skip to Main Content

“El Barroc, el Classicisme i l’òpera francesa són els pilars de la meva carrera”

[pullquote align=left] Maria Bayo (Fitero, Navarra, 1961) visita Manacor per tancar l’edició de les Serenates a l’Auba 2015. Més de vint anys de carrera internacional que posen els pels de punta: Scala de Milà, Staatsoper de Berlín, Covent Garden, Teatre Colón de Buenos Aires, Metropolitan de New York; Festivals de Salzburg; Opera Bastille, Palais Garnier i Théâtre Chatelet de París, Roma, Bolonya, Florència, Viena, Liceu de Barcelona, Teatre Reial i La Zarzuela de Madrid, Lisboa, San Francisco, Los Angeles, Houston, Tel-Aviv, Tòquio. .. La seva àmplia galeria de personatges operístics abracen des del XVII -XVIII (Cavalli, Graun, Hasse, Nebra, Händel, Traetta, Gluck) fins al s.XX (Debussy, Granados, Falla, Guridi, Stravinski, Poulenc). Però ella ha sentit sempre predilecció pel barroc inèdit; per Haydn i Mozart, per Rossini i l’Escola Francesa (Gounod, Bizet, Offenbach i Massenet). Ha prestat especial atenció al lied i l’oratori a les sales més prestigioses d’arreu del món, i els seus mèrits foren reconeguts amb el Premi nacional de Música (2009). Ella, abans del concert a Manacor, ens deixa fer-li algunes preguntes.
[/pullquote] Maria Bayo té una excel·lent formació com a cantant, ¿quines són les etapes de formació que ella considera ara van tenir mes pes? O potser algun professor el magisteri del qual considera ara fonamental?
L’etapa de formació és vital per establir les bases tècniques sobre la qual se sustenta una carrera llarga i complexa com la nostra. S’ha d’adquirir una formació musical molt sòlida. Vaig tenir sort en aquest sentit perquè la meva primera mestra al Conservatori de Pamplona em va ensenyar una bona tècnica. Vaig tenir intuïció per aprendre ràpid i saber el que convenia al meu instrument, mai forçant. Ja a Alemanya, va ser vital el coneixement d’altres repertoris, cultures, idiomes, professors, per anar enriquint tot aquest bagatge musical.

Maria Bayo com a persona té el seu repertori preferit, que potser no coincideix amb les demandes de l’entorn professional. ¿Quin és el repertori que, sense pensar en el públic, ella estima més?
Sempre ho he comentat: Mozart és el meu compositor preferit, des del començament de la meva carrera. També Bach i Rossini. La meva carrera s’ha sustentat en tres pilars: el Barroc, el Classicisme i l’òpera francesa. En aquestes estètiques hi ha repertori més conegut i demandat pels teatres, i altres títols menys freqüentats, però sempre elegit el que m’agrada i s’adequa perfectament a l’estat de la veu, ja que al llarg de gairebé trenta anys de carrera, evoluciona i madura. Per tant cal saber escollir amb cura. Però com som curiosa i m’agrada descobrir i interpretar obres diferents, fins i tot recuperar obres inèdites, sempre he procurat allunyar-me dels camins més habitats. Així he construït la meva carrera. No m’ha preocupat saber si era o no el més demandat.
D’altra banda, professionalment es donen repertoris que, en un moment donat, estan més de moda. Pot avançar les demandes en aquest sentit?
Sempre hi ha hagut un repertori favorit del gran públic d’òpera, que el conformen només alguns dels títols més coneguts del belcanto italià, al costat dels més coneguts de Verdi i Puccini, a més de les sarsueles més populars, al nostre país. El públic amant de l’òpera és tradicional i demanda el que coneix. En els últims trenta anys hem gaudit de la gran aportació de la música barroca, tant pel descobriment de repertoris oblidats com per les noves tècniques interpretatives. Els programadors tenen aquí una gran responsabilitat, ja que haurien de presentar i conrear al públic amb nous títols, i sobretot, noves formes d’escoltar altres gèneres, com la música de cambra, ja que si no es preocupen per programar-la, desapareixerà inevitablement, perquè el públic de demà no ho demandarà. Cal buscar un equilibri entre la rendibilitat i la qualitat i varietat musical. Darrerament, hi ha una obsessiva i creixent preocupació per la taquilla. Els intendents i programadors haurien arriscar-se a buscar nous continguts musicals, però sense perdre mai la qualitat, i tenir una idea ferma de com cultivar i seduir el públic amb nous repertoris.

Quins són els projectes pròxims, en termes d’enregistraments o col·laboracions amb altres músics?
He gravat un recital de cançons franceses i hispanoamericanes molt bell, que sortirà pròximament al mercat. Tenc programats recitals i òperes per al 2016 (Donna Elvira, de Don Giovanni, de Mozart al Teatre Colón de Buenos Aires), hi ha nous projectes amb música infreqüent de Respighi, i també tinc entre mans un projecte molt interessant amb un conjunt instrumental , on interpretaré cicles de cançons de Vila-Lobos, Ernani-Braga, Piazzolla, Ginastera, Lecuona, etc a Suïssa, a Tavannes.

El repertori dels concerts benèfics sol ser una mostra d’un repertori que l’ intèrpret estima especialment, o té més per mà en el moment donat. Pot avançar el programa?
Sempre el que cant és perquè l’estimo i gaudeixo, i intent compartir-lo amb el públic. És cert que incloc en el programa aquell repertori que actualment estic interpretant, com és el cas dels cicles de cançons de cambra, a més del bloc de sarsuela i òpera que reservo per a les propines, aquests són els altres gèneres que el públic també desitja escoltar.
Maria Bayo presenta a Manacor, a més a més, repertori d’una dona compositora, Pauline Viardot. Moreau, Bizet, Guastavino, Moreno Torroba, Braga, Villalobos i Chapí són els altres noms d’un programa variat i d’alt nivell. Ella no vé sola, sinó acompanyada de Rubén Fernández Aguirre, un pianista d’excel·lent trajectòria i especialitzat en l’acompanyament de cantants (Ainoha Arteta, Carlos Alvarez, Isabel Rey, Mª José Montiel per dir alguns dels noms). La veritat és que el programa és, certament, un luxe.

Auditori de Manacor, dissabte 26 a les 20 hrs.

Back To Top
×Close search
Search