skip to Main Content
El Poder Sempre Ha Anat Lligat A La Por De Perdre’l  I Hi Havia El Perill… Que En Germinàs La Revolució (*)

El poder sempre ha anat lligat a la por de perdre’l i hi havia el perill… que en germinàs la revolució (*)

L’agència de notícies Europa Press publicava que es va crear al TC (Tribunal Constitucional) un grup de lletrats, al font del qual hi havia Cándido Conde-Pumpido (exfiscal general de l’estat) que va dissenyar l’estratègia d’admetre a tràmit tots els recursos presentats pels advocats dels Presos Polítics. Aquesta manera de procedir impedia que aquests poguessin acudir al Tribunal Europeu dels Drets Humnas, i haguessin d’esperar que el TC resolgués, més d’un any. Així evitaven que mentre duras tot el Judici del Procés pogués haver-hi interferències europees. En total representen uns 50 recursos. De manera habitual el TC només accepta al voltant d’un 7% dels recursos, i en el cas dels Presos Polítics suposà el 100%. Aixo ha suposat la vulneració del dret legítim de defensa que afectava als drets de sufragi, a la llibertat provisional d”un pres preventiu, etc. Drets civils i polítics protegits per l’estat de dret i la legislació internacional que Espanya ha subscrit i que formen part del dret europeu, i per tant també espanyol. Si el TC ha de ser el garant de tots els nostres drets i que ens fan iguals davant la llei actúa de forma premeditada per impedir l’exercici d’aquests drets, per a què serveix el tribunal? Quina garantia tenim els ciutadans de la imparcialitat del TC? Tot plegat és d’una irresponsabilitat tan greu que hauria de suposar la destitució de tots els seus membres. Però, ni el govern, ni el Consell General del Poder Judicial, ni el Rei (garant de l’equilibri dels poders), ni… ningú, tots callen. El TC té el seu president, la vicepresidenta i dos vocals que finalitaren el seu mandat el novembre del 2019.
La raó d”aquest escàndol majúscul, i al mateix temps inadvertit, és clar. Per damunt dels drets civils i polítics de la ciutadania hi ha la “sagrada unidad de España”, l’interès d’Estat. O deixà molt clar Alfredo Pére Rubalcaba, llavors secretari general del PSOE “el estado pagará el precio que sea necesario”.
I seguint en l’àmbit judicial,, el Consell General del Poder Judicial, màxim organ de la justícia també ha acabat el seu mandat, el 4 de desembre de 2018. El seu president, Carlos Lesmes ha seguit nomenant jutges del Suprem, afins polítics i amics. Així els sectors conservadors segueien tenint el poder en el TC, en el Suprem, en el CGPJ, etc. i imposant valors i defensa d’interessos (recordau l’escàndol de la sentència sobre les hipoteques?). I qui ha de renovar els membres del CGPJ i del TC, doncs el Congrés i el Senat,, es a dir els partits polítics, el PSOE i el PP. De fet el GRECO (Grup d’Estats contra la Corrupció del Consell d’Europa) en el seu últim informe “Pero cuando las estructuras de gobierno del poder judicial no se perciben como imparciales e independientes, ha un impacto immediato y negativo en la prevención de la corrupción”, així en el seu dictamen afirma que la situació d’Espanya és “Globalment insatisfactòria”, així com que l’elecció del CGPJ no hi haurien de participar els polítics.
Pocs historiadors, i molts juristes, no dubten afirmar que les estructures del poder judicial no van ser reformades en la transició i que el franquisme no es va desmuntar i això explica el no cumpliment de les recomanacions del GRECO, la polititació de la justícia (les enquestes ho avalen amb més 80%), la corrupció, delictes que romanen en calaixos, acusacions de terrorisme quan interessa políticament, empresonaments incomprensibles, vulneracions de drets civils, canvi de magistrats dirigits des del poder, retards injustificables, etc. Que no dir de l’embargament dels béns de Gonalo Boye, advocat de Puigdemont, després de 30 anys del segrest d’Emiliano Revilla i quan la responsabilitat civil prescriu als 15 anys, o l’estrany registre al seu despat i el copiat del seu mòvil. Justícia expres, justícia venjativa i parcial contra els “enemics de l’estat” i al servei del poder i les èlits.
Separació de poders? Veure per creure. I sí, Europa anirà despullant la justícia espanyola i fotent-li calvots.
El poder i la seva lluita, més important la por a perdre’l.
(*) 1. Textualment extret del llibre “CRÒNICA DESORDENADA DE CIUTAT ANTIGA”, Jaume Oliver Ripoll. Pages editors, Lleida 2019

Pep Barrull

Back To Top
×Close search
Search