skip to Main Content
El Conjunt “paleocristià” De Son Peretó: Vàndals I Bizantins A La Mallorca Dels Segles V I VI DC

El conjunt “paleocristià” de Son Peretó: vàndals i bizantins a la Mallorca dels segles V i VI dC

Notes de patrimoni

Quan amb motiu de les excavacions que es realitzen a Son Peretó sentim parlar de la seva «basílica paleocristiana» moltes vegades ens costa situar en el temps de quin període parlen els especialistes. De fet, darrerament, els arqueòlegs empren ben poc aquest terme i sentim més sovint els d’època vàndala i, sobretot, bizantina. Aquests períodes històrics, que en alguna ocasió han estat qualificats d’obscurs per la manca d’informació disponible per al seu estudi, cada vegada ho són manco, d’obscurs, gràcies en part a la feina d’institucions com el Museu d’Història de Manacor i l’equip d’especialistes que posa sobre el camp cada primavera. Des del 2004 a Son Peretó s’estudien aquests períodes tan apassionants de la història de les Balears. El projecte, un dels més importants d’arqueologia cristiana d’aquestes contrades, es centra en l’excavació i la restauració de la basílica i les habitacions dels seus voltants, així com l’estudi dels enterraments que es troben per tota l’àrea. Intentarem des d’aquí, situar una mica el lector en el context històric de les restes que es troben a aquest jaciment.
En general el terme paleocristià s’empra per parlar del primer cristianisme, per distingir-lo sobretot del cristianisme medieval. A Son Peretó però, no hi ha traces de construccions romanes, que seria l’època on sorgí el primer cristianisme, sinó que ens hem de situar a l’Antiguitat Tardana. Aquesta època, iniciada després de la desfeta de l’Imperi romà i la seva divisió en la part occidental i l’oriental, va ser protagonitzada, entre d’altres canvis substancials, per l’arribada violenta de pobles germànics que irromperen als dominis de l’antic imperi. Entre aquests pobles, uns pobles que professaven la religió cristiana, hi havia els vàndals que s’assentaren al nord d’Àfrica i controlaren àrees de la Península Ibèrica i les illes mediterrànies. Varen ser ells qui, l’any 425 dC, van arribar per primera vegada a les Balears, unes illes que acabaren dominant des del 455 dC. En aquest moment ja podem parlar d’època paleocristiana a Son Peretó (tot i no qüestionar la presència de cristians a les illes sota domini romà). No obstant, molt sovint es sol parlar de la basílica bizantina de Son Peretó. I és que del pas dels vàndals per Son Peretó en queden moltes menys traces que de la presència bizantina que la va succeir en el temps.
Va ser a principi del segle VI dC quan l’emperador Justinià I de la part oriental de l’imperi romà, el que avui coneixem com a Imperi Bizantí, amb capital a Constantinoble, actual Istanbul, va emprendre la conquesta d’una part dels territoris de l’antic imperi romà d’occident. Fou llavors (535 dC) que, entre d’altres, els bizantins conqueriren els territoris insulars de les Balears expulsant d’allà (d’aquí) els Vàndals. Tot i que d’una altra branca del cristianisme, els bizantins eren tan cristians com els vàndals així és que quan arribaren a Son Peretó devien trobar necessària la (re)construcció d’una nova església de planta basilical. És aquesta basílica la que avui és més visible al jaciment, posant de relleu que la presència bizantina va deixar traces més monumentals que la vàndala i que totes dues conformen l’època anomenada sovint paleocristiana per referir-se als cristians d’abans de la dominació musulmana de les illes (902-1229). Un aclariment, el cristianisme en el moment en que la basílica de Son Peretó es va construir era una religió encara més heterogènia que la que coneixem avui. Al cap i a la fi, avui hi ha un Papa a Roma i un Patriarca a Constantinoble però tot i que les arrels d’aquesta divisió les hem de cercar precisament a l’època que tractam aquí, en aquell moment no hi havia una homogeneïtat de culte tan gran com ara.

Antoni Puig

Back To Top
×Close search
Search