skip to Main Content
“El Llenguado M’ha Ajudat A Descobrir Que El Català és Una Llengua Molt Rica I A Vegades No Ens N’adonem”

“El Llenguado m’ha ajudat a descobrir que el català és una llengua molt rica i a vegades no ens n’adonem”

Per a Yolanda Sey, la cultura, i en especial la música, és una de les eines més potents que té la llengua per mantenir-se forta. L’actriu i cantant, integrant junt amb les seves germanes del grup The Sey Sisters, és presentadora amb Guillem Albà del programa ‘El Llenguado’ de TV3, estrenat el passat mes de gener. En aquest espai, ambdós descobreixen als espectadors la diversitat del català i debaten sobre temes com el parlar dels joves, la correcció política o les aportacions del feminisme a la llengua.

Quin diries que és l’objectiu principal del programa?
Jo crec que l’objectiu del programa és bastant divulgatiu. És un programa d’entreteniment i ens entretenim parlant de llengua, i això és una cosa que a Catalunya ens agrada molt: parlar de la llengua, de paraules noves. Sent una llengua que ha estat i està tan tocada i tan menystinguda en molts moments, als catalans ens agrada reivindicar-la i utilitzar-la, perquè és la nostra llengua. I està molt bé també perquè hi ha una part en què viatgem pel territori i descobrim altres maneres de parlar i de dir les coses, i això a mi em va ajudar a descobrir que tenim una llengua que és molt rica i que a vegades no ens n’adonem d’aquesta riquesa.

Quin ha estat l’indret que més t’ha sorprès de tots els que heu conegut?
Jo crec que el viatge que més vaig gaudir va ser un dels últims a la part del Rosselló, a Perpinyà i tota aquella zona, perquè és un territori molt resistent amb la llengua. Vam anar a escoles bressol i escoles on s’ensenya el català, i em va agradar molt veure que encara hi ha gent que segueix parlant la llengua i resisteix, això de dir: “És la nostra llengua, la parlem i estem molt orgullosos d’això”.

El programa pot servir perquè deixem de buscar aquell “català correcte”?
Sí, jo crec que sí. Molt sovint, quan arribàvem als llocs, molta gent el primer que ens deia era: “Nosaltres no parlem bé el català!”. Està assumit que el català correcte és un, el que surt a TV3 i a la resta de mitjans, i que els altres no existeixen, i jo crec que el programa està molt bé per veure la riquesa que té la llengua i per mostrar que totes les formes de parlar són vàlides; que tot és català. I penso que els mitjans haurien de fer una mica més d’incís en això, en intentar reflectir totes les variants que té el català i fer entendre que no només hi ha un que hem de seguir tots.

Al programa parleu sobre el català dels joves. Penses que l’argot juvenil devalua la llengua o només la modifica?
Aquest és un tema molt delicat, hi ha moltes opinions i jo mateixa tinc moltes opinions enfrontades. Els joves sempre hem parlat diferent i l’argot adolescent és així, però no sé si això és devaluar una llengua. Jo crec que és una etapa. Jo abans parlava pitjor que ara, perquè utilitzava més castellanismes i perquè era adolescent i parlava amb aquesta rebel·lia d’adolescent que et fa parlar diferent, però penso que després es recupera; que li trobes més valor a la llengua. A més, crec que a part de l’etapa depèn molt d’on visquis, perquè en el capítol dedicat als joves vaig veure molta diferència entre els joves de Barcelona i els de Vic, per exemple, on hi ha molts pocs llocs que es parli castellà. L’argot juvenil hi és, però és molt diferent del de Barcelona, que està molt més en contacte amb el castellà.

Precisament van crear debat unes declaracions de l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, en què animava a la gent a no canviar del català al castellà quan parlessin amb algú que, “pel seu aspecte físic o nom”, no semblés català. Com a dona racialitzada, has tingut aquesta sensació?
Aquest debat em genera molts dubtes, bàsicament perquè a mi sí que em passa. Quan vaig pel carrer la gent no em parla mai català, o ho fan en molt pocs casos, perquè es dóna per suposat que la gent que pel nostre aspecte físic semblem de fora no parlem la llengua autòctona. Hi ha un racisme molt inherent a la llengua, i és el fet de no entendre que les persones que, encara que no ho sembli, hem nascut aquí i podem parlar perfectament igual que qualsevol altra persona perquè hem nascut aquí i aquesta és la nostra llengua. Canviar de llengua quan veus una persona que no és blanca pel fet de pensar que no t’entendrà és un error que comet molta gent.Parleu en un capítol sobre les aportacions del feminisme al català.

Què heu descobert amb aquest programa?
Per mi és el millor capítol. Crec que per canviar el món o la visió del món el llenguatge inclusiu és molt important. I una de les coses que, tot i que ja sabia, em vaig adonar més, és la resistència que hi ha a canviar això. I crec que el programa està bé perquè ensenya molts punts de vista, tant de gent que està a favor que el llenguatge sigui inclusiu i d’utilitzar el femení genèric com d’altra que no.

Penses que el català és ara més inclusiu que fa uns anys?
Jo crec que s’hi pensa més. És més inclusiu segons en quin àmbit i amb qui et moguis, perquè sí que és cert que les noies que estem una mica més posades al moviment feminista intentem utilitzar un llenguatge inclusiu i hi creem debat, no només sobre l’escenari sinó també fora, amb els nostres grups d’amics i amigues. I crec que en els petits cercles sí que s’està canviant, però en general no ho sé, em costa veure-ho. És una cosa que hem d’estar tota l’estona en alerta i que en general la gent no hi pensa sempre. No sé si ha canviat, però que s’hi pensa més que abans i s’hi posa més atenció, això segur.

Text: Aitana Glasser/AMIC
Fotos; Marina Rodríguez/AMIC

Back To Top
×Close search
Search