzat, ofegat, en un taxi a s’Illot, poc temps després eren localitzats els cossos de la seva parella i del taxista que conduïa el vehicle.

Especialment colpidora és la tragèdia de la mare manacorina que es veié atrapada dins el cotxe amb els seus dos fills. Aconseguí fer-ne sortir la filla, però ella quedà atrapada dins el cotxe i morí. En localitzaren el cos. El nin, de cinc anys, és objecte de recerca per part dels efectius dels serveis d’emergències desplaçats a la zona.

La desena víctima va ser una dona holandesa, el cos de la qual va ser localitzat a prop de Son Carrió.

“La gent s’ha bolcat”
La batlessa Catalina Riera explicava que, a banda de l’habilitació del pavelló Miquel Àngel Nadal, “la nostra brigada fafeina a Son Carrió i avui hi han dixat les màquines per poder-hi tornar demà”.

Riera, molt afectada, tengué paraules d’agraïment per als ciutadans de Manacor: “La gent s’ha bolcat, tant la gent particular, com les empreses, associacions… la gent ens duia coses al pavelló i la Creu Roja també ens va dur roba per als desplaçats. Fins i tot hi va haver gent que se’n va dur desplaçats amb infants cap a ca seva”.

Dues-centes persones al Miquel Àngel Nadal

Ràpidament l’Ajuntament manacorí habilità el poliesportiu Miquel Àngel Nadal, pensant sobretot en les persones que, trobant-se per la carretera no podien arribar a Sant Llorenç i eren desviades. També un autocar amb desplaçats de Sant Llorenç hi arribà. Devers les dues de la matinada s’hi arribaren a arreplegar prop de dues-centes persones. L’Ajuntament estava preparat per si hagués fes falta obrir el pavelló de Na Capellera o l’Hipòdrom.

“Vaig aconseguir mantenir la tranquilitat”

En Manuel és de Campos. Havia partit de Can Picafort i es va aturar a veure un amic a Sant Llorenç. Quan ja se’n tornava, va ser sorprès per la riuada. Ens conta: “El cotxe flotava, el se’n duia l’aigua i topava amb altres cotxes, amb les parets de les cases, fins que un moment va quedar una mica returat, l’aigua tenia menys força, i em vaig tirar del cotxe, i vaig començar a nedar a favor del corrent. Darrere jo venien sis o set cotxes, alguns amb gent a dins… Un moment vaig quedar un poc enganxat a una tanca, vaig pensar, he de sortir d’aquí, i així com vaig poder vaig seguir nedant. Més endavant vaig conseguir anar fins a la vorera, i pujar a una barrera d’un xalet. Tot d’una va venir una dona, amb la seva filla, i em varen ajudar a sortir d’allà. Els esttic molt agraït.” Ho conta amb certa serenitat. “Vaig aconseguir mantenir la tranquilitat, sabia que si no pegava a un pal o a qualque cosa en podria sortir.” Malauradament, diu: “un moment vaig veure un jove aferrat a un arbre, però no el podia ajudar, llavors, ja no el vaig veure.” Hem parlat amb ell a les portes del poliesportiu Miquel Àngel Nadal, ha passat la nit allà i ara espera que un familiar el véngui a cercar. No té mòbil, ni cartera, ni claus, tot va quedar dins el cotxe; va perdre tot el que duia damunt, però va poder salvar el més preuat, la vida. “Gràcies a déu ho puc contar. He tornat a nèixer.” Quan ens n’acomiadam, li desitjam sort. “Més que la que he tenguda? És impossible.”

Back To Top
×Close search
Search