skip to Main Content
EAM (Escola D’Aparença De Mallorquí)

EAM (Escola d’Aparença de Mallorquí)

Les set i quasi i mitja del matí, cotxe en marxa cap a la feina i Radio 3 sintonitzada (emissora dels culturetes). Els locutors del programa comenten cada dia les notícies amb un to humorístic entre cançó i cançó. La d’aquell matí començava amb un “Ayer la diputada d’Esquerra y alcaldesa de Vic dejo a más de uno con los ojos como calçots en un debate sobre la lengua catalana “. Presentador i col·laborador parlaven de les declaracions d’Anna Erra que va dir al voltant de la campanya “No em canviïs la llengua”: Hem de conscienciar els catalans autòctons que els qui hagin nascuts a fora volen i han d’aprendre el català. I posar fi al costum molt present en determinades zones del país de parlar sempre en castellà amb qualsevol persona que pel seu aspecte físic o pel seu nom no sembli catalana” una campanya que va néixer per evitar aquest malvici disfressat de simpatia. El colaborador continuava amb unes preguntes “¿cómo es el aspecto de alguien que no aparenta ser catalán? ¿Todo aquel que no se parezca a Yoda es un no catalán? ¿Todos tiene que llevar barretina e ir comiendo fuet por la calle?”. Després d’aquestes paraules que no passaven d’un minut, la notícia seguia explicant que la implicada havia demanat disculpes per Twitter i especificava que les seves paraules havien estat malinterpretades.
Segurament, els locutors pensaven que simplement farien gràcia a l’audiència i res pus, però van despertar en mi una inquietud i un rum-rum dins el cap. Probablement no hauríem de centrar els nostres esforços en fer cursos de català ni per nouvinguts ni per obtenir el nivell A2. Hem de deixar de banda gramàtica i ortografia i enfocar-nos en l’aspecte, en allò que es veu, en l’APARENÇA.
Per això, des del meu humil escrit deman a l’Ajuntament que, si fa més de quaranta anys ja es va tenir la valentia de fundar una escola per ensenyar català després de fer-ho quasi a la clandestinitat, que ara es fundi l’EAM, l’Escola d’Aparença de Mallorquí.
Aquesta innovadora escola tractaria d’ensenyar estètica i vida diària als que volguessin parlar català i el dia a dia no els dona l’oportunitat d’aprendre’l. Els professors farien classes perquè l’alumnat cada dia s’assembli més a la tribu amb manaments com no hi ha res com el pa amb sobrassada, la corrupció no és del tot dolenta i el tanmateix soluciona moltes situacions adverses. Les assignatures de moda mostrarien que la vestimenta que fa més mallorquí són les camisetes amb dites i idòs i un senalló a l’esquena. L’EAM serà la institució perfecte perquè, una vegada assolit l’aspecte, la gent s’adreçaria en català al nounvinguts, a la fi.
Els locutors de Radio 3 pensaven que era un gran doi demanar que es parlés català a la gent racialitzada, però és un fet real a la nostra societat. Girar la llengua és un acte que s’amaga rere una imatge de benvolença i només demostra que consideram el nostre interlocutor estranger i que no és de la nostra comunitat. I també una mica d’autoodi cap a nosaltres, deixant la nostra parla com una llengua que només és útil dins la tribu. És a dir, tal com recordava Tomàs Pomar a les xarxes socials, veim com extern aquell que no parla català. Així, no hi ha millor element integrador que la llengua per als nouvinguts. Qualque dia hem de cantar amb una glosadora d’ascendents àrabs o un cantant de versions d’Antònia Font d’origen xinès. La llengua ens uneix com a societat quan la parlam, la compartim i la gaudim plegats.

Joan Estelrich

Back To Top
×Close search
Search