skip to Main Content

“D’una manera subtil, els nouvinguts són considerats de segona categoria”

Què és un foraster?
És bo i mal de contestar. Un foraster és aquell que ve de fora. Però un foraster, com s’entén a Mallorca és aquell que ve de la Península, de terres castellanes (un català no ho era, a un català mai no li deien foraster). S’ha d’entendre en un context inicial d’arribada massiva i sovint sobtada, sense temps per assumir els valors i trets de l’idiosincràsia de la terra d’acollida. Jo xerr dels forasters dels anys 70 i 80.

Quins prejudicis afectaren aquest col·lectiu per part dels nadius? Què hi ha d’objectivable, en canvi?
Els forasters eren vists com a dipositaris d’uns trets identitaris i morals que xocaven amb la moral tradicional heretada dels mallorquins. No vivien tan pendents del futur, eren més renouers, feien més vida de carrer, vivien més al dia. També el temor dels mallorquins de ser objecte de robatoris i furts per part dels arribats. Era el pànic, la por sovint irracional davant el desconegut. Què hi ha d’objectivable? En la manera de comportar-se, en la parla i les expressions, en què els forasters no tenien malnom ni una nissaga precedent i coneguda que els avalàs socialment. També és objectivable la seva religiositat (viscuda de diferent manera), certa desubicació d’aquells nouvinguts (sovint els seus fills) i les dificultats inicials per la seva integració social i lingüística. Veníem del franquisme i del seu nul respecte a la pluralitat de l’Estat espanyol. Ells foren víctimes d’una manipulació cultural.

Què en queda, d’aquella primera generació de “forasters” en els de segona i tercera generació? Els podem identificar com a mallorquins? S’hi identifiquen ells?
D’aquella primera generació queden poques coses. Potser ells no s’integraren lingüísticament, però molts dels seus fills sí. Els néts i nétes més. Això als pobles. A Ciutat la integració lingüística, a peu de carrer, és encara difícil. Jo identific com a mallorquins aquells que amb normalitat assumeixen de portes cap a fora els trets de la societat receptora, viuen i respecten amb normalitat el substrat cultural i alhora tenen capacitat d’assumir-los com a propis sense renunciar a la cultura materna.

Quines diferències i quines semblances hi ha entre els vinguts de la Península els anys setanta i els vinguts d’arreu del món a partir dels anys noranta?
Per jo més semblances que diferències. Semblances: d’una manera subtil els nouvinguts són considerats de segona categoria. Hi ha una estratificació invisible i els que ja hi som (nadius) consideren que són els primers en la graella de sortida per a tot. Una altra semblança és el fet de no disposar de prou informació de la realitat d’aquest país nostre, amb llengua, amb trets identitaris particulars, no castellans. Això els fa més vulnerables, més permeables a la tergiversació i als prejudicis.

Fins a quin punt l’herència històrica, ja sigui com a immigrants, ja sigui com a nadius, afecta la nostra columna de valors i les nostres actuacions en l’edat adulta?
Nosaltres, com a éssers humans som una esponja i xuclam allò que ens envolta. I allà on ens criam congria valors i actituds que portam al llarg de la nostra existència. És una ombra allargada que ens acompanya sempre. I alguns d’aquests valors i “convenciments” els hem de passar pel sedàs que es nodreix de noves experiències i punts de vista dels altres ambients on convivim.

Als mallorquins, ens és connatural, la corrupció política?
La corrupció és connatural a totes les geografies on hi ha una gallina dels ous d’or que genera negoci o possibilitats d’enriquiment ràpid.

En la vostra novel·la hi tenen un pes important els successos de la guerra civil espanyola a Mallorca. Per què? Pensau que encara bevem aquell oli de morques, avui?
La Guerra Civil i el franquisme varen nafrar molt. Massa. Aquells fets són una estaca enclavada en la biografia particular de les víctimes i en la col·lectiva com a poble. Certes pervivències es constaten quan són necessàries més mesures de reparació a les víctimes. Hi ha resistències davant certes mesures de reparació i malauradament la reparació completa encara és lluny.

Com creis que llegirà un extern a Mallorca la vostra novel·la? En quina clau la podrà interpretar?
Un extern hauria de llegir i interpretar aquesta novel·la com un exercici literari de reivindicació de les seves circumstàncies. De comprensió i d’una dignitat necessària (i exigible) cap a qualsevol migrant.

Back To Top
×Close search
Search