skip to Main Content
“El Microteatre Necessita Pocs Elements De Representació”

“El microteatre necessita pocs elements de representació”

Francesc Vernet (Barcelona, 1950), professor i director de teatre a diversos instituts del Principat, i darrerament també a Artà, publica ara Corleone i altres peces teatrals, un llibre amb cinc obres pensades per a la fórmula del microteatre. Diumenge a les 19h, sen representaran tres a la sala la Fornal.

Cinc peces componen el llibre. Quines són?
Corleone, que és la que dóna títol al llibre, està basada en un fet real, el cas dels maniquís a Son Servera. La història en si ja era surrealista, i més després de la incorporació del regidor Cànoves al cas… Cartes des del front està basat en unes cartes que va escriure el meu pare a la seva germana quan era al front de l’Ebre. És un teatre testimonial. Per descomptat, he hagut d’adaptar i reduir les cartes, perquè en sortissin textos curts. Les altres tres peces són més de comèdia. ABC explica la història d’una clienta d’una perruqueria que està obsessionada per l’ordre alfabètic. Li diuen Aina Ballester Caldentey… ABC són les seves inicials. Tot el que fa ha de ser en ordre alfabètic, i això li fa prendre decisions surrealistes i inversemblants. “No sé què fer” conta la història d’un cagadubtes, un home indecís que no sap mai cap a on tirar. La darrera és Càsting, una mostra de fregolisme, de capacitat d’un mateix actor de canviar de vestuari i de paper durant la mateixa obra i en pocs moments.

Han estat totes representades?
No, només tres: Corleone, ABC i No sé què fer. Les altres estan pendents d’estrena. Si no hi ha res de nou, Cartes es del front es podrà estrenar d’aquí a un mes. I Càsting potser a l’estiu.

Sempre sou el mateix equip?
Sí. Jo en sóc l’autor i també el director. Jesús Crespí repeteix en dues. I també comptam amb quatre dones: Núria Martín, Maria José González, Carme Espases i Marga Tauler. La companyia som nosaltres però ara hi ha els que fan cartes des del front: dos joves de Sant Llorenç, Cecília Genovard i Antoni Adrover.

Havies escrit teatre abans?
Sí, però no s’havia publicat. Era teatre per a grups amateurs i per a alumnes. Tot s’havia representat, però no anava més enllà. Eren històries on cercava uns ambients que hi poguessin sortir deu o quinze actors.

Vista l’experiència, gosaries fer una obra més llarga?
M’ho han demanat i m’ho estic pensant. Atrevir-me m’hi atreviré, però m’ho pas molt bé amb el microteatre, perquè si tens la idea és ràpid de fer i necessita pocs elements de representació.

Escrius a raig, o penses abans determinades tècniques que provoquin la rialla, que mantenguin el suspens…
Aplic tècniques pròpies del teatre. M’agrada jugar amb les paraules i sempre busco aquest efecte, perquè hi hagi un subtext. També hi incorporo recursos humorístics perquè el públic entengui com són els personatges.

Hi ha missatge en aquestes obres que són més una comèdia?
Sempre dic que càsting és un pur divertimento. Però a No sé que fer, que també és comèdia, hi ha la idea de la persona que sempre dubta i necessita l’amistat per resoldre aquests dubtes. I a ABC no em fot de l’obsessió de la protagonista però sí que explico els embolics que aquesta obsessió li generants

Back To Top
×Close search
Search