skip to Main Content
El Claustre De Manacor, Versàtil I Diàfan (i III)

El claustre de Manacor, versàtil i diàfan (i III)

Un altre claustre ben particular
El claustre de Sant Bonaventura de Llucmajor és coetani del nostre (entre ss XVII-XVIII), i també suposa una nota discordant en la llista de claustres illencs: la planta baixa és coberta en voltes de mirall (plafons) i llunetes -que ens fa pensar més bé en Castella- (vejau en la foto un racó, que dona per resultat un mirall en forma de L). El que és més habitual són els arcs de mig punt en la planta baixa, ansapaner en el primer pis i, igual que a Manacor, cobert en embigat.

Hi ha dos models de claus d’arc: el de l’esquerra per la planta baixa, el de la dreta pel pis superior. Es donen tant a la cara que mira cap al pati com a la que mira a les galeries interiors.

El claustre és lleugerament rectangular: té 6 obertures (les perpendiculars a la nau de l’església) per 5 obertures (a les galeries col·laterals i alhora paral·leles a la nau i al refetor, actualment biblioteca).

Directament classicista és la balustrada del primer pis.

Els pilars estan molt ben resolts en tota la seva rotunditat, fins i tot el sòcol o pòdium (-tant de la planta baixa com del primer pis-, amb l’interludi dels bosells), tornen a recuperar els motius del tronc principal.

 

 

Aquest arc vora el presbiteri de la parròquia de Llorito és el que més s’assembla als del nostre claustre.

Back To Top
×Close search
Search