skip to Main Content

“El mundial de Miquel Mas va ser com una claror dins la fosca”

[pullquote] Sebastià Llodrà (Manacor, 1977) és mestre d’escola. Des de fa dos mesos és regidor de l’Ajuntament de Manacor per MÉS-Esquerra i delegat de les àrees d’Educació, Normalització Lingüística i Esports
[/pullquote]

Quan et varen dir que anaves de número cinc, et veies de regidor?
Ja hi havia enquestes que ens donaven bastant. Ho veia possible i m’anava fent a la idea. La decisió la prenguérem pensant que hi havia opcions de ser regidor.

I encara més, et veies dins l’equip de govern?
Així com està de fragmentat avui l’Ajuntament, un excel·lent resultat et podia deixar a l’oposició i un resultat més mediocre et podia deixar dins l’equip de govern.

Explica’ns les emocions viscudes aquells dies de final de maig i principi de juny?
La nit electoral… no havia vist mai tanta gent plorant d’alegria. Tota la gent conscienciada a nivell lingüístic i de defensa del territori, tota aquella gent… és com si haguessin fet un alè. Les emocions d’aquell vespre no les oblidaré mai. El dia que prenguérem possessió, vaig tenir la sensació de molta responsabilitat, no hi ha vertigen ni por, però si la idea que tot això va molt de veres i que tenim molta de gent darrere que espera molt de nosaltres.

També varen ser moments d’incertesa.
Record com a molt emotiu el moment que Amanda Fernández va dir el nom de Miquel Oliver. Quan vàrem veure que cada grup es votava a si mateix vàrem veure que governaríem nosaltres.

Tu vares ser a les negociacions. Què va passar? Com s’explica que estigueu en minoria?
Hi ha dos factors bàsics. Un és que PI i AIPC negocien en bloc, i això els dóna molta força a l’hora de governar, però també poca cintura. L’altre fet bàsic és quan el PSOE no es veu en un pacte de setze i sobretot amb el PI. Quan veim que nosaltres tots sols hem de governar amb PI i AIPC, que és el que hi havia hagut els darrers dotze anys, veim que podríem fer més coses governant en minoria o quedant dignament a l’oposició.

I tot d’una que arribes, el conflicte amb les famílies de sa Torre. Quina solució hi ha?
És llarg explicar els antecedents. Sortíem d’una Conselleria molt poc dialogant. El procés de repartiment equitatiu de l’alumnat havia estat una demanda del consell escolar municipal, d’acord amb els directors i directores de Manacor. Tot això estava ratificat per unanimitat per una sessió plenària de l’Ajuntament. El compromís és mantenir-nos ferms en aquest sentit, alhora que comprenem el possible disgust de les famílies que no hagin obtingut l’escola que havien demanat en primera opció. A partir d’aquí hem tengut una reunió amb aquestes vint-i-una famílies per fer-los avinent que el centre de sa Torre tendrà les mateixes condicions que els altres, fins i tot amb la ràtio general més baixa, i que l’Ajuntament garantirà serveis bàsics com escola matinera, menjador i serveis extraescolars. La resposta de les famílies no va ser positiva. A partir d’aquí hi ha una feina a mig termini que és continuar amb l’escolarització equitativa, i hi ha també una feina de la Conselleria, que és empoderar el centre a nivell pedagògic.

I per tant?
Tot plegat és fruit d’una mala planificació al llarg dels anys, que ara ha de canviar. La Conselleria es mantindrà amb les ràtios marcades . Per enguany esper que hi hagi famílies que es replantegin la postura i al final matriculin els seus infants.

Hi ha famílies que veuen més el problema en el Simó Ballester que a Sa Torre…
El Simó Ballester és el centre de primària que té adscripció directa amb Sa Torre, i jo estic segur que el Simó Ballester estarà a l’alçada de les reclamacions dels pares i sabrà fer una oferta al nivell dels altres centres del poble.

Quines són les directrius que us marcau en educació?
Les competències en educació són molt poques, i les més costoses no li són pròpies. S’ha de fer una feina complementària amb oferta de quilòmetre zero, amb la creació de sentiment de poble, coneixement de l’entorn més proper: festes, autors, escriptors, artistes… S’ha de fer una transmissió educativa de continguts de proximitat, que ja es feia, i que nosaltres volem potenciar. L’escola de música seguirà com fins ara, professionals que són contractats per l’Ajuntament, la resta de l’oferta es completa amb una concessió a una empresa. El model actual és vàlid, tot i que a mig termini es podrien fer ampliacions de l’oferta.

En esports estau en plena preparació de l’homenatge a Miquel Mas pels cinquanta anys del seu campionat del món.
Just iniciat el nostre mandat es va posar en contacte amb nosaltres la filla d’en Miquel Mas. És un tema que m’ha motivat. És molt important que un poble tengui els propis símbols i mites. En Miquel va ser com una claror enmig de la fosca. Molta gent ho conta com l’alegria del poble d’aquell moment. Més enllà d’això en Miquel transmet uns valors d’una persona amb un origen familiar humil, que perquè ell arribàs on va arribar va haver de fer molts de sacrificis, i ell també ho ha heretat, és un homenatge que va més enllà d’allò estrictament esportiu.

Què fa el Patronat Municipal d’Esports?
Dóna agilitat administrativa a l’hora d’autoritzar usos, de fer pagaments de factures, etc. Una crítica que s’ha de fer al Patronat és que hi falta participació de les entitats, clubs i associacions esportius. S’ha de dinamitzar i potenciar la participació de les entitats esportives en la presa de decisions.

I la delegació d’esports?
La feina d’esports és de gestió d’instal·lacions i complementar i ajudar les activitats que fan els clubs. Però també volem potenciar al màxim l’accés de l’esport no federat a les instal·lacions esportives.

Calen nous pavellons i poliesportius?
Nosaltres en el programa no apostam per la construcció de grans infraestructures esportives. Aniria bé tenir-ne més, però hi ha un problema de finançament. Darrere les grans obres que s’han fet hi ha el govern autonòmic, i des del moment que el govern autonòmic està infradotat… és allò de l’espoli fiscal, que en aquest cas queda més que clar. Sigui com sigui, el problema d’esports a l’Ajuntament no és tant d’infraestructures com de manca de personal.

També tens competències en Política lingüística.
Sí. En un país normal aquesta delegació no hauria d’existir. És tan transversal que ho hauria de tocar tot.

L’Ajuntament ha estat notícia per haver convocat una plaça de zelador sense el requisit de català.
Segons la reforma de la llei de funció pública el català deixava de ser un requisit. I ho podia ser si ho establia de l’Ajuntament, però l’Ajuntament no tria el perfil de les places. Com a mèrit, sí que és ver, el català hi estava molt valorat. Hem de donar pressa al govern perquè el canvi de la llei tiri endavant.

A banda de l’oferta de cursos per part de l’Escola de Mallorquí, hi haurà altres eleccions?
L’administració ha de predicar amb l’exemple, revisar la retolació d’instal·lacions, de portals web, que estiguin escrits correctament en català. Les campanyes s’han de fer en positiu. Hem de vendre el coneixement i l’ús de la llengua com un valor afegit per a la gent que viu aquí. I hem de potenciar les festes populars, la glosa, i dins aquestes manifestacions culturals la normalització lingüística hi és implícita, sense descartar campanyes en el comerç… D’altra banda, aquí hi ha una feina bàsica dels grans mitjans de comunicació, i recuperar canals 33, 3/24 i tenir un canal d’IB3 que sigui vertaderament propi.

A la centraleta de l’Ajuntament ens diran “bon dia” o “sí, le paso”?
Estic segur que tots els funcionaris que actuen de cara al públic ho fan en català.

De qui és Na Camel·la, de l’Ajuntament o de la Conselleria?
Amb certesa ho desconec. Independentment dels conflictes que hi pugui haver, hi ha d’haver un contacte directe i fluid entre les diferents institucions. A la gent que en faci ús li és igual de qui és competència l’espai. Feina entre les institucions per arribar a acords i posar el servei part damunt tot.

Back To Top
×Close search
Search