skip to Main Content

El poder de les definicions (I)

Per Miquel Àngel Cabrer

Un dels fets que més m’ha sobtat del periodisme vigent és l’ús, com a insult, de termes que donen nom a ideologies polítiques: es tracta simplement de convertir un substantiu en adjectiu (els més habituals han estat els de feixisme i nazisme), altres pics es tracta de comparacions, sovint poderoses insinuacions. El fet no només duu a una inexactitud flagrant sinó també a una desorientació respecte el que significa exactament la paraula emprada com insult. Ensems hem de tenir en compte la manipulació semàntica del llenguatge tot emprant substantius amb la funció d’adjectiu (els adjectius solen tenir una connotació més clarament positiva o negativa, mentre que el substantiu no integra dins la seva definició una descripció exclusivament negativa).

Una altra tècnica propagandística que he vist emprar com a forma d’insult és la utilització de termes polítics considerats positius i afegir-hi “-isme”: curiosament l’afegitó d’aqueix sufix basta per revestir el terme amb una connotació negativa. Posem per exemple “democraticisme, “sufragisme” i el darrer que he llegit ha estat el de “plebiscitarisme” –que s’afegeixen a d’altres molt més antics com “pacifisme”, “feminisme” i “humanitarisme” que ja foren denostats a principis del s XX-: de fet ja han aparegut llibres amb alguna d’aquestes paraules, en el seu títol, amb un sentit despectiu.

Crec que és prou interessant analitzar el fons del discurs i tot l’argumentari que es desprèn dels reportatges i articles que ja he comentat. Un dels discursos que em sembla més interessant és aquell pel qual es justifica un tipus de identitat i es criminalitza l’altre a partir de les definicions diferencials que se’n fa dels dos. No tendré en consideració que realment es tracti de dos tipus de identitat diferents sinó més bé el contrari, intentaré desmentir la veracitat d’aqueixa doble descripció i analitzaré com la literatura ideològica estableix aqueixes divergències a partir del diagnòstic i posterior definició per tal d’avaluar-ne una com a dolenta i l’altre com a bona. M’avanç a dir que faig dita observació a partir de la literatura d’opinió realitzada des de l’unionisme.

En aquest sentit, dues idees que m’agradaria desenvolupar en articles posteriors:
– Patriotisme oposat a nacionalisme.
– Objectivisme-legalisme oposat a subjectivisme-identitarisme.

Back To Top
×Close search
Search