skip to Main Content

“El llibre conta la veritat d’en Joan, i hi surten les persones que ell volia que hi sortissin”

[pullquote] Antoni Gomila i Albert Carvajal han escrit  Riera Ferrari, la història de la meva vida, en primera persona. En parlam amb Carvajal
[/pullquote]

 

Què hi podem trobar en aquest llibre?
La vida d’en Joan, en primera persona. Això vàrem tenir ocasió de dir-ho a la presentació: no hem volgut de fer de biògrafs, ni de censors, hem transcrit exactament allò que ell volia que sortís al seu llibre.

Com l’heu fet?
Aquest llibre va sorgir de manera casual, perquè nosaltres no havíem tocat fins ara el tema de les biografies; i no és que no en volguéssim fer, però fins ara no havíem tengut ocasió. Un dia, en Llorenç Femenies, de l’Agrícola, ens va dir que en Joan cercava algú per fer la seva biografia, i que havien pensat amb nosaltres… Nosaltres hi anàrem, no vull dir amb por, però sí amb respecte. Ara bé, després de parlar deu minuts amb en Joan vàrem veure que no seríem capaços de dir-li que no.

Quan era això?
Fa tres anys. A partir d’aquí, encetàrem dos anys d’entrevistes, gairebé ens vèiem cada dissabte, a vegades estàvem tres hores, a vegades dues… I enregistràrem les converses, amb l’única mala notícia que ell malauradament no l’haurà pogut veure publicat.

Tot el llibre neix d’aquestes converses o heu tengut d’altres col·laboracions?
No hi ha hagut altres col·laboracions. Són les converses amb ell. Seguírem un eix cronològic, començàrem d’ençà que era petit, i arribàrem anar al dia; només vàrem haver d’afegir el capítol de la seva mort. El format, la portada, la distribució de l’interior… Tot és així com ell ens va marcar en vida. A més, ell tenia la idea de personalitzar cada pàgina, això, malauradament, no ha pogut esser.

Hi surt qualque secret d’en Riera Ferrari? Qualque detall desconegut fins ara?
Jo crec que no, bàsicament perquè en Joan era una persona molt coneguda, i a la vegada es va envoltar de moltes persones, i en certa manera la seva vida era prou coneguda com perquè hi hagi qualque secret que el llibre pugui destapar. Ara bé, el fet que hagi estat sempre envoltat de tanta gent, també fa que el llibre no sigui acceptat per tothom. En el sentit que molta gent s’hi cercarà i no s’hi trobarà; i a la inversa, gent que no s’ho pensa, s’hi trobarà. Això ha creat un problema, perquè moltes de les històries que en Joan conta, hi ha persones que les posaran en dubte. Nosaltres volem deixar clar que la història que conta és la seva, ell podia elegir allò que volia contar i anomenar les persones que ell volia. Les mitges veritats o omissions són responsabilitat d’ell, nosaltres hem volgut ser fidels al 100% de tot allò que ens va contar. A més, vull dir que aquest llibre m’ha permès comprovar que Manacor té moltes virtuts, però a la vegada té defectes, i un dels que té és l’enveja. Crec que aquest llibre, en certa manera, ha provocat enveges, no tant pel que conta sinó per qui ha tengut cura que això surti a la llum.

Has dit que el llibre seguia un fil cronològic, podem destacar qualque episodi important de la seva vida? Hi trobam etapes diferents?
Sí, tal com ja hem dit segueix un eix cronològic, i està estructurat en capítols. Ell a la seva infantesa va tenir un cop molt fort, que va ser la mort de la seva mare, això va condicionar la resta de la seva vida. La mare era una persona molt artística, anava a la moda, llegia les notícies culturals de l’època… Ell tenia vuit anys quan va morir, però sempre va creure que havia heretat la part artística d’ella. Quan va acabar el batxiller va anar a Barcelona i conta que allà va començar a viure. Llavors, quan torna, llicenciat en Belles Arts, Manacor l’ofega. Li surt l’oportunitat d’anar a fer feina a Cala d’Or com a arquitecte d’interiors i se n’hi va. Tot i que sigui una faceta desconeguda de la seva vida, va fer aquesta feina devers deu anys. Però després entra en contacte amb la màfia urbanística que destrueix el Cala d’Or que ell havia vist néixer, se’n tem que allà ja no hi té res a fer, i torna cap aquí. Quan arriba veu que Manacor ja és una cosa diferent de la que ell havia deixat.

Què ha significat per Manacor Riera Ferrari, tant artísticament com altruistament?
Tot i que haguem parlat de dues etapes en les seves relacions amb Manacor, quan torna de Barcelona i quan torna de Cala d’Or, ell sempre deia “A Manacor, l’estim molt”, sempre partia d’aquesta premissa. Crec que ha estat l’artista de més projecció i més conegut, no només arreu de l’illa, sinó també fora. I com tu deies no només ha destacat per la seva obra, sinó que era una persona d’enorme bonhomia, i un moment va pensar que havia de fer qualque cosa per ajudar els més necessitats, i va començar amb les subhastes, i llavors amb les Serenates a l’Auba. Tot això li va dur molta de feina, i pens que no se li ha reconegut tant com pertoca.

Back To Top
×Close search
Search