skip to Main Content

“El meu padrí feia servir la fona per dur les ovelles a lloc”

[pullquote] Pere Sastre Fiol (1976), mig inquer, mig selvatgí, és foner. Va aprendre a manejar la fona quan era ben petit i ara fa tallers per mostrar aquest art als infants. El mes passat va ser a l’IES Porto Cristo
[/pullquote]

Com i quan et vares interessar pel tir de fona?
El meu padrí tenia fones, de sempre; i en feia també, feia fones molt ràpides. Ell les usava per guardar les ovelles, per dur-les a lloc. D’ell vaig conèixer el tir de fona, i en vaig aprendre, tot i que al cap i a la fi, tothom n’aprèn tot sol, a tirar…
Llavors, quan era adolescent, ho vaig abandonar un poc, però més endavant hi vaig tornar. Tenia companys que ho feien. Actualment mantenc la llicència, tot i que no vaig a totes les tirades, només vaig a les que puc.

En què consisteix el tir de fona com a esport?
Hi ha dues modalitats, una que es basa en l’habilitat i l’altra que es basa en la força. La primera es diu de punteria, i l’objectiu és encertar una diana des de diferents distàncies. Es pot tirar des de quinze, trenta, quaranta-cinc, seixanta o noranta passes. Cada passa equival a seixanta-cinc centímetres.
L’altra modalitat és la de distància, aquí es tracta d’enviar la pedra el més lluny possible.

Què fa la diana?
La diana és un quadre de fusta, d’un metre i vint centímetres de costat, amb un cercle de cinquanta centímetres de diàmetre en el centre.

Què tirau, pedres o pilotes?
Hi ha les dues possibilitats, hi ha dos campionats a Mallorca, el de pilota i el de pedra, i hi ha foners que fan les dues modalitats i d’altres que només en fan una. I quan tiram pedres, cadascú tira el pes que vol. Devers cent cinquanta grams sol esser el pes més normal, tot i que hi ha gent que tira pedres com un ou d’estruç, has de tenir braç per tirar això, però…

Quants de foners hi ha a Balears?
La meva llicència és la 434, i és de les darreres, tot i que aquí hi ha foners vells, o que ja no tiren. Ara a una tirada n’hi poden participar 50 o 60… Per equips podem arribar a ser un centenar.

De dones, n’hi ha?
Sí, la meva dona és fonera; manquen dones, però n’hi ha. Tiren amb distàncies diferents, tot i que la meva dona tira igual que jo, fins i tot n’hi ha una que tira el doble que jo.

I quants de clubs hi ha?
N’hi ha un parell… N’hi ha a Sóller, Lloseta, Llubí, Son Servera, el Coll d’en Rabassa, España, que és un club on són tot militars… Llavors hi ha el club de Mallorca, que és el club que té més foners. Ah, i un club a Eivissa i un a Menorca. I a Felanitx també hi havia un club, que avui no té foners, però que encara existeix. Jo he competit amb ells qualque vegada, perquè som independent i quan hi ha competicions per equip vaig amb un equip o un altre.

Fa poc vares anar a l’IES Porto Cristo a fer un taller per als joves, què feis en aquests tallers?
Primer de tot els explic una mica la història, aquesta part dura devers quaranta minuts, també els explic els tipus de fona que hi ha, quines són les parts de la fona… Està bé dir que sempre en saben qualque cosa ja, normalment tenen una idea del que és la fona. Els duc projectils de terracota, de pedra, de plom, perquè els vegin. La història m’agrada molt i he tengut la sort de poder-la explicar als nins. Llavors ve la part de fer la fona. Cada dos nins, o cada tres els més petits, fan una fona. En mitja horeta la tenen feta. Llavors ve la part pràctica, i els nins llancen amb les fones que han fet, i amb pilotes de tennis.

Se’n surten? És mal de fer tirar amb fona?
Això és com tot, hi ha gent que tira millor i d’altres pitjor; com qualsevol esport, tothom sabrà jugar però sempre n’hi haurà algun que jugarà millor. Sempre veus qualque nin que tot d’una ho agafa, però tothom tira, i pocs nins he vist que no els agradàs. Record una vegada, que una nina de tot d’una es va impressionar una mica, perquè quan tires, la fona, amb l’aire, fa un tro… Però després ja tirava com els altres.

Què ha de tenir un bon foner? Com s’ha de fer per tirar bé?
També depèn de cada gust. Per començar ha de tirar la pedra per damunt la cintura. Llavors hi ha gent que tira en paràbola, però a mi m’agrada més un tir recte i dret, tires amb més potència. Si posam el tir en paràbola en el context antic, de guerra, el contrincant veuria venir la pedra, i amb mitja passa es llevaria; per això, per jo, un bon tirador ha de tirar fort, i ha de ser un llançament directe i dret, que se senti l’esclafit. Tot val, i cada llançament té lo seu, però a mi m’agrada més així. El campió de Mallorca d’enguany és Lluís Pons, és un menorquí que deu fer dos metres d’alçada, i és d’aquests que tira fort. Pensa que la pedra arriba sortir a gairebé 200 kilòmetres per hora, i de distància pot arribar als 240 metres.

El tir de fona és una cosa exclusiva de les Illes o existeix a més llocs?
Com a esport només hi és aquí, l’única federació que hi ha en el món és la de les Illes Balears. Però cada any fa una trobada mundial, i hi ve gent de fora, que per un motiu o un altre ha conegut la fona. Vénen amb fones fetes seves. Com a curiositat et diré que fa dos o tres anys ha vengut una fonera nepalí, amb la seva fona feta de llama, per mi. En aquesta trobada, a vegades ens vestim com els foners antics, és un dia especial, normalment es fa al Castell de Sant Carles.

La fona és considerada com una arma?
Sí, a Espanya la fona és considerada una arma blanca. Per altra banda, els palestins avui tiren amb fona, i s’enfronten amb les fones a un exèrcit amb míssils. Voltar una fona palestina és pena de mort.

Vols afegir qualque cosa més?
Sí, m’agradaria dir un parell de coses que sempre dic als al·lots. La primera és la reflexió que faig a final de cada taller. Sempre els dic: Ara que heu conegut la fona, i heu vist que el tir de fona està viu; a qui creis que hauríem de donar les gràcies?

A qui?
Saps qui és que ensenyava als nins a tirar amb fona? Les mares! Els penjaven el berenar a un arbre, i fins que no el ferien i el tomaven amb la fona, no menjaven. Així que el mèrit és de les mares. Els pares estaven ocupats amb guerres. Això et parl abans que arribassin els romans.
Llavors, per acabar, també m’agradaria que la gent sabés què vol dir Balears. Què significa? D’on ve? Idò mira, el moviment de voltar la fona es diu balejar. El balear és el mestre llançador de pedres. Per altra banda el nom de Gimnèsies ve de gimnesta, gimnasta, home que lluita nuu, només amb una fona. La nostra història sempre ha estat vinculada als foners. Tot això també ho explic als nins.

Back To Top
×Close search
Search