skip to Main Content
El Perfeccionisme

El perfeccionisme

Sovint ens referim al perfeccionisme com quelcom negatiu, però la veritat és que no sempre és així. Llavors, aquest tret de personalitat pot ser positiu quan és adaptatiu per a la persona, és a dir, quan ens beneficia en algun sentit, com per exemple: Quan m´impulsa a fer les coses de la millor manera possible, a aconseguir els objectius proposats, a millorar en diferents àmbits (laboral, familiar, parella, etc), a ser metòdic/a i ordenat/da, etc.
Però cal anar amb compte perquè això no sempre és així i l´excés de perfeccionisme pot resultar negatiu i ens pot perjudicar de diferents maneres i en diversos aspectes de la nostra vida.
Anem, doncs, a conèixer una mica més sobre aquest perfeccionisme desadaptatiu o disfuncional.

POSSIBLES CAUSES DEL PERFECCIONISME:
GENÈTIQUES: Predisposició genètica amb la qual naixem.
AMBIENTALS: L´entorn on hem crescut i ens hem desenvolupat, on destacarien diferents situacions.
– Pares autoritaris amb un alt nivell de exigència cap als fills/es: D´aquesta manera els infants es tornen molt autoexigents i perfeccionistes degut a que pensen que és l´unica manera de rebre l´atenció i afecte dels pares.
– Pares perfeccionistes: Els fills d´aquests pares tendeixen a desenvolupar aquesta personalitat perfeccionista per modelatge, és a dir, perquè és el que han viscut i après en el seu ambient proper (models).
– Patir humiliacions de manera habitual durant la infància: Això pot portar a pensar que, per a ser acceptats/des i deixar de ser humiliats/des, haurem d’esforçar-nos a aconseguir la perfecció.
– Créixer en una llar amb pares i/o germans molt exitosos: Amb la finalitat de voler aconseguir el mateix èxit o similar, aprendrem a viure amb una autoexigència elevada.
– Baixa autoestima: Ens pot dur a cercar la perfecció, pensant – erròniament – que d´aquesta manera es compensaran els sentiments d´inferioritat.
– Poca tolerància al fracàs: El fet de percebre l´error o equivocació com quelcom inacceptable ens pot dur a cercar la perfecció constantment.
– Competitivitat: La societat altament competitiva en la qual vivim pot causar que ens obsessionem per la perfecció per tal d´aconseguir bons resultats i destacar per sobre dels altres.

CONSEQÜÈNCIES DE L´EXCÉS DE PERFECCIONISME:
• Elevats nivells d´estrés i ansietat.
• Depressió.
• Sensació d´insatisfacció crònica.
• Culpabilitat.
• Baixa autoestima i pèrdua d´autoconfiança.
• Rigidesa mental.
• Sensació d´aclaparament i angoixa degudes a tenir “mil coses al cap”.
• Procrastinació (dificultat per a començar i/o acabar tasques).
• Sensació de “no tenir temps” per a fer les coses.
• Evitar fer coses noves per temor a equivocar-me.
• Excessiva exigència cap els demés.

PAUTES PER A SUPERAR EL PERFECCIONISME DESADAPTATIU
Accepta les teves imperfeccions: No existeix res ni ningú perfecte. Sinó, reflexiona: Perfecte per a qui?
– Valora les desavantatges i el preu que pagues per ser excessivament perfeccionista i exigir-te tant.
– Aprèn a valorar-te pel que ets, no pel que fas.
– Relativitza: Reflexiona i canvia el grau d´importància que li dones a les coses.
– Familiaritza´t amb l´error: Reconeix el teu dret a equivocar-te i canvia la paraula fracàs per aprenentage. Assumeix que l´error és indispensable per a aprendre.
– Amolla la recerca constant de sensació de control: Entén i accepta que hi ha aspectes en la teva vida que no pots controlar, que no estan a les teves mans, ni potser són la teva responsabilitat.
– Atura i valora els petits objectius que vas aconseguint.
– Deixa de comparar-te amb els demés: Ja que generalment ho feim per a sortir perdent.
– Practica l´espontaneïtat i la improvització.
I tu, et consideres una persona excessivament perfeccionista? Et reconeixes en algun dels aspectes anomenats? Què podries començar a fer avui mateix per a canviar-ho?

Antònia Bennasar – Psicollum

Back To Top
×Close search
Search