skip to Main Content

E lucevan le Stelle

Un espectacle amb nom d’ària operística s’estrena dia 11 de desembre al nou espai escenogràfic de “La Fornal”.  Una concepció minimalista pel que fa a text i escena, música suggerent però punyent, crua realitat dins un marc de temps/espai neutral són les propostes de Jaume Gayà (direcció d’escena) i Xavier Gelabert (direcció musical i composició).

Gelabert conta que partí d’una història familiar per crear aquesta peça, un tema que ja feia temps esperava un moment oportú per materialitzar-se.

“Es un projecte que duia entre cella i cella, comptant també que sempre he estat molt interessat en música d’escena. Arran d’una conversa amb mon pare, sobre el temps de la República, eleccions, etc. vaig començar a gestar l’obra… basant-me en la història del meu repadrí i un tio que foren tancats per republicans. El meu repadrí Mateu Soler va ser un dels fundadors del PSOE a Manacor, i el primer batle socialista el temps de la República. Així vaig decidir retre una mica d’homenatge a tots aquells que patiren la reclusió sense motiu. I aquesta conversa esmentada, a més a més, coincidí amb les notícies sobre Veneçuela, on es tancaven també els opositors al règim.”

L’argument està basat en una contemplació i reflexió sobre la vida d’un pres polític, que no sap perquè l’han tancat. Des del muntatge teatral es fa un repàs, una revisió de les sensacions i emocions d’una persona privada de llibertat. No hi ha un marc de temps concret ni un país, i l’obra és anunciada com una referència a tots els presos polítics del món.

El text és una traducció del català de l’ària “E lucevan le Stelle” de Tosca.  Els versos escollits són els que d’alguna manera donen peu als quaranta-cinc minuts de música.  Gelabert ho descriu com  “un text que no és que sigui intel·ligible, però està desmuntat en síl·labes, en sons i vocables. Una obra pensada en respiracions, molt orgànica, una obra freda i asèptica en certa manera. Pot ser la meva música volia ser incòmoda, tant per al que actua com per al públic”.

Jaume Gayà és el director.  Amb un llarg bagatge de participació teatral a Manacor i altres indrets, és des de fa devuit anys el director de la Mostra de Teatre escolar. “La vida difícil”, “ El carter del rei”, “l’Odisea”, “La tragèdia de Ricard III”, “Otelo” són alguns dels espectacles en els quals ha intervingut.

“He pensat sobretot en la visceralitat del personatge, m’he basat en els ritmes, les respiracions, emocions, moviment mínim, situacions emocionals… Escènicament no tocam temes polítics, el protagonista no sap el perquè l’han tancat, el públic tampoc, però és el recorregut emocional que fa el personatge mentre està privat de llibertat el que ens interessa… en un lloc que ni ell mateix sap on, solament incertesa és el que queda. És una obra viva escènicament, depèn de l’actor, de les emocions que funcionen en ell. D’un dia a l’altra el públic veurà la diferència. He partit d’uns elements escènics mínims, del racó d’una cel·la amb objectes mínims”.

A la pregunta de si intenten expressar un missatge polític, ells aclareixen que “el missatge polític hi és si entenem la política com a repressió, com l’atac als drets fonamentals de la persona humana.  No és una obra partidista, no de dretes o esquerres, sinó de defensa dels drets humans”.

Xavier Gelabert encara és més clar: “ el passat i el present s’ajunten.  Els meus avantpassats foren tancats per l’extrema dreta, ara a Veneçuela ho són per les esquerres”.

El final ho podem avançar: és un final obert, deixat a la interpretació del públic. Ells dos agraeixen l’ interès de La Fornal: “que una sala privada pugui programar un espectacle de creació teatral i musical d’avantguarda passa poques vegades”.

 

Antònia Bassa, flauta travessera. Ma Antònia Gomila, soprano. Actor Ferran Montero. Amplificació i cinta electrònica.

La Fornal: 11, 12, 13, 18, 19 i 20 de desembre. Consultar horaris.

 

Back To Top
×Close search
Search