skip to Main Content
“El Patriarcat Més Hegemònic Es Nega A Perdre El Privilegi Masculí De Comprar Una Dona Sempre Que Vulgui”

“El patriarcat més hegemònic es nega a perdre el privilegi masculí de comprar una dona sempre que vulgui”

Mabel Lozano (Toledo, 1967) és directora de cinema, documentalista, productora i activista pels drets de les dones. Fa pocs dies va passar per Manacor per presentar la seva darrera pel·lícula, “El Proxeneta” i treballar amb diferents instituts la qüestió de la tracta i la prostitució. Parlam amb ella sobre la seva feina.

Com decideixes passar de ser actriu a directora de cinema i escriptora?
Probablement si hagués tengut referents de petita al meu poble de Toledo, hauria estat directora de cinema abans perquè quan vaig començar a actuar ja vaig tenir molt clar que jo el que volia era ser directora i el tipus de cinema que volia fer. Les dones no hem tengut referents en molts àmbits, entre ells el cinematogràfic. Això també té repercussió en com les dones hem estat representades en el cinema, en la televisió, en la publicitat… A les dones ens ha mancat una èpica perquè no hem construït les històries nosaltres mateixes. Per exemple, jo de petita, en els dibuixos animats que veia, em sentia identificada amb els al·lots. No perquè volgués ser un al·lot, perquè m’encanta ser una dona sinó perquè els divertits i els que tenien valor eren els al·lots i en canvi, les al·lotes eren les cuidadores: mares, esposes, infermeres…

Els dos documentals que es van poder veure a Manacor parlen sobre tracta i prostitució. Quin impacte tenen a l’Estat espanyol?
Les dades que tenim són la punta de l’iceberg: 50 mil dones estan en situació de prostitució, moltes d’elles en situació de captiveri i 8,5 milions d’homes consumeixen sexe de pagament. És important no desvincular la tracta de la prostitució perquè encara que siguin dos fenòmens diferents, la prostitució necessita de la tracta. De fet, la tracta amb fins d’explotació sexual no existiria sense la prostitució. D’on surten aquestes 50 mil dones que, segons les forces i cossos de seguretat de l’Estat, estan essent prostituïdes i que majoritàriament són migrants? Surten de la precarietat, de la necessitat, de la desigualtat, de la violència de gènere… Són dones com tu i com jo però pel fet d’haver nascut, per exemple, a Nigèria, han nascut despullades de drets. Tant “Chicas Nuevas 24 horas” com “El Proxeneta” són dos llargmetratges que tenen el focus posat en diferents punts. En el primer, el punt de mira són els països de captació d’aquestes dones i xerr del viatge que realitzen les víctimes de tracta a través de quatre dones, dues d’elles menors d’edat.

Fotograma del documental “El Proxeneta”

I el proxeneta posa el focus en l’explotador i el consumidor.
Sí. És el testimoni d’un dels grans ideòlegs de la tracta, creador dels macrobordells i que estava en el món de la prostitució des de l’època dels 80. Un proxeneta condemnat i sentenciat com ell mai havia parlat públicament, és un testimoni únic i inèdit. Ell explica com és la part de darrere d’aquest negoci: no només la part de les dones però també com es blanquegen els doblers, a nom de qui estan els puticlubs, les complicitats que necessiten per fer d’aquest negoci el segon del món, només per davall del tràfic d’armes.

Com aconsegueixes aquest testimoni?
Ell em va buscar a mi. Pensa que ja l’any 2005 vaig produir i dirigir el meu primer documental sobre el tema, “Voces contra la trata” i ningú xerrava del tema. Ell es va rehabilitar i ha fet un gir de 180 graus a la seva vida. Llavors va voler compartir el seu dolor amb jo. D’aquí va néixer, primer el llibre “El Proxeneta” i després la pel·lícula.

Vas fer a Manacor una activitat amb gent jove. Conscienciar aquest sector és el més important?
Són el passat, el present i el futur. El que no podem fer és continuar fent un treball endogàmic cap a nosaltres mateixes. Hem d’anar a buscar als nostres fills, als instituts i a la gent jove per educar. Jo utilitz el cinema com una eina de sensibilització. Pensa que els joves són natius digitals i els arriba la informació a través d’Internet. Realment els joves són el present i el futur del sexe de pagament: desaccelerar la demanda a través de l’educació és importantíssim. La sexualitat s’ha d’ensenyar lliure, des del respecte, el desig mutu, l’empatia, l’equitat i la democràcia… I en la prostitució no existeix res d’això. La solució passa per l’educació dels menors però tampoc hem d’oblidar-nos de la legislació, que a l’Estat espanyol és vergonyosament laxa.

Dins del feminisme hi ha un gran debat amb la qüestió de la prostitució. Tu defenses una postura abolicionista?
Clarament. Quan jo xerr de tracta i prostitució, no parl d’un petit cabdell de dones que puguin dir que són majors d’edat, que són lliures, que exerceixen per compte propi i no tenen proxenetes. Aquestes dones són una minoria. A Espanya, la majoria de dones que exerceixen la prostitució ho fan a compte d’un tercer que és aquella persona que es lucra. La majoria de dones, si haguessin tengut una altra opció, no estarien sent prostituïdes. En molts casos elles ho han decidit però no hi ha voluntarietat és que no tenen altra sortida. Quin consentiment hi ha entre ser puta o ser puta quan no tens d’altra opció? L’abolicionisme el que vol és vestir de drets a les dones i fer una feina de reinserció amb elles, perseguint el proxeneta i el consumidor. No és prohibició sense més: en ple segle XXI no es pot comprar a un ésser humà. En molts casos aquells que compren sexe no compren només això: es tracta de domini, d’espais de poder, de submissió. El patriarcat més hegemònic es nega a perdre el privilegi masculí de comprar una dona sempre que vulgui.

Back To Top
×Close search
Search