skip to Main Content
El Grip Del 1918 A Manacor

El grip del 1918 a Manacor

La passa de grip de principi del segle XX va ser la més virulenta i afectà sobretot persones d’entre vint i quaranta anys. Hi hagué 67 morts.

De totes les passes de grip viscudes a Mallorca (1889, 1918, 1957 i 1968) la més recordada és la del 1918, a causa de la gran mortalitat que provocà i perquè va atacar amb més virulència la gent jove que la major, ja que la gran majoria de víctimes tenien menys de 50 anys i els sectors d’edat més afectats varen ser entre 20 i 40 anys.

El 1918 trobà Manacor (i tot Mallorca) amb les defenses baixes. La I Guerra Mundial, tot i que Espanya no hi entrà, havia significat l’espoli dels béns de consum més necessaris per part dels pirates mallorquins els quals es feien d’or venent d’estraperlo a les potències en guerra –tot i estar prohibit– els articles de primera necessitat i aquests veien disparats els seus preus: un pa equivalia a un jornal. Molts de nins deixaven d’anar a escola per manca de roba o eren utilitzats com a mà d’obra i a l’hospici s’hi instal·lava la misèria. L’epidèmia trobava una gent debilitada per la fam, la manca d’higiene i de medicines, amb l’additament especial de la ignorància i la incultura generalitzada. Aquest era el Manacor de 1918.

El grip arribà en dues onades: una de benigna, entre març i juliol del 1918 i una altra, molt maligna, entre setembre i desembre. El batlle Josep Oliver en una sessió extraordinària celebrada l’1 de novembre –dia de Tots Sants– decretava la desinfecció diària de les tavernes i cafès, prohibia que es passàs el rosari a la casa dels morts i manava que aquests fossin portats al cementiri pel camí més curt, per ser enterrats de seguida. (He sentit comentar que a alguna persona la dugueren encara viva al cementeri). Suspenia l’obertura de cinemes, teatres i la celebració de reunions públiques; recomanava no visitar els malalts i prohibia a aquests sortir del seu domicili. Confiscà tota la producció de llet del municipi, que quedaria a partir d’aleshores en mans de l’Ajuntament per proveir, en primer lloc, els malalts. A més, publicà tot un seguit de normes que anaven des de l’obertura de la farmàcia de guàrdia al llarg de tot el dia, com també a mantenir encès l’enllumenat tota la nit.

Pels carrers es feien foguerons i fumerades de romaní i altres elements per aturar l’epidèmia. El Montepio local oferí medicament de franc per als necessitats i al cap d’uns dies cancel·lava els deutes de la gent autènticament pobra que havia penyorat fins i tot abrics i altra vestimenta per sobreviure. Un mes després començaria a remetre el grip, que no es donaria per vençut fins el 8 de desembre de 1918. El seu pas assolà Manacor, deixant seixanta-set morts. El mes de gener de 1919 es produiria un nou rebrot i se n’estenia una altra passa. Per sort no va ser de la mateixa intensitat.

Tot i la curta durada de l’epidèmia, va quedar gravada dins la memòria popular i el 1918 va ser des d’aleshores l’any del grip.

Antoni Tugores

Back To Top
×Close search
Search