skip to Main Content
El Judici Del Primer D’Octubre, Vist Des De Manacor

El judici del Primer d’Octubre, vist des de Manacor

Cent per Cent ha seguit sempre l’actualitat política, social i econòmica del nostre entorn més immediat, però també d’aquelles coses que passen allà deçà la mar. Aquesta setmana hem copsat les opinions de dos advocats per conèixer de primera mà quins són els condicionants i les contradiccions del judici per l’1 d’octubre

Perfil
Pep Pinya (Manacor, 1947) ha exercit com a advocat durant més de quaranta anys. No està especialitzat en cap àrea del dret en concret, perquè quan va començar “havíem de saber de tot”, és per tant, el que s’anomena un advocat “generalista”.

El primer a parlar és Pep Pinya. L’advocat manacorí ens adverteix que no l’interessa gaire fer valoracions de tot el que ja s’ha debatut aquests dies i setmanes anteriors en tertúlies i programes diversos de televisió.

“El mèrit dels advocats de la defensa”

“Tenen un enorme mèrit, duen a terme una labor que si la traslladàssim a termes d’una competició esportiva seria una marca mundial. Aquestes persones, cada dia durant una jornada llarguíssima se sotmeten a una tensió i a un esforç intel·lectual enorme, esforç físic. Jo quan he estat a judici, quan feim un judici penal, que dura tres o quatre hores, o matí i horabaixa, o dues o tres jornades com a màxim, quedes fos. No es discuteixen doblers ni patrimoni, sinó la llibertat i la vida de les persones. I a més ho fan en un ambient d’hostilitat”

“Alguna cosa falla si per demostrar un delicte calen 500 testimonis”

“En un judici on pràcticament tothom sap el que va passar, perquè els fets es varen retransmetre en directe, ara ens han de venir a contar-nos-ho centenars de testimonis. Quan per arribar a la conclusió que s’ha comès un delicte necessitam cinc-cents testimonis vol dir que la comissió del delicte no està gaire clara”.

“Un tribunal en situació de preeminència”

“Funcionam amb una llei d’enjudiciament de final del segle XI dins una sala on el tribunal està posat en una situació de preeminència, els que declaren estan en una situació d’inferioritat. A França ja es fan judicis on els jutges, els advocats i les parts seuen tots a la mateixa taula, seuen i aclareixen el que va passar”.

“No hi ha homogeneïtat”

“El judici no es du a terme d’una manera homogènia quant als temes que es tracten. i això desconcerta els advocats. es tracten quatre delictes: rebel·lió, sedició, malversació, desobediència. Arriba un testimoni i li fan preguntes sobre temes de rebel·lió. Acaba aquell testimoni, i en ve un altre, i li demanam sobre malversació. en comptes de centrar-se en blocs temàtics.

“El constrenyiment de la pertinència tendrà conseqüències”

“Hi ha un convenciment que el dret de defensa és practicament il·limitat, amb màximes garanties per a l’acusat. I s’accepten tota classe de proves, sempre que tenguin una mínima connexió amb els fets. Igual que l’exhibició de documents. Això s’ha fet sempre, i ara no es deixa fer.

“Regressió en drets humans”

“Tot plegat ens du ens du a una regressió dels drets humans que des de fa uns anys s’ha anat imposant per tot Europa. No és un fet aïllat, la pèrdua de la llibertat d’expressió, de la presumpció d’innocència, el dret a un judici just… Jo no veig un judici just, perquè es coarta contínuament el dret de defensa”.

“És possible que il·legalitzin partits”

“És possible que il·legalitzin partits, això ho fan quan els dona la gana. Joan Queralt, catedràtic de dret penal, deia que el paper ho aguanta tot i això val per les portades dels diaris i per les resolucions judicials”.

“És un judici voluntarista”

“Això vol dir que obeeix a un projecte planificat. El dret penal té una triple funció: exemplaritzant, retributiva (el qui la fa la paga i rehabilitadora. Hi ha un missatge adreçat a la societat civil catalana: veis el que els ha passat, idò alerta”.

“Una moixa carregada de paciència”

“L’estat és una moixa que mena moixets, carregada de paciència hi juguen, la mosseguen, s’hi posen damunt, fins que un moment s’aixeca i els arruixa a tots. Això és el que ha passat. Espanya ha dit que fins aquí podíem arribar. Ho hem vist a Brasil amb Lula, a Veneçuela amb Maduro. És com si diguessin ‘un poc de socialdemocràcia us la permetem’, però no aneu més enllà’. I tot això comença quan als Estats Units fan un negre president. Això fa moure una sèrie de mecanismes i tots elsanticossos es posen en funcionament”.

“No pretenien canviar les regles del joc”

“No volien canviar les regles del joc. Simplement els ha fallat el principi de la previsibilitat de la justícia. La justícia ha de ser previsible, i en aquest cas no ho ha estat”.

Perfil

Alberto García Carpallo (Madrid, 1985), llicenciat en dret per la UIB, exerceix com a advocat des del 2008. Arribat a Manacor el 1998, aquest misser madrileny està especialitzat en dret penal.

Ara pren la paraula, ben eloqüent, Alberto García Carpallo, advocat madrileny afincat a Manacor.

“Hi ha risc de fuga”

“Els acusats estan en presó preventiva perquè hi ha risc de fuga. La partida de Puigdemont a Bèlgicas els va fer molt de mal. Avui els Jordis estarien en llibertat, igual que Junqueras”.

“L’estat té el monopoli de la violència”

“El delicte de rebel·lió exigeix un altre tipus de violència que no ha existit aquí. Però sí que hi ha hagut altres situacions de violència, i cal tenir present que el monopoli de la violència el té l’estat. A més, si hi va haver una violència políciaca, una violència no en justifica una altra”.

“No vols el resultat, però acceptes el risc”

“Hi havia un avís que animar unes concretes actuacions podria generar determinades situacions. Si s’accepta tot això, s’accepta el risc. El dol eventual implica que no vols un resultat concret, però et representes que és un resultat altament probable, i els poden fer molt de mal per aquest cantó. Tothom, fins i tot Trapero, havien avisat d’aquest risc que es produissin accions violentes”.

“No són presos polítics”

“Que siguin presos polítics no té a veure amb el delicte. Un pres polític és una persona que per la seva ideologia és privada de llibertat. L’activitat delictiva és delictiva o no ho és. I és acusats ho són d’uns determinats fets, no d’una ideologia. El que es diu és que desobeir una resolució judicial és delicte, per exemple”.

“Si és il·legal no es pot fer”

“No és competència de la policia decidir què ha de fer i què no. Han de complir les resolucions judicials. I qui n’ha d’assumir les conseqüències, en tot cas, és el jutge, no la policia. Si s’entén que un referèndum és il·legal, aleshores no es pot fer i no s’ha de deixar fer, perquè deixar-lo fer seria un frau de llei”.

“La sobirania recau en el poble espanyol”

“La constitució també ha estat votada democràticament, per tots els territoris i persones que componien el país. Hi ha unes maneres de reformar la constitució, que no és inamovible, i no pots suplantar així com així l’anterior voluntat democràtica”.

“El procés és un enganabobos”

“El problema català és un problema artificial, un enganabobos, un invent de la dreta burgesa catalana, que ha controlat la classe treballadora, que els ha estat fidel, tot i les mesures que hi han pres en contra. Durant tot aquest temps no s’ha parlat de retallades en sanitat o en polítiques socials”.

“És un judici penal”

“Xavier melero, advocat de Joaquim Forn, va dir que això era un judici un penal. I només és un judici penal. Altres advocats fan un judici polític i s’equivoquen. ni més ni menys.

Back To Top
×Close search
Search