skip to Main Content
“El Dimoni Avui és Una Figura Que Va Entre Micky Mouse I Un Instagramer”

“El dimoni avui és una figura que va entre Micky Mouse i un instagramer”

Jesús Nicolau (Manacor, 1965) i Antoni Vidal (Manacor, 1976) varen ser els darrers protagonistes de canvis de dimonió a Manacor. Vidal succeí Mateu Juan entre els anys 2000 i 2007. Nicolau va seguir Vidal entre els anys 2008 i 2010. Després accedir al ball Toni Juan, fill de l’actual baciner. Amb ells parlam de la festa, de dimonis i de Sant Antoni

Tenim una festa massiva, amb participació intensa dels joves. Què hem guanyat i què hem perdut pel camí?
Jesús Nicolau:
Aquelles primeres camisetes que feren les entitats varen ser el punt d’inflexió. Antoni Gomila era a l’Ajuntament, a Joventut, i va ser també el que va impulsar el primer assaig dels goigs.
Antoni Vidal: Vàrem tenir una sèrie de reunions i vàrem veure que el principal problema era que els joves se n’anaven a la Pobla o a Artà. Copiàrem la uniformitat d’Artà, aquí tothom de negre…
JN: Aquell primer assaig va ser a l’antic quarter dels sementals, on aleshores hi havia l’Escola de Mallorquí. Vàrem ser set o vuit músics i tres persones més. AV: Involucrar les entitats va ser un èxit que dura fins ara i era una manera perquè les entitats juvenils fessin qualque cosa per la festa. Intentàvem inculcar normes i bons usos de la festa…

Però no m’heu contestat…
AV: Hem guanyat que la festa no fugís de manacor, que no se’ns convertís en un concert dels 40 Principales…
JN: Hem guanyat essència de poble. Fins que va passar el problema amb Miquel Àngel Ariza no havia sentit mai pell de gallina de sentir una manacorinitat amb les festes. Aquell darrer ball davant Cas Gallo va ser espectacular…. El Patronat havia dit que no a la macrofesta que proposava Ariza a la plaça del Mercat i la gent cantava encesa: “Boti, boti, boti, Ariza el qui no boti”. Per fer macroconcerts tens 364 dies a l’any…

I què hem perdut?
AV:
Moltes de coses. S’ha modificat la festa i el protocol no escrit per culpa de l’èxit. Llevar la missa de completes per a mi és el punt d’inflexió. Una altra cosa que no em va agradar va ser llevar el primer ball del Jordi i posar-lo obert a la plaça del Mercat. A mi m’agrada tenir moments marcats a la festa. El primer bombo davant el fogueró de la rectoria, per exemple. El primer ball ha desvirtuat això. Conservam cal Baciner a les dues i quart, tota la resta s’ha desvirtuat. La figura del dimoni ja no és figura de dimoni, ara surten per fer-se fotos, la massificació fa que no puguin ballar i actuar com ho feien fins fa uns anys. Un dimoni ha de fer por als petits, ha d’encalçar les al·lotes… Un dimoni no s’ha de fer selfis…
JN: Sí, però la modernitat ens hi ha duit. Un temps no hi havia mòbils amb càmera.
AV: No són només les fotos, sinó que hem perdut la funció. El dimoni ja no mostra el pecat, ni la temptació. Hem creat una figura hem ccreat una figura entre mick mouse i un instagramer. no és culpa dels dimonis, sinó que culpa de la massificació no poden fer la seva funció.
JN: L’essència del dimoni és fer por. Els anys que ho vaig esser, vaig intentar fer el que em feren els dimonis a mi quan era petit. Record en Toni Aleix entrant a ca nostra i arribant davall els rentadors on jo m’havia amagat. Jo vaig pujar a un segon pis encalçant dos germans.
AV: Estam creant una generació que els volem llevar totes les pors de davant, i crec que és un error.
JN: A mi un pare em va donar una passada perquè vaig anar a espantar un fill seu. Em va alçar la mà i tot…
AV: Els nins volen un vestit de dimoni com qui vol una fressa d’Spiderman. No és un bon senyal.

Avui els joves ho capitalitzen tot. Ho massifiquen. Però ho viuen com voldríem que ho visquessin? Amb tanta de gent és inevitable que molts no sàpiguen com és i què és la festa… AV: Els joves i la massificació han estat el nostre gran èxit, i alhora el nostre gran fracàs…
JN: Per a mi és un orgull. Les festes són per a nosaltres. Una vegada ens digueren que posarien un tren. I nosaltres no volguérem tren. Les festes són per als manacorins.
AV: Resultava que els joves que érem dins el Patronat aleshores érem els més conservadors.
JN: Avui hi ha una part de poble que viu la festa així com la toca viure. El jovent no se sap els goigs, no saben que son les completes. Al primer ball hi van perquè és el primer, però no saben que és Sant Antoni, van a a beure, a engatar-se i de gresca, això una part. Uns altres un poc més grandets sí que trien la part de la festa que els agrada més. És mal de fer que agafin l’essència així com la vàrem viure nosaltres, perquè no l’han viscuda mai. Al Jordi al principi érem quatre rates, no hi havia ni autoritats.
AV: No tenc cap emperò que hi hagi molts de joves i que tenguin més energia que nosaltres que ara tenim quaranta o cinquanta anys. La meva recança és que no els hem pogut transmetre la real essència de Sant Antoni, no els hem transmès un protocol, inviolable, i l’hem violat cada any perquè la festa ens agafa massa força. El que demostra que hem modficat la festa és que beneïdes ja no hi són aquests joves, ja no hi surten, ja no veus joves que no han dormit i fan una carrossa, això és mantenir la festa.

Tothom ha de poder ser dimoni?
AV:
Quan qualcú prova de fer una cosa el criticam, i quan li va bé, ens fa enveja. Molta de gent diu que voldria ser dimoni, i a mi en Toni Aleix em va dir: “Jo tenc la puta desgràcia que sempre hi he hagut de ser”. Hi havia families que no volien que se sabés que tenien qualcú que feia de dimoni. La tria dels dimonis la fa una gent que han creat la tradició o l’han mantenguda. Ells han creat les seves normes, i han de ser aquestes fins que ells no les vulguin cedir.
JN: (mostra la portada del llibre de la història de Sant Antoni) Aquesta foto té més de cent anys. Avui hi ha descendents de gent que surt en aquesta foto que encara ballen. Aquesta gent ballava per no res perquè perdien el seu jornal de feina, si no ho feien. Ara bé, enguany s’ha fest una llista de possibles dimonis substituts, i això és una passa per democratitzar la festa.

Les dones demanen pas.
AV:
Si tenguéssim clar el que són els dimonis no tendríem discussió, perquè no compta la persona, compta la figura. Indis, moretons, cossiers, tot això ja és hora d’haver-ho canviat. Els dimonis també es poden canviar, però assegurant que qui hi ha davall la careta fa la seva funció. Ara bé, si qui lluita contra el patriarcat ha de basar el seu èxit en el fet que balli una dona, ho trob un insult al matriarcat mallorqí.
JN: En el primer especial de Sant Antoni del Cent per Cent (1999) ja em demanàreu en una enquesta si trobava que una dona podia ser dimoni. Vaig dir que sí. Avui en dia, estic molt dubtós. I vull dir una cosa: fent de dimoni jo he palpat, però només he palpat els qui m’han palpat a mi, i que quedi clar que m’han fet de tot, m’han fet el que han volgut, de vegades m’han fet mal i tot.

El Patronat fa el paper que li toca?
AV:
Quan la festa té bons resultats tothom hi vol entrar. Els darrers anys s’han fet modificacions perquè la separació de poders dins el Patronat ja no existeix. Abans la directiva i el baciner eren figures separades. Avui és tot u. A més, de cada dia es dona més poder a l’Ajuntament. I veuen la festa només en una direcció, com una bístia que va amb cucales. No saben mirar enrere per mirar què hem de mantenir. Donar a poc a poc el poder a l’Ajuntament serà la mort de la festa.
JN: Jo no crec que hi tengui tant de poder. No sé si el Patronat ho fa bé o no, i hi ha coses que per llei s’han de fer. Jo voldria, per exemple, que tothom pogués entrar a l’església com un temps, però avui no és possible. No podem anar contra la llei.
AV: A Artà o a Pollença sí que hi van. I aquí també hi havíem anat. JN: Jo crec que la festa ha evolucionat per a bé. Si fa vint anys ens haguessin dit que seria així, hauríem dit que era impossible.
AV: Jo el que crec és que quan tot faci ull podrem recuperar les essències una altra vegada.
JN: Podem estar ben orgullosos: som l’únic poble de Mallorca que canta completes, i no les hem perdudes mai. Moltes festes populars voldrien ser com nosaltres. AV: I tenim els dimonis, que quan elsdeixam ballar, són vertaders dimonis…

Back To Top
×Close search
Search